La Fiscalia del Tribunal Suprem ha citat a declarar al cosí del rei emèrit, Álvaro de Orleans Borbón, en qualitat de testimoni, en la investigació que porta a cap sobre els possibles delictes fiscals comesos per Joan Carles I, que va perdre la inviolabilitat que gaudia com a cap de l'Estat al renunciar al càrrec de monarca en benefici del seu fill, Felip VI.
Álvaro de Orleans haurà de comparèixer per videoconferència des de Mònaco, on resideix, a finals de març, segons han precisat fonts properes a l'aristòcrata Europa Press. "Per respecte a les institucions i mentre no es tinguin més dades", els seus representants a Espanya simplement confirmen que el cosí del rei emèrit "manté la seva ferma voluntat de col·laboració amb les autoritats competents".
Nega ser el testaferro de Juan Carlos
Álvaro de Orleans és propietari de la fundació Zagatka que, durant anys, va pagar els vols privats de Joan Carles I. De fet, l'emèrit va realitzar a finals de febrer una regularització voluntària de 4,4 milions d'euros a Hisenda, pels vuit milions d'euros que Joan Carles I havia rebut fins al 2018 en vols de jets privats de la companyia del seu cosí.
Arran d'això, Álvaro de Orleans va emetre un comunicat el 3 de març on negava ser el "testaferro" o "fiduciari" de l'anterior Cap d'Estat alhora que rebutjava que Zagatka sigui una societat pantalla. També, defensava que aquesta fundació no està sent objecte de "cap procediment penal a Suïssa, Espanya o qualsevol altre país".
Tal com s'argumentava en el comunicat, Zagatka es va constituir amb l'objectiu de "gestionar en l'àmbit administratiu i financer una part del patrimoni d'Álvaro de Orleans i alhora materialitzar la seva ajuda a la Casa Reial espanyola, com a part del llegat transmès pel seu pare, S.A.R D. Álvaro de Orleans-Borbón i Saxònia-Coburg-Gotha, i el seu avi, l'Infant D. Alfonso de Orleans i Borbó". Per aquesta raó, al·legava que part de l'objectiu de la Fundació, fruit del compromís heretat del seu pare i el seu avi, ha estat el de posar "voluntàriament" a disposició del Rei el Senyor Juan Carlos "ajuda financera" per a l'atenció de despeses de viatge.
També rebutjava que s'hagués produït contradicció entre la versió oferta per Álvaro de Orleans-Borbón i la regularització duta a terme pel Rei emèrit, encara que no dona més dades sobre això. Els Tècnics d'Hisenda apuntaven com a contradicció, en un comunicat recent arran de la regularització de Juan Carlos I, el fet que, en la comissió rogatòria del 16 d'agost de 2019, el fiscal suís relatés que el cosí del Rei havia declarat que li havia finançat viatges per valor de tres milions d'euros.
A més, l'Associació de Técnics d'Hisenda recordaven que en aquesta mateixa comissió rogatòria s'exposava que Álvaro de Orleans havia reclamat al Rei part de l'import dels viatges en conèixer que els havia realitzat la llavors amant de l'exmonarca Corinna Larsen, ja que aquesta persona no li agradava. En Per això, a través de la mediació de Dante Canónica, li van ser ingressats 2,86 milions d'euros el 4 de gener de 2011 al compte de la Fundació Zagatka.
Per la seva part, la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, va afirmar recentment en seu parlamentària que ha estat gràcies a les indagacions de la Fiscalia del Tribunal Suprem al rei emèrit que en menys de dos mesos "ha aflorat una quantitat important i inimaginable al principi de la investigació de diners, uns diners de les arques públiques". Amb l'esmentada quantitat es referia a les dues regularitzacions a Hisenda realitzades fins al moment per Joan Carles I, per un total de 678.393,72 i 4.395.901,96 euros, respectivament. La primera d'elles està relacionada amb l'ús de targetes bancàries per part de Joan Carles I i els seus familiars amb fons opacs de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, que també està sent investigat per la Fiscalia del Tribunal Suprem.