L’esperada resposta del Tribunal Suprem sobre l’aplicació de la llei d’amnistia del procés ha trencat totes les previsions i l’alt tribunal espanyol ha optat per una interpretació extrema i contra reo, fet proscrit perquè sempre s'ha d'aplicar la norma de forma més favorable a l'acusat, fent "una interpretació raonable de la llei", segons li ha recordat la Fiscalia als magistrats del Suprem, en els recursos presentats aquest divendres perquè compleixin el mandat legal i apliquin l'amnistia. I és que la resolució de l’instructor de l’1-O, Pablo Llarena, d’inaplicar la norma de l’oblit penal al president a l’exili, Carles Puigdemont, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig ha torpedinat la treva política pactada entre el govern espanyol del PSOE i els partits independentistes de Junts i ERC. El magistrat Llarena manté en vigor l’ordre de detenció de Puigdemont, Puig i Comín, fet que implica que la seva situació jurídica gairebé torni a la casella de sortida. El mateix ha passat amb la sala penal del Suprem, presidida pel magistrat Manuel Marchena, que de forma coordinada amb el jutge Llarena, va fer públic dilluns -en la quarta setmana de la llei d’amnistia en vigor- que no podia amnistiar Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, en afirmar-com Llarena- que amb la malversació de fons per organitzar l’1-O els líders de Junts i ERC es van “enriquir personalment amb caràcter patrimonial”, excepció que la llei no permet amnistiar.
És a dir, l’alt tribunal espanyol manté el conflicte polític obert, mentre l'independentisme intenta refer ponts davant a una possible repetició electoral a Catalunya. I, mentre els líders de l’1-O veuen com la seva amnistia s'enquista, un total de 46 agents de la política espanyola processats per pegar votants de l’1-O a Barcelona han estat amnistiats pel titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, aquest dimarts. No és ferma. Les entitats Òmnium Cultural, Irídia i l’ANC han anunciat que demanaran a l’Audiència de Barcelona que revoqui la seva extinció de responsabilitat penal.
Un mes de vida de l'amnistia
Així, la lluita als tribunals per fer aplicar la llei d'amnistia es preveu que serà llarga, just quan aquest dijous la norma de l'oblit penal complirà el primer mes en vigor. Les defenses, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat s'han aplicat perquè el Suprem compleixi el mandat de la norma. Aquest divendres han presentat els primers recursos. La llei fixa que jutges i tribunals tenen dos mesos, com a màxim, per aplicar-la, però l'alt tribunal sembla que no complirà aquesta exigència pel que fa al delicte de malversació. La majoria dels recursos, com el del secretari general de Junts, Jordi Turull, fan referència als crítics arguments de la magistrada Ana Ferrer, que en el seu vot particular, ha alertat els seus cinc companys de la sala del Suprem, que la seva interpretació de la llei és “perillosa” perquè trenca la seguretat jurídica. Acabada la via del Suprem, els encausats demanaran empara al Tribunal Constitucional, al qual també volen consultar els magistrats del Suprem perquè consideren inconstitucional la llei.
Per la seva part, el jutge Llarena sí que ha aplicat la llei a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, processada només pel delicte de desobediència per l’1-O, i ha retirat l’ordre de la seva cerca a l’Estat espanyol. Rovira, exiliada a Suïssa, és investigada també per terrorisme en la causa de Tsunami a l’Audiència Nacional.
La primera alcaldessa i un secretari municipal, amnistiats
A banda dels policies, la secció d’apel·lacions del TSJC, la primera a aplicar la norma, ha seguit amnistiant a manifestants, ara en sumen uns 22 joves. El TSJC també ha amnistiat al secretari interventor de l’Ajuntament d’Hostalric (Selva), condemnat per l’Audiència de Girona per prevaricació a nou anys d’inhabilitació per autoritzar una sanció a una dona que arrencava llaços grocs i pancartes independentistes el juliol del 2018. L’Audiència va absoldre l'exalcalde Josep Antoni Frias i tres regidors del seu equip de govern, que s'enfrontaven a 12 anys d'inhabilitació, en concloure que es van limitar a avalar les sancions confiant en els coneixements jurídics del secretari. El secretari va recórrer contra la sentència, que estava pendent de la decisió del TSJC, que ara li ha extingit tota responsabilitat.
L'Audiència de Barcelona també ha amnistiat quatre agents dels Mossos d'Esquadra, els primers agents de la policia catalana que es beneficien de la norma i que estaven pendents de judici, acusats de maltractar manifestants, en aquest cas de David i l'Álvaro, veïns de Parts del Vallés que s'enfrontaven a 9 anys i mig de presó, i que també han estat amnistiats.
A més, Marta Felip, alcaldessa de Figueres l’1-O del 2017, ha estat la primera del mig miler de batlles investigats -i alguns jutjats- pel Referèndum, que ha estat amnistiada per part del jutjat penal 2 d’aquesta ciutat, segons va anunciar dijous el gabinet de premsa del TSJC. Felip, defensada per Carles Monguilod, estava pendent de judici per desobediència, actuació inclosa en la norma de l’oblit penal.
La malversació dels comandaments de Junts i ERC
La negativa del Tribunal Suprem a no amnistiar els líders de l’1-O, perquè sosté que es van enriquir amb el delicte de malversació, no ha desanimat els comandaments intermitjos de Junts i ERC pendents de judici, després d’una lectura pausada de les resolucions dictades pels jutges Llarena i Marchena. Per exemple, el jutge Llarena ha avalat que el TSJC hagi ordenat l’amnistia de l’exconseller Miquel Buch i de Lluís Escolà perquè sosté que en el seu cas va ser un pagament a tercers. La Fiscalia Superior de Catalunya va anunciar al TSJC que presentaria un recurs de cassació al Suprem contra l'amnistia de Buch i Escolà,però la Fiscalia General de l'Estat ha assegurat que no es farà.
Per això, les defenses dels investigats d’ERC i Junts estan esperançats, sobretot en el cas dels republicans Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, que havien d’afrontar un judici amb penes de 7 i 6 anys de presó, els dos primers. El fet que el Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) no hagi emès una resolució ràpida, s’interpreta que el tribunal, presidit pel president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, estudia els marges donats per Llarena i Marchena, tot i que amb un vocabulari enrevessat. La Fiscalia ha demanat que tots tres siguin amnistiats.
I, la trentena d’excàrrecs, empresaris i funcionaris investigats per la despesa de l’1-O i d’Exteriors saben que la seva amnistia ha d’arribar unes setmanes més tard, ja que la magistrada del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona ha de fer els darrers tràmits, i citar una desena a declarar, com li ha demanat la Fiscalia per no tenir cap problema processal.
Així, doncs, la llei d’amnistia té les primeres resolucions, favorables per a policies i manifestants, però que poden enquistar-se més d’un any per als líders independentistes.