El Congrés dels Diputats ha d'aprovar la llei d’amnistia del Procés aquest dijous i si divendres, o la setmana vinent, es publica la norma en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), els jutges i tribunals que tenen causes penals, administratives i comptables amb fets recollits en aquesta norma -centrats en impulsar la independència de Catalunya, o en accions policials per aturar-la- han d’aplicar l'extinció de la seva responsabilitat.  Són centenars les persones que s’han de beneficiar de la llei d’amnistia. Els tribunals tenen 2 mesos per executar-ho i decretar l’arxivament dels procediments, estiguin a instrucció o siguin condemnes.

🔴 El Congrés aprova la llei d'amnistia, DIRECTE | Última hora del debat
 

Les imputacions a policies per haver pegat votants de l’1-O i les d’activistes acusats de desordres públics semblen les més fàcils de dictar, tot i que poden haver-hi recursos. Alerta Solidària ha indicat que almenys hi ha uns 419 activistes que se'ls haurà d'aplica la llei. Tothom estarà a l’aguait de què faci el Tribunal Suprem: és l’alt tribunal espanyol i les seves decisions seran seguides per la majoria de tribunals. Això no obstant, hi ha magistrats que ho tenen clar i aplicaran l'amnistia, segons han  comunicat a ElNacional.cat.

Consultes per bloquejar la llei

Malauradament, s’esperen respostes jurídiques per endarrerir l’aplicació de la llei d’amnistia en els casos que afectin els polítics catalans, com ara amb la presentació de qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) i consultes (les anomenades prejudicials) al Tribunal Europeu de la Unió Europea (TJUE), que pot trigar a contestar uns 2 anys, fet que implicarà que els procediments quedin congelats, sense poder tancar-se, però tampoc es podrà avançar en la investigació. Aquest fet pot perjudicar els polítics que encara tenen inhabilitacions a càrrec públic en vigor, com és el cas del líder d’ERC Oriol Junqueras, que recentment ha anunciat que reflexionarà sobre el seu futur a Esquerra (tot i que no ha renunciat a seguir liderant el partit), i de Jordi Turull, secretari general de Junts. És per això, que els advocats d’ERC i Junts preparen escrits al TJUE perquè aprovi la mesura  cautelar que la llei d’amnistia entri en vigor mentre resolt el fons, o que faci un procediment ràpid, que no superi els 6 mesos.

La tornada de Puigdemont

Una de les principals incògnites és si finalment el jutge instructor de l’1-O al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, aplicarà el punt de la llei d’amnistia que ordena aixecar "immediatament" tota mesura cautelar, i la principal és l’ordre de detenció a l’Estat espanyol que continua en vigor contra el president a l’exili Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, pel delicte de malversació de l'1-O, fet que els hauria de permetre tornar a Catalunya sense el perill de ser detinguts.  L’advocat del president i un dels negociadors de Junts de la norma, Gonzalo Boye, ha assegurat que si el magistrat compleix la llei no hi ha cap perill de detenció.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, també té en vigor una ordre de detenció espanyola però pel delicte de desobediència al TC per l'1-O, que no implica penes de presó, com Clara Ponsatí, que en tornar a Catalunya, un agent dels Mossos la va acompayar al jutjat i va quedar en llibertat.

Hi ha juristes que no les tenen totes i opinen que el jutge Llarena mantindrà l’ordre de detenció estatal, tal com es va fer amb Oriol Junqueras de no respectar la seva immunitat, com van denunciar tres magistrats del Tribunal Constitucional, contra l’opinió de la majoria. Altres, però afirmen que el jutge Llarena aixecarà l’ordre de detenció, per no ser acusat de prevaricador, però forçarà el temps al màxim. I és que ningú dubta que els magistrats de la sala penal del Tribunal Suprem, encapçalada per Manuel Marchena, han fet els deures per a deixar en els llimbs durant el màxim de temps possible l’aplicació de l’amnistia, almenys en el cas dels líders polítics independentistes.

Com és habitual, el jutge Llarena demanarà el parer de les parts i donarà uns dies a les acusacions de la Fiscalia i Vox, així com a les defenses, perquè es pronunciï sobre la llei d’Amnistia i , també, sobre les mesures cautelars. Això farà que pugui coincidir amb els terminis d’una possible investidura de Puigdemont, que el PSC  ja ha rebutjat.

El president  en funcions Pere Aragonès  ha fixat la constitució del nou Parlament de Catalunya  sorgit de les eleccions del 12-M pel 10 de juny, i per proposar un president de la Generalitat la data límit serà el 25 de juny, i si el 26 d'agost no hi ha cap acord, es convocaran noves eleccions a l'octubre

Full de ruta contra l’amnistia

Una prova evident de juristes contraris a la llei d’amnistia és la constitució de la  Plataforma Cívica per la Independència Judicial, que ha elaborat una Guia pràctica per al plantejament de qüestions prejudicials al TJUE sobre la llei d'amnistia, amb una versió actualitzada el 19 de març passat A més, aquest cap de setmana, s’ha sabut que els juristes han enviat a tots els magistrats aquesta guia, aprofitant el correu corporatiu, que gestiona el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Així, és evident que hi ha jutges i tribunals espanyols que tenen el seu full de ruta antiamnistia. Fins i tot, s’indica que l’aplicació de l’amnistia es vol ajornar al màxim i primer els tribunals presentarien la consulta al TJUE i després al Tribunal Constitucional.

