Després de tres mesos d’aplicació desigual per part dels tribunals, la llei d’amnistia arriba finalment al Tribunal Constitucional. El tribunal de garanties, que dictaminarà en un termini previst d’entre sis mesos i un any la constitucionalitat de la norma de l’oblit penal, és una de les cartes a les quals poden aferrar-se els líders del procés per aconseguir la plena amnistia (a través d’un presumible recurs d’empara). És un camí lent i que encara necessita passos previs, però avui superarà el primer graó. El primer de molts. D’entrada, el TC debatrà aquest matí l’admissió a tràmit de la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar el Tribunal Suprem al·legant que la norma vulnera el dret a la igualtat davant la llei i els principis de seguretat jurídica i prohibició de l’arbitrarietat, així com el principi d’exclusivitat jurisdiccional. El conservador Ricardo Enríquez Sancho en serà el ponent. Fonts del tribunal de garanties reconeixien la setmana passada que, amb tota probabilitat, el TC acceptarà la qüestió i, a partir d’aquí, passarà a estudiar-ne el fons.
🔎 La llei d’amnistia, davant el TC i el TJUE: guia sobre els jutges que l’han qüestionat
Va ser el juliol quan la Sala Penal del Suprem, presidida per Manuel Marchena, va decidir recórrer al tribunal de garanties l’article 1 de la llei d’amnistia mentre examinava el recurs d’un condemnat per un delicte de desordres públics agreujats en una protesta contra la sentència del judici del procés a Girona. “Resulten completament arbitràries les raons que s’addueixen per justificar el tractament clarament discriminatori que la norma imposa”, justificaven els cinc magistrats del Suprem. El seu argument primordial era que per tal que estigués “justificat” en termes constitucionals el “diferent tractament” que fa l’amnistia entre “els que van delinquir amb el propòsit d’afavorir el procés secessionista enfront dels qui van cometre aquests mateixos delictes animats per qualsevol altra finalitat”, caldria que no tingués el seu “exclusiu fonament en l’opinió o en la ideologia política”. “És només la seva opinió (política) la que els fa creditors de l’amnistia”, arguïen.
El primer debat al si del TC sobre l’amnistia, que serà una decisió de tràmit, arriba l’endemà que un grapat de governs autonòmics del PP fessin finalment el pas i presentessin els seus recursos al Constitucional. Van fer-ho els executius de Madrid, Andalusia, l’Aragó, Múrcia i Galícia, al costat del de Castella-la Manxa, presidit pel socialista Emiliano García-Page, que va consumar el desafiament a Pedro Sánchez. També el van registrar el Parlament de Cantàbria, l’Assemblea Regional de Múrcia i les Corts d’Aragó. Fonts del TC assenyalaven fa uns dies que tots aquests recursos no s’acumularan: s’han repartit entre els magistrats perquè, per separat, n’elaborin la ponència en cada cas.
📝 Cascada de recursos al TC dels governs autonòmics del PP (i de Page) contra la llei d’amnistia
Prèviament a tots ells, ho havia fet el Partit Popular (a través de més de cinquanta diputats i cinquanta senadors). Va fer el pas per “l’obligació moral” de combatre una “llei injusta” i “contrària a la separació de poders” que suposa una “autoamnistia” dels líders independentistes, segons va argumentar Cuca Gamarra. El Constitucional debatrà l’admissió a tràmit del recurs del PP el pròxim 24 de setembre, amb el conservador José María Macías com a ponent. De fet: Macías és un magistrat que ha reconegut públicament que és contrari a l’amnistia: en dues entrevistes fa mesos, va definir-la com una “cosa insòlita en la democràcia espanyola” i va assegurar que “no busca l’interès general, sinó el de Sánchez”. Per la seva banda, Vox, un partit que sempre ha estat molt combatiu als tribunals, no ha pogut acudir al TC perquè a les eleccions del 23-J va quedar-se per sota dels cinquanta diputats, cosa que l’inhabilita per presentar recursos al Constitucional.
