La llei d’amnistia ha complert tres mesos en vigor aquest dimecres, coincidint amb la Diada, i en el darrer mes quasi no han augmentat els beneficiaris. Actualment, s’ha aplicat l’amnistia a 110 persones, cinc més que al juliol, segons dades d’Alerta Solidària. Són: 51 agents de la policia espanyola (inclòs 4 agents dels Mossos), 49 manifestants (tres d'ells recorreguts al Suprem) i 10 polítics. És a dir, la policia espanyola continua sent la principal beneficiària de la norma de l’oblit penal. Ni la Fiscalia ni el govern espanyol donen xifres oficials de les causes amnistiades, de les quals inicialment es va assegurar que s'hi podrien acollir prop de mig miler de persones (486). La xifra de policies amnistiats podria augmentar ara si s’aprova l’amnistia demanada per a altres agents de la policia espanyola, en aquest cas, denunciats i investigats per tracte vexatori a joves que es manifestaven a Via Laietana contra la sentència del Suprem als líders catalans, l’octubre de 2019.
Enfront de la tranquil·litat dels cossos policials, la majoria de polítics i alguns activistes ha vist com les seves causes han estat paralitzades pel Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l’Audiència Nacional en presentar qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) i prejudicials al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). Un cas extrem és el dels cinc síndics electorals de l’1-O: els seus advocats van demanar l’aplicació de l’amnistia el mateix 11 de juny i al juliol, i passats els dos mesos que fixa la llei 1/2024 perquè els jutjats s’hi pronunciïn, el magistrat del Penal 11 de Barcelona ni ha donat trasllat a la Fiscalia perquè informi sobre el seu posicionament.
Recursos de les entitats contra els policies
Val a dir, que l’amnistia per als 46 agents de la policia espanyola, que estaven a punt de ser jutjats per delictes de lesions i tracte degradant a votants en el Referèndum del 2017 a Barcelona, encara no és ferma. La seva amnistia va ser recorreguda per les entitats Irídia, Òmnium Cultural i l’ANC, però és ben difícil que l’Audiència de Barcelona tombi l’aplicació de la norma de l'oblit penal, que va acordar el titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, i els faci anar a judici.
Paral·lelament, les quatre consultes al TC i les prejudicials al TJUE (per ara dues) només aturen l'amnistia en els casos concrets pels quals s'han interposat, tot i que les sentències influiran a la resta. Són una condemna d'un manifestant a Girona (cas portat pel Suprem), i els casos de tres polítics catalans que ja han complert la pena d’inhabilitació: el president Quim Torra, l'exconseller Bernat Solé i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà (per part del TSJC).
La tercera situació, i la més excepcional, és que el Tribunal Suprem continua sense voler aplicar l’amnistia pel delicte de malversació de l'1-O: ni el jutge Pablo Llarena en el cas del president a l’exili Carles Puigdemont, ni la sala penal del Suprem per als excàrrecs condemnats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva.
Causes pendents i aturades
En el seu cas, els síndics electorals de l’1-O – l’exdiputat de Junts Josep Pagès; l’exconsellera de Feminismes, Tània Verge; el catedràtic de Ciència Política Jordi Matas, i els advocats Marc Marsal i Marta Alsina- van ser absolts per una magistrada de Barcelona el 2021 i la Fiscalia – que demanava dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques a cada un- va presentar recurs i l’Audiència de Barcelona va fer repetir el judici. La vista no s’ha arribat a fer davant els aforaments que han tingut Pagès (Tribunal Suprem) i Verge (TSJC). L’entrada en vigor de l’amnistia, l’11 de juny passat, però, no hauria d’endarrerir més la seva aplicació perquè van actuar per impulsar el Referèndum.
Quatre joves, en la protesta de Tsunami Democràtic, amnistiats
I malgrat que l’agost és inhàbil per als terminis processals, la magistrada del jutjat penal 20 de Barcelona, Mercè Fernández Pérez, va resoldre el 8 d’agost d’aplicar l’amnistia a quatre joves, defensats pels advocats Benet Salellas i Norma Pedemonte. Tots quatre nois eren acusats de desordres públics i un d’ells de lesions per haver llançat objectes a les furgonetes policials en una concentració impulsada per Tsunami Democràtic al Camp Nou, el 18 de desembre de 2019, contra la sentència del procés. La magistrada s’ha oposat a la pretensió de l’acusació d’un agent dels Mossos ferit, que sosté que el delicte de lesions no es pot amnistiar. La jutgessa raona que l’acció està vinculada amb els desordres i que la llei només exclou els actes dolosos de gravetat, a més de fer referència a una resolució similar de l'Audiència de Barcelona. I, no descarta que es reclami la responsabilitat civil per la via civil.
Això no obstant, un agent dels Mossos, amb l’advocat José Antonio Bitos, ha presentat un recurs al Tribunal Suprem contra l’amnistia per a un els tres joves de Granollers en qüestionar que es pugui aplicar al delicte de lesions. I, el jove anarquista independentista Abel Mora continua en presó, des de finals de maig, perquè no ha obtingut l’amnistia per a la condemna de 3 anys i 9 mesos de presó per un delicte de lesions a un manifestant.