El Tribunal Constitucional ha declarat aquest dijous de forma unànime la inconstitucionalitat de l'amnistia fiscal aprovada pel govern del PP el març del 2012, han informat fonts del tribunal de garanties. La cancelació de la mesura, que va ser promoguda pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no afectarà les regularitzacions fermes que es van fer sota la seva empara.

El recurs va ser presentat per 50 diputats del PSOE contra la disposició addicional primera del Reial Decret-Llei 12/2012, de 30 de març, pel qual s'introduïen diverses mesures tributàries i administratives dirigides a la reducció de dèficit públic.

En el seu recurs entenia que aquesta normativa afavoreix els defraudadors en permetre'ls regularitzar la seva situació fiscal amb un pagament del 10 per cent del valor dels béns aflorats (per a rendes superiors a 100.000 euros), mentre que els contribuents complidors paguen el 43 per cent.

A la regularització fiscal s'han acollit personalitats públiques investigades en els tribunals com diversos membres la família Pujol, l'extresorer del PP Luis Bárcenas, l'exsecretari general del PP a Madrid Francisco Granados i el seu exsoci David Marjaliza –ambdós imputats en el cas Púnica–, l'exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato. Al seu dia Hisenda va xifrar en 30.000 els espanyols que es van acollir a aquest model retributiu dirigit a recuperar diners ocults fora del país.

La sentencia conclou que el procés de regularització de capitals no declarats a canvi de tributar un 10% va traspassar els límits establerts a la Constitució perquè “va afectar” de manera substancial “el deure” general de tots els ciutadans “de contribuir al sosteniment de les despeses públiques” d’acord a la seva riquesa i mitjançant un sistema tributari just.

Termes prohibits

El ple entén que la mesura va tenir “efectes importants” en permetre la regularització de rendes ocultes “a un tipus reduït”, i va “alterar el repartiment de la càrrega tributària que han de sostenir la generalitat dels contribuents”.

Segons els magistrats, el decret de l’amnistia va actuar en uns termes “prohibits” per l’article 86,1 de la Constitució, perquè “en comptes de servir a la lluita contra el frau fiscal”, va permetre que els que tenien rendes ocultes se n’aprofitessin “sota el pretext de l’obtenció d’uns ingressos que es consideraven imprescindibles davant un escenari de greu crisi econòmica”.

Tot plegat, segons el TC, “suposa l’abdicació de l’Estat davant la seva obligació de fer efectiu el deure de tots a concórrer al sosteniment de les despeses públiques”.

Acatar i complir

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha assegurat aquest dijous que el Govern espanyol "acata i compleix" la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que declara per unanimitat inconstitucional l'amnistia fiscal.

"Quan es dicta una sentència per un tribunal, s'acata i es compleix", ha destacat en declaracions als mitjans abans de participar en la presentació d'un informe de l'Observatori de l'Activitat de la Justícia al Col·legi d'Advocats de Barcelona (Icab). Catalá ha admès que les sentències dels tribunals "de vegades agraden i altres vegades agraden menys", però totes elles s'han de complir en qualsevol Estat democràtic de dret.