Ambler Hodges Moss -al centre de la imatge- és un amic de Catalunya. Però no un amic qualsevol. Diplomàtic i advocat, ha estat l'home pont que ha obert les portes del Centre Carter d'Atlanta al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. I qui li ha facilitat l'entrevista amb l'impulsor de l'entitat i expresident dels EUA Jimmy Carter, en el marc del viatge en secret del mandatari català per explicar el procés. 

Moss, nascut a Baltimore (Maryland) el 1937, té un currículum que impressiona. Graduat en Ciències Polítiques i Econòmiques amb magna cum laude a la Universitat de Yale i doctor en Dret per la Universitat George Washington, va ser representant dels EUA davant l'Organització d'Estats Americans i ambaixador al Panamà entre el 1978 i el 1982, on va negociar per encàrrec del president Carter la devolució de la sobirania del Canal amb Omar Torrijos. També va ser membre de la Comissió Conjunta Panamà-EUA, entre el 1978 i el 1982, i entre el 1995 i el 2001, és a dir, amb els presidents Carter, Reagan i Clinton. Oficial de l'US Navy -va servir a l'arma de submarins-, és membre actiu de l'American Legion and Navy League. 

En la vessant acadèmica, Moss és professor d'Estudis Internacionals a la Universitat de Miami des del 1984, va ser degà fundador de l'Escola de Postgrau d'Estudis Internacionals i director del Centre Dante Del Fascell (1984-2004). En la seva fitxa biogràfica, i al costat dels prestigiosos centres diplomàtics de Nova York i Londres de què és membre, figura també l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

No és cap error. Moss és membre corresponent de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC des del 2008. El discurs de recepció a l'Institut el va titular "La situació de Catalunya en el marc de les relacions internacionals". En l'exordi de presentació de la candidatura, votada per unanimitat, el periodista Josep Maria Casasús, el seu padrí, en va destacar la seva "catalanitat afectiva i efectiva". El 1986, la Generalitat l'havia distingit amb la Creu de Sant Jordi. I és també membre del jurat del Premi Internacional Catalunya, que el 2010 va recollir precisament l'expresident Carter de mans del president José Montilla. Així mateix, pertany al cercle d'ambaixadors del Carter Center i al consell consultiu de Diplocat, el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya.

Vicecònsol a Barcelona en ple franquisme

L'origen de la relació de Moss amb el país ve de lluny. Graduat a Yale el 1960, la primera vegada que va ser a Catalunya fou el 1961 amb 24 anys, i com a tinent de l'armada nord-americana a la Mediterrània. Però l'etapa decisiva de l'enamorament va ser entre els anys 1964 i 1966, ja com a diplomàtic de carrera, quan va estar destinat com a vicecònsol al Consolat General dels EUA a Barcelona, a la Via Laietana.

Des de la legació diplomàtica, i amb l'empara de la immunitat, va establir contactes tant amb els responsables de l'oposició catalana al franquisme, com amb les autoritats del règim i, de fet, va col·laborar en la preparació de futurs dirigents democràtics. El 1965 va organitzar un viatge als EUA de líders dels moviments d'estudiants antifranquistes.

La de Barcelona, definitivament, no va ser una destinació més. Moss va aprendre el català i va impulsar-ne el reconeixement com a llengua oficial i pròpia de Catalunya ni més ni menys que al Departament d'Estat dels EUA el 1965, on posteriorment seria l'encarregat d'afers internacionals amb països de llengua espanyola. 

La col·laboració de Moss ha fet possible en bona part l'èxit de la visita de Puigdemont al Centre Carter. Però no ha estat tampoc la primera vegada que ha treballat amb un president de la Generalitat. El 1994 va patrocinar l'oficina a Miami del Consorci de Promoció Cultural de Catalounya (COPCA). I dos anys després, l'acord de col·laboració Catalunya-Florida que va portar de visita a Catalunya el governador Lawton Chiles i a Florida el president Jordi Pujol.

Deixin votar els catalans

El perfil biogràfic de Moss a la Universitat de Miami destaca que parla tres llengües (a banda de la seva, l'anglès): català, espanyol i francès, per aquest ordre. Casat amb Serena Welles Moss, és pare de tres fills i una filla, nascuda el 15 de gener de 1980, que porta el nom de Serena Montserrat. A partir dels anys vuitanta, Moss es va convertir en un visitant assidu de Catalunya i de les seves grans biblioteques, com la del monestir de Montserrat. L'abat Cassià Maria Just va ser un dels seus -molts- amics catalans des de l'època de la dictadura. 

El diplomàtic va publicar el 2006 el llibre (Quatre) barres i estrelles. Memòries d'un ambaixador nord-americà a Catalunya. Però, quina és la seva posició sobre el procés sobiranista? Ho va deixar clar el novembre del 2014, quan, juntament amb altres personalitats internacionals, entre les quals tres premis Nobel (Desmond Tutu, Adolfo Pérez Esquivel i Dario Fo), va signar el manifest "Deixin votar els catalans". Més clar, impossible.