Optimisme a la branca progressista per descartar les recusacions i conservar la seva majoria
Aquest dimarts, sobre la taula dels magistrats del Constitucional no hi haurà un dels aspectes clau per al futur de la llei d’amnistia. Els membres del tribunal de garanties no hauran de dirimir encara sobre les recusacions a tres magistrats: el president de l’ens, Cándido Conde-Pumpido (que va ser fiscal general de l’Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa), l’exministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i Laura Díez, que també va passar per la Moncloa durant l’etapa de Pedro Sánchez com a president. Tots tres han estat recusats tant pel PP, com per la Comunitat de Madrid, la Junta d’Andalusia i la Xunta de Galícia. “La seva vinculació pública i notòria amb el PSOE els inhabilita per enjudiciar la constitucionalitat de la llei”, esgrimia ahir Isabel Díaz Ayuso.
Les recusacions les hauran de resoldre més tard. Però segons relaten a ElNacional.cat fonts de la branca progressista, hi ha optimisme en aquest sector del tribunal. Per què? Tot es deu a una decisió presa pel mateix Tribunal Constitucional l’any 2021, quan imperava una majoria conservadora. En aquell moment, va ser l’independentisme qui va posar en dubte la imparcialitat d’Enrique Arnaldo i Concepción Espejel i el tribunal de garanties va resoldre que “l’afinitat ideològica no constitueix causa de recusació”. Les fonts consultades per aquest diari argumenten que cal mantenir operatiu el tribunal, motiu pel qual cal blindar els magistrats de les recusacions. Així, la branca progressista confia que el 2021 es marqués doctrina de cara a les recusacions que ha presentat ara el PP.
📝 El president del Constitucional demana acatar les seves decisions, amb l’amnistia a la seva teulada
I per què el PP intenta forçar que tres magistrats s’apartin? Fins ara, el ple del TC estava format per onze magistrats: set progressistes i quatre conservadors. Tanmateix, amb la recent incorporació de José María Macías, de tarannà conservador, el marcador queda set a cinc. Per tant, eliminar tres jutges progressistes de l’equació permetria al PP garantir-se una majoria conservadora que l’acostaria a una decisió favorable als seus interessos i contrària a l’amnistia. Ara bé, aquest escenari, segons apunten totes les veus, és gairebé impossible.
La petició ciutadana d’indult a Junqueras, sense perspectives de recorregut
Paral·lelament, fonts de l’alta jerarquia del govern espanyol descarten que la petició d’un ciutadà d’indultar les inhabilitacions d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva que va rebre el Ministeri de Justícia prosperi. De fet, el mateix Turull va demanar que es retirés. El departament que lidera Félix Bolaños ha tramitat aquesta petició, però les travesses a la Moncloa li donen poca esperança de vida, en tant que l’executiu de Sánchez ja ha aprovat una llei d’amnistia i els recursos davant la seva no-aplicació encara no han acabat el seu recorregut als tribunals espanyols.
El Suprem respectarà el veredicte del Constitucional?
Joaquín Urías es mostrava molt pessimista amb el futur de l’amnistia en una entrevista a ElNacional.cat el passat mes de juliol. L’exlletrat del Tribunal Constitucional argumentava que la decisió del Tribunal Suprem de driblar la norma sentenciava pràcticament a mort la llei, i considerava que la decisió que acabi prenent el Constitucional rarament canviarà el destí de la norma. Divendres passat, Cándido Conde-Pumpido instava la resta de poders públics de l’Estat a acatar les decisions que prengui l’ens que ell mateix presideix. L’entorn més pròxim al jutge Pablo Llarena, que ha mantingut l’ordre de detenció a Carles Puigdemont, nega a aquest diari que el magistrat se sentís al·ludit en aquell discurs. Aquestes mateixes fonts asseguren que el Suprem sempre ha respectat les decisions preses pel Constitucional, i posen com a exemple la sentència dels ERO.