Tot i que sembli mentida, la futura llei d’amnistia encara no s’ha debatut al Congrés dels Diputats. Han passat gairebé cinc mesos des de les eleccions del 23-J, dos mesos des que Sumar va presentar el dictamen elaborat pel seu grup d’experts, 40 dies des que el PSOE i ERC van fer públic el seu acord, 33 des que els socialistes i Junts van signar el seu pacte i 29 des que el PSOE va registrar el text al Congrés. I aquest dimarts, 12 de desembre, la Cambra Baixa debatrà la Proposició de Llei Orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya per primera vegada.

Què passarà avui exactament al Congrés i quines implicacions té?

A partir de les 15 hores, el Ple del Congrés debatrà el que es coneix com a “presa en consideració” d’una proposició de llei. És el primer examen parlamentari: el Ple decidirà si vol estudiar aquesta iniciativa i si, d’entrada, li sembla bé acceptar-la per començar a modificar-la. No suposa una llum verda definitiva ni implica que s’acabi aprovant.

Se sol assumir que si una proposició de llei es pren en consideració, s’acabarà aprovant (és habitual que passi això i, presumiblement, és el que succeirà amb l'amnistia), però els camins de la tramitació parlamentària són tan oberts que una iniciativa presa en consideració es pot quedar al calaix durant mesos (o anys) o, fins i tot, es pot acabar rebutjant (com va passar, per exemple, amb la reforma de la Llei Mordassa).

Aquest primer debat, que tindrà lloc aquest dimarts, requerirà més vots a favor que en contra. L’aritmètica parlamentària fa preveure que l’amnistia tindrà els suports necessaris, ja que comptarà amb el vot favorable dels partits del govern espanyol i dels seus socis, la mateixa majoria que va permetre la investidura de Pedro Sánchez (amb l’única excepció de Coalició Canària): PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB, Podemos (ara al Grup Mixt) i el BNG, que sumen 178 diputats.

A tenir en compte: el PSOE va sol·licitar la tramitació pel procediment d'urgència, cosa que implica que, a partir d'aquest punt, els terminis, que sempre es comptabilitzen en dies hàbils, es reduiran a la meitat respecte al procediment ordinari.

La tramitació a la Cambra Baixa, pas a pas

Primer graó, les esmenes. Quan el Congrés s’hagi mostrat partidari d'estudiar el text, s’obrirà un termini de set dies (habitualment és de quinze, però la tramitació d'urgència el redueix a la meitat) perquè els grups parlamentaris presentin esmenes a la totalitat i a l’articulat. Si es presenten esmenes a la totalitat, que signifiquen que un grup parlamentari s’oposa al conjunt del text, la proposició de llei s’haurà de sotmetre a un nou Ple: el debat de totalitat.

Les esmenes a la totalitat, només de text alternatiu. En el cas de l’amnistia, les esmenes a la totalitat només podran ser de text alternatiu (un grup parlamentari canvia de dalt a baix el redactat que ha presentat el grup impulsor). Les esmenes de totalitat de devolució (que implica rebutjar directament el text original i retornar-lo al seu autor) només s’apliquen als projectes de llei (presentats pel govern espanyol) o a les proposicions de llei que neixen al Senat.

El camí en ponència i comissió. La tramitació parlamentària continuarà a la comissió competent, que haurà de nomenar una ponència (un grup reduït de diputats que representen els grups parlamentaris), que estudiarà les esmenes a porta tancada i podrà introduir les primeres modificacions. La seva feina conclourà, en un termini previst de set dies, amb l'informe de la ponència. Aquest document es remetrà a la comissió, que tornarà a debatre i votar les esmenes que els grups parlamentaris hagin volgut mantenir per donar lloc al dictamen de la comissió.

S'haurà d'acabar pronunciant el Ple. Com que es tracta d’una llei orgànica, la proposició de llei d'amnistia no podrà ser aprovada directament a la comissió, sinó que haurà de tornar al Ple perquè faci un últim debat. La sessió plenària s’haurà de pronunciar sobre les esmenes que quedin vives i haurà de donar llum verda al text en una votació final de conjunt en la qual serà necessari el suport de la majoria absoluta (176 diputats).

Si tot això continua endavant, la proposició de llei estarà llesta per enviar-se al Senat.

Un camí obert al Senat

Un cop l'amnistia arribi a la Cambra Alta, on el PP té majoria absoluta, s'obre un escenari que presenta alguns dubtes.

Què pot fer el Senat? Pot aprovar el text en els mateixos termes que li arribi del Congrés (cosa que, en el cas de l'amnistia, no succeirà), introduir-hi esmenes o vetar-lo per complet.

Quant de temps té? Disposa de dos mesos a partir del dia que rebi el text. En l'anterior legislatura, aquest temps es reduïa a vint dies si el Congrés (com passarà en el cas de l'amnistia) decretava la tramitació d'urgència. Tanmateix, el PP va modificar el Reglament del Senat fa unes setmanes per tal que hagi de ser la Mesa del Senat qui acordi la tramitació d'urgència a la Cambra Alta: és una maniobra dels populars per dilatar l'aprovació de l'amnistia i que no es puguin escurçar els dos mesos. El PSOE ja va anunciar que presentaria un recurs al Tribunal Constitucional.

Quins són els terminis? Un cop la Mesa del Senat hagi decidit la comissió legislativa competent, s'obrirà un termini de deu dies (ampliable a quinze) per registrar esmenes i propostes de vet. Si se'n presenten, la comissió designarà una ponència que elaborarà l'informe en quinze dies com a màxim. En els següents quinze dies, la comissió debatrà el text i, quan aprovi el seu dictamen, aquest s'haurà de remetre al Ple perquè s'hi pronunciï abans que finalitzi el termini dels dos mesos i enviï, de tornada, la proposició de llei al Congrés. 

Petit apunt: la Mesa del Senat va aprovar en la reunió del passat 5 de desembre demanar informes sobre la constitucionalitat de l'amnistia al Consell General del Poder Judicial i al Consell Fiscal. En algun moment de tot aquest procés, el Senat els rebrà i el més probable és que el PP els utilitzi com a argument per oposar-s'hi.

El retorn al Congrés dels Diputats

Després de la decisió del Senat (en forma de vet o d'esmenes), l'amnistia tornarà el Congrés, que celebrarà un últim debat al Ple. En cas que hi hagi un vet, la Cambra Baixa el podrà aixecar per majoria absoluta (o, passats dos mesos, per majoria simple) i el text original sorgit del Congrés seria el que entraria en vigor. Si el Senat hagués introduït esmenes, el Congrés les podria aprovar i incorporar-les o rebutjar-les i tornar al redactat aprovat pel Congrés.

En el cas de l'amnistia, tot fa pensar que el Congrés aixecarà el vet o rebutjarà les esmenes del Senat i validarà el text que haurà sortit de la Cambra Baixa. Sigui com sigui, el Senat pot alentir la tramitació de l'amnistia i endarrerir la seva publicació al BOE i entrada en vigor, però en cap cas pot impedir que s'aprovi: el Congrés sempre tindrà l'última paraula.