Missa concelebrada de la confluència de les esquerres a l’Hospitalet del Llobregat. La Santíssima Trinitat formada per Pablo Iglesias, Ada Colau i Íñigo Errejón, s’ha enfilat a l’altar del Pavelló Sergio Manzano ple com un ou, tot i el grapat de gent que ha quedat fora, per dir que votar En Comú Podem és votar Podemos i tota la seva mística del “sí se puede”, fins i tot, pel que fa al referèndum. Colau s’ha arremangat i, afònica, ha donat pistes del que vol ser de gran: la primera dona que ocupi la Moncloa.

Errejón, l'empàtic

Després dels primers teloners, algun dia els spin-doctors haurien de replantejar-se aquesta figura en els mítings, Íñigo Errejón ha ocupat el faristol. En català i sense manies ha fet la pilota al respectable. “Catalunya sempre ha estat al capdavant de les lluites democràtiques i socials, no hi ha hagut mai cap revolució democràtica a l'Estat espanyol sense Catalunya”, ha assegurat, per després lloar la defensa de la cultura catalana i les ganes de gresca de la societat catalana. “Vindré aquí quan Catalunya decideixi el seu futur”, ha promès a un públic absolutament lliurat. “Quan guanyem convocarem el referèndum”, ha reblat.

Errejón, en el paper d’Alfonso Guerra als mítings de Felipe González dels vuitanta, ha aixecat el públic amb un discurs ben travat, contundent contra les elits –en diu casta– i hàbil per trobar la complicitat amb el públic. Un cop ha acabat, ha sortit del pavelló per repetir-lo a les més de 200 persones que s’han quedat fora.

Colau, l'esperança blanca

Acabat el discurs del número dos d’Iglesias, ha estat el torn d’Ada Colau. En el paper de “princesa del poble” que sap interpretar a la perfecció, s’ha enfilat a l’escenari i, amb el to de singlot entendrit que gasta, ha assegurat que el millor que li ha passat a la vida és la maternitat i ser alcaldessa. Colau, múrria, ha culpat de totes les coses que no ha pogut fer a l’Ajuntament a l’entesa de CiU, PSC, PP i PSC.

“Vaig anar al Congrés a dir-los criminals, ara hi aniré per aplaudir que s’aturen els desnonaments i que s’aprova fer el referèndum”, ha proclamat. “Necessitem que el canvi èpic que va arribar el 24M arribi el 20D”, ha sentenciat, sempre buscant referents com Madrid, Saragossa o Compostel·la. Colau ha deixat entreveure que trepitjarà molt sovint Madrid, perquè potser això de Catalunya li va petit.

Domènech, a per Ciutadans

El candidat d’En Comú Podem, la franquícia de Podem a Catalunya, Xavier Domènech, ha pronunciat el seu discurs quan l’ambient estava escalfat. Domènech ha tornar a demostrar que en aquesta campanya sembla un dièsel, perquè a mida que avança guanya fiabilitat i fermesa. Domènech l’ha agafada amb C’s. “Volen ser falcons i no arriben a gavines”, ha ironitzat i els ha acusat de ser el partit de les “grans empreses i de l’Íbex 35”. Domènech ha pronosticat la victòria d’Iglesias i li ha organitzat el govern, amb la seva número dos, Marta Sibina com ministra de Sanitat.

Iglesias, fraternal

Ha tancat la missa Pablo Iglesias establint una premissa de sortida: “S’ha acabat el temps del xoc de trens, comença el temps de la fraternitat”. “Gràcies Catalunya, volem un país amb tu”, ha clamat. Iglesias ha donat per descomptat el referèndum i ha defensat les seves propostes de reforma per garantir la regeneració democràtica i blindar els drets socials. En un ambient eufòric, Iglesias ha encomanat als seus feligresos convèncer els indecisos perquè “es respira remuntada”. L’exemple que ha posat Iglesias per la seva fe en guanyar a Catalunya ha estat concloent: Ada Colau. I després de la patacada del 27S que va patir la confluència sense l’alcaldessa, ara sí que amb ella, potser sí que es pot.