Contra tot. Contra el català, contra les persones migrades, contra el feminisme, contra l'independentisme, però també contra les restriccions i contra els pressupostos. Aquesta és la postura que ha assumit Vox des de la seva irrupció al Parlament amb 11 diputats, una posició contrària a tot acompanyada d'artilleria judicial. Si una cosa és clara, és que els serveis jurídics del partit ultra treballen com ningú, i és que les querelles i els recursos són el dia a dia del partit liderat a Catalunya per Ignacio Garriga. I a tot això, com a resposta, cordó sanitari antifeixista a la Cambra catalana per evitar que les seves iniciatives tirin endavant, per assegurar que no presideixen comissions, i aturant-los quan se salten el codi de conducta. Per contra, a cada toc d'atenció i aturada, nou recurs que interposen els d'extrema dreta: via judicial per tenir l'impacte mediàtic que no tenen per la via política.
Abans d'entrar al Parlament fent el sorpasso al PP, Vox ja tenia de millor amic als tribunals, tant a Catalunya com a la resta dels Països Catalans. Sense anar més lluny, la causa contra el raper Valtonyc -que aquesta setmana ha aconseguit una nova victòria- la va capitanejar l'actual líder de Vox al Parlament de les Illes Balears, Jorge Campos. També constantment han presentat querelles per impedir que els presos polítics obtinguessin el tercer grau o bé havien amenaçat amb els tribunals a membres del Govern català. Just dos dies abans de les eleccions del 14-F, van presentar una querella al Tribunal Superior de Justícia contra el llavors conseller d'Interior Miquel Sàmper, per no "perseguir els delictes" de les formacions antifeixistes que intentaven boicotejar actes de campanya de Vox. Tot plegat era un assaig del que vindria després, amb l'entrada dels ultres a la Cambra catalana, esdevenint la quarta força.
La nit en què van tenir la notícia de la seva entrada, va ser una festa pels de Garriga. Al final de l'acte els nous diputats entonaven càntics com "voti, voti, voti, separata qui no voti", "a per ells" i l'himne d'Espanya. Com va dir el mateix Garriga, "ens han dit 'no passareu', els vull dir que hem passat, passarem i seguirem passant". Ja un mes i mig després, s'estrenava al Parlament reivindicant obsessivament el Rei, carregant contra l'escola catalana, els menors no acompanyats, els migrants i TV3. Tot plegat ho va declarar en una sala mig buida, i és que llavors el cordó sanitari començava a fer de les seves: els diputats d'ERC, Junts, CUP, comuns i alguns del PSC van marxar de la sala. I va arribar el pati de l'escola: un diputat de Vox, Antonio Gallego, va fer la figa sense cap mena de complexe als diputats que marxaven de la sala.
A partir d'aquí va començar la cursa per aconseguir atenció. Com a bandera, l'estratègia "fiscalitzadora" de portar a la justícia qualsevol element. Així va ser que van començar amb una denúncia contra Mediapro i la CCMA. També van fer un recurs contra la creació del fons creat pel Govern per avalar les fiances de 5,4 milions d'euros imposades pel Tribunal de Comptes a càrrecs i excàrrecs de la Generalitat per presumptes irregularitats en la política d'acció exterior. Més recentment, van avisar que portarien els pressupostos aprovats el passat 23 de desembre al Tribunal Constitucional, i fa pocs dies van presentar recurs contra les restriccions per aturar els contagis de la covid al TSJC, tribunal que precisament va avalar aquestes mesures. L'última, un recurs d'empara al TC reclamant que el Parlament hagi de fer les notificacions també en castellà, i també han portat als tribunals els múltiples intents del cordó sanitari per aïllar-los.
