L'eurodiputat d'extrema dreta Luis Pérez Fernández, conegut per Alvise Pérez, investigat per finançament il·legal, suma una nova causa al Tribunal Suprem: la querella que va posar-li Salvador Illa per haver publicat a les xarxes socials una presumpta PCR positiva de Covid-19 seva que era falsa, durant el debat electoral que es va emetre a La Sexta pels comicis del 14 de febrer de 2021. Pérez ja va declarar com a investigat davant de la titular del jutjat d’instrucció 33 de Barcelona per respondre de l’acusació de falsedat en document privat i injúries, que li va presentar l’actual president de la Generalitat i el PSC. La causa s’ha elevat a l’alt tribunal espanyol perquè el polèmic tuitaire és ara aforat al Suprem, des que va obtenir l’acta al Parlament Europeu en les eleccions del 9 de juny passat.
El document que Alvise va difondre era el d'una suposada prova a la qual s'hauria sotmès l'exministre de Sanitat el 6 de febrer. A la capçalera d'aquesta, apareixia el logotip de Quirón Salut. Aquell dia, però, Illa va estar fent campanya per ciutats com Salou o Lleida.
El Suprem reclama una exposició raonada
El Tribunal Suprem, en una resolució del 3 d'octubre passat i coneguda aquest dimecres, ha acordat retornar la causa al magistrat de Barcelona, perquè sosté que ha de fer-li una exposició raonada sobre els indicis que veu contra Alvise, per tal que pugui valorar si assumeix la causa. Pel fet de ser europarlamentari, el Suprem admet que Alvise seria competència seva. A més, l'alt tribunal exigeix que l'informe sigui enviat abans del 17 de novembre, que és quan finalitza la pròrroga de la investigació contra l'agitador.
Finançament sospitós
Actualment, la Fiscalia del Suprem investiga Alvise en rebre la denúncia del fundador de l'empresa Madeira Invest Club (MIC), Álvaro Romillo, conegut a les xarxes socials com a 'CryptoSpain'. L'empresari ha afirmat que l'agitador hauria cobrat, durant la campanya electoral de les europees, 100.000 euros en metàl·lic. Paral·lelament, l'Audiència Nacional ja investiga tres denúncies per estafa contra aquesta plataforma.
Paral·lelament, el Suprem va confirmar, el juny passat, que Alvise va cometre dues intromissions il·legítimes en el dret a la pròpia imatge de la periodista Ana Pastor, per haver publicat en les seves xarxes socials l'octubre de 2020 dues fotografies d'ella captades en restaurants que mancaven d'interès general i informatiu. Per aquests fets, Alvise va ser condemnat a pagar-li una indemnització de 7.000 euros i a retirar les citades fotografies dels seus comptes de Twitter, Facebook i Instagram.