La malversació de l’1-O al TJUE

Per exemple, és segur que la sala penal del Tribunal Suprem que va condemnar els líders polítics per sedició, i que després van ser indultats pel govern del PSOE de les penes de presó, però no de les inhabilitacions, farà consultes sobre la llei.

L'alt tribunal espanyol, a més,  ja es va mostrar contrari a l'opinió del legislador i ha mantingut la condemna per malversació de fons als republicans Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva i al juntaire Jordi Turull, tot i la reforma aprovada per PSOE i ERC. I, ara el Suprem ja prepara una consulta al TJUE sobre si l'amnistia d'un delicte de malversació de fons és contrari al dret de la Unió, segons fonts judicials.

La llei d’amnistia, en el redactat, indica que es podran amnistiar tots aquests casos que no hagi implicat un enriquiment personal per al condemnat, com se sosté que és el cas del referèndum de l’1-O. Pel Suprem, amb les despeses de l’1-O -quantificades en 3,2 milions d’euros amb la promoció exterior per la Fiscalia del Tribunal de Comptes- hi ha hagut un dany a les arques de la Generalitat. El segon argument dels jutges, indiquen, és que consideren que si s’amnistia aquesta malversació perquè no la de la resta d’espanyols acusats pel mateix delicte.

El risc que les inhabilitacions es mantinguin

Així, amb la presentació de la prejudicial al TJUE quedarien sense resoldre’s les inhabilitacions  a càrrec públic per malversació que per a Junqueras i l’exconsellera Bassa són fins al 2031, i per als exconsellers Turull i Romeva, fins al 2030. Els seus advocats segur que ja preparen recursos contra aquesta intenció de l’alt tribunal espanyol, que veuen ben clara per torpedinar l’aplicació de l’amnistia. El mateix pot fer la sala penal del Suprem per als pendents de jutjar per l’1-O i processats per malversació: Puigdemont, Comín i Puig

És previst que no posin tantes traves altres tribunals, com ara la titular del Penal  de Barcelona al qual se li demanarà l’arxivament de la causa contra els cinc síndics electorals de l’1-O, els quals van ser absolts, però es va ordenar la repetició del judici. La titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que té la causa contra una trentena d’excàrrecs i empresaris per l’organització de l’1-O i despeses d’exteriors, també hauria de dictar el sobreseïment, i si no ho demanaran les seves defenses.

Per contra, és molt probable que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) segueixi els passos del Suprem i faci una consulta al TJUE pel que fa a la causa amb delictes de corrupció que tenen els excàrrecs d’ERC el 2017 Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, acusats d’organitzar l’1-O.

Hi haurà altres casos pendents de revisió com és el de l’exconseller d'Interior Miquel Buch, condemnat a 4 anys i 6 mesos de presó per haver fitxat el sergent dels Mossos Lluís Escolà, també condemnat, per fer d’escorta del president Puigdemont. El seu cas és ara revisat per la sala d’apel·lacions del TSJC.

Les acusacions de terrorisme a Tsunami i els CDR

Un altre front més feixuc són les investigacions per terrorisme a  activistes i polítics catalans. Per exemple, els 12 CDR de l’Operació Judes estan a les portes del judici, i les seves defenses demanaran ara l'arxivament definitiu al tribunal de l’Audiència Nacional. La segona investigació per terrorisme és la de Tsunami Democràtic, que està dividida amb 10 encausats a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem, dos, que són el president Puigdemont i el diputat d’ERC Rubèn Wagensberg.

Fonts judicials  també indiquen que el magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que porta el cas de Tsunami, i la sala penal del Suprem s’han coordinat per presentar  prejudicials al TJUE sobre si el delicte de terrorisme pot ser amnistiat  i és respectuós amb el dret de la Unió, fet que bloquejarà les causes, però alhora no es podrà investigar ni detenir a ningú. Els juristes ultres radicals, en la seva guia, però asseguren que el jutge amb la consulta podrà seguir la instrucció i fent diligències.

I la suposada trama russa del cas Volhov?

Finalment, el cas Volhov, sobre suposades irregularitats en el finançament de l’independentisme català, que dirigeix el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona s’ha derivat en aclarir si hi ha una trama russa que va intentar ajudar al president Puigdemont, fet que podria implicar el delicte d’alta traïció, tot i els escassos indicis per sustentar-ho. El magistrat Joaquín Aguirre així ho intenta, i voldria elevar el cas al Tribunal Suprem per la suposada implicació de Puigdemont. Per ara, té les mans lligades fins que es resolgui la seva recusació presentada per l’advocat del president a l’exili, Gonzalo Boye. La Fiscalia, que ha estat força crítica amb el jutge en el cas Volhov, recentment s'ha negat a apartar-lo de la causa.

Presidents Mas i Torra

L'amnistia també es podrà demanar per als procediments que van condemnar el president Artur Mas i exconsellers per la consulta 9-N, i al president Quim Torra, condemnat dos cops per posar un cartell al balcó de la Generalitat en suport dels presos polítics i de l'exili.  Tindrà pocs efectes perquè tots dos ja han complert la pena d'inhabilitació a càrrec public, i la llei indica que no es tornaran els diners pagats en finances i multes si la sentència és ferma.

Ben diferent serà el cas del Tribunal de Comptes per l'1-O i la despesa exterior, que aquest dimecres va quedar pendent de sentencia i els 5 milions aportats per la Caixa de Solidaritat i l'Institut Català  de Finances han de ser tornats.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!