Amenaces a Aragonès, Borràs i CUP
Més enllà de les mesures portades als tribunals, les amenaces han estat constants. Just al començament de la legislatura, en la ronda de reunions de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, Garriga va aprofitar la reunió per amenaçar-la de portar-la als tribunals a ella i la resta de "responsables independentistes". També va amenaçar a la CUP d'il·legalitzar-los, quan la diputada Eulàlia Reguant va expressar en un ple del Parlament el seu suport a la protesta contra una carpa de S'ha Acabat a la UAB. I fa pocs dies les amenaces van ser contra el president, Pere Aragonès, després que aquest pronunciés el discurs de Nadal. Garriga el va advertir que si impulsa el procés independentista els ficarien a la presó "novament". No és tot, l'amenaça de vigilar i portar als tribunals el Govern per la polèmica de la immersió a les aules també existeix, i fins i tot es va materialitzar amb una manifestació que van convocar i que va punxar.
Manifestació convocada per Vox contra la immersió a les portes del Parlament / Eva Parey
Més enllà de totes aquestes amenaces i denúncies, les iniciatives parlamentàries de Vox han anat en la mateixa línia. Pocs dies després de l'aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, el grup ultra presentava una proposta de resolució en la qual volia que el Parlament insti el Govern a reprovar l'expresident per ser "el pitjor homicida de la història de la Catalunya moderna, responsable de l'assassinat de prop de 9.000 catalans en la rereguarda de la Guerra Civil". Una altra de les propostes anava en la línia de minvar l'estructura de la Generalitat, demanant reduir a la meitat els alts càrrecs del Govern i reduir el sou de la resta en un 35%.
Cordó sanitari: golfes i vigilància
La resposta a tot això? El cordó sanitari. Independentistes, comuns i socialistes es van posar d'acord a l'inici de la legislatura per arraconar Vox al Parlament, signant un decàleg per aïllar els 11 diputats d'extrema dreta, impedir la seva presència a la Mesa del Parlament, evitar que prosperin les seves iniciatives i combatre activament els discursos d'odi de Vox. La primera acció va ser enviar el grup als despatxos de les golfes, per més enllà d'aïllar-los simbòlicament, no coincidir amb ells pels passadissos de l'edifici. Després els grups van buscar la manera de vetar el seu senador de designació autonòmica, tot i que el PSC no hi va participar i es van fer paleses les primeres diferències entre els signants del pacte.
El cordó sanitari també ha servit per apartar el grup ultra de les meses de les comissions, per tal que Vox no ocupi cap lloc de responsabilitat en aquests espais. Mesos després, en el marc d'altres comissions, es va oferir al grup presidir-ne dues d'irrellevants -Tramitació de textos consolidats i Participació en l'aplicació de principis de subsidiarietat i proporcionalitat per la Unió Europea-, una estratègia per tal d'assegurar-se que Vox no ho pugui impugnar. I el mecanisme va servir, perquè el partit va decidir renunciar-hi, després de ser conscients que era una humiliació.
Més enllà del cordó sanitari, les principals autoritats del país també han estat contundents contra els ultres. En el ple de principis de desembre Aragonès va esclatar contra els discursos de Vox, i durant la sessió de control al Parlament, va demanar aïllar-los. Va ser després que Garriga demanés la suspensió de l'autonomia a Catalunya i vinculés un cop més delinqüència amb migració. El president de la Generalitat va apuntar que el seus discursos van en contra dels fonaments de la cohesió social i va demanar a la resta de diputats que no comparteixin res amb l'extrema dreta, que és "un nou feixisme". Un discurs que va ser rebut a la Cambra amb una gran ovació.
També la presidenta del Parlament ha exercit mà dura amb Vox. Davant els seus discursos xenòfobs i plens de dades falses i manipulades, Borràs ha anat recordant l'article del reglament que aborda el codi de conducta, que diu que els diputats han de mantenir en tot moment una conducta respectuosa d'acord amb el principi d'igualtat, sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen, condició social, ètnia, llengua o qualsevol altre. De fet, després que Borràs hagi reiterat en diverses ocasions aquesta qüestió, els grups del cordó sanitari van presentar conjuntament un document per demanar a la Mesa del Parlament que posi en marxa un procediment per comprovar si hi ha hagut incompliment del codi per part de Garriga, per si fos el cas, poder-lo sancionar.
A la imatge destacada, el líder de Vox Ignacio Garriga / David Zorrakino (EP)