Menys d'una setmana després de la violenta repressió del referèndum independentista de l'1-O, Fernando Carderera, que acabava d'arribar a l'ambaixada espanyola a París, va acollir a l'Institut Cervantes, una institució que depèn de la legació diplomàtica, un acte amb un centenar de persones per tal de defendre la unitat d'Espanya. Ell es va encarregar d'encapçalar l'acte, una manifestació abrandada d'espanyolisme, i en ell va afirmar que el referèndum havia estat "un cop d'Estat" i va acusar al govern català de "crear divisió" amb el referèndum. L'acte tot i que en teoria havia estat organitzat per dos particulars, va tenir tota la cobertura de l'ambaixada i de l'Institut Cervantes. Des del servei exterior, Carderera esdevenia un ariet de l'unionisme.

Diplomàcia a la sang?

Carderera forma part d'una de les nissagues de diplomàtics que tant proliferen al servei exterior, com si aquest servei públic fos patrimoni d'unes poques famílies. El seu pare i dos germans dels seus germans han estat adscrits al servei diplomàtic espanyol. Carderera, tot i que nascut a Madrid el 1955, procedeix d'una família notable d'Osca. Ell i els seus germans són habituals dels "Ecos de Sociedad" de l'ABC. A les pàgines d'aquesta secció hi va aparèixer, per exemple, la seva boda, el 1984. I el maig de 2017, l'ABC va saludar amb entusiasme la seva incorporació a l'ambaixada a París.

A l'ambaixada, i a RENFE

Carderera ha estat ambaixador a França, Israel i Finlàndia, però bona part de la seva carrera no l'ha fet a legacions diplomàtiques, sinó a despatxos de Madrid i Brussel·les, amb càrrecs com "Vocal Asesor en la Dirección General de Coordinación Jurídica e Institucional Comunitaria de la Secretaría de Estado de Comunidades Europeas". Però sens dubte la seva estada al Ministeri li va ser fructífera a l'hora de fer contactes. El 1997, en temps d'Aznar, es va fer públic que Carderera, que en aquell temps era director d'assumptes tècnics a la UE, era membre dels consells d'administració de les empreses públiques Renfe i FEVE, amb els conseqüents sucosos sobresous. En canvi, Carderera no va tenir tanta sort a nivell europeu. El 2011 aquest diplomàtic, amb quatre ambaixadors espanyols més, va postular-se a un dels 12 llocs de responsabilitat del nou Servei Europeu d'Acció Exterior. Al final no va entrar-hi cap candidat espanyol, i això va generar una campanya del PP contra la ministra d'Exteriors del PSOE, Trinidad Jiménez, acusada d'incompetència.

A Israel, contra Mas

Carderera va participar en la campanya dissenyada per l'ex ministre García-Margallo per evitar la internacionalització del procés. El 2013, quan Artur Mas va visitar Israel, en un viatge per fer contactes tecnològics i universitaris, l'ambaixador Carderera va reaccionar amb una certa irritació i va fer alguns comentaris per denigrar la seva visita: "Només va reunir-se cinc minuts amb Peres", va comentar als periodistes... Va marcar estretament el viatge del president, fent-se present a molts actes de Mas, o enviant a algú de la ambaixada als seus actes, per prendre notes ostensiblement. L'ambaixador va pressionar perquè a l'ofrena floral que va fer Mas al Museu de l'Holocaust hi figurés, al costat de la bandera catalana, l'espanyola. I va aconseguir-ho.