Amnistia Internacional (AI) ha tornat a demanar que es prohibeixi l'ús de les bales de goma per part dels cossos policials de tot el món i que es restringeixi el comerç i l'ús dels projectils de foam i altres armes policials menys letals per reduir els ferits i morts. En un informe publicat aquest dilluns, l'entitat repassa l'ús poc adequat d'aquestes armes en diversos llocs del món, com Catalunya i l'estat espanyol, com és el cas de manifestacions a Barcelona o la dispersió d'immigrants a Ceuta i Melilla. Per això, demana també que s'avaluï l'ús dels projectils de foam després que s'hagin detectat cinc casos de lesions greus els últims anys a l'Estat.

Segons el document de 30 pàgines 'My eye exploded' (Em va explotar l'ull), elaborat en col·laboració amb la Fundació de Recerca Omenga, forces de seguretat de tot el món fan ús indegut, de manera habitual, de bales de goma i de plàstic i altres armes d'aplicació de la llei per a reprimir protestes pacífiques i causen greus lesions i morts, afirma AI, que demana controls estrictes del seu ús i un tractat global per a regular-ne el comerç. En l'informe es posen exemples de fabricants de materials i de cossos policials d'arreu del món que els han utilitzat de forma poc adequada, com per exemple a Espanya, França, Israel, Sudan, Sudàfrica, Líban, Iran, Índia, Estats Units, Brasil, Argentina, Colòmbia o Xile.

A Espanya, la policia espanyola i la Guàrdia Civil continuen utilitzant les pilotes de goma, que han causat del 2000 al 2020 la mort d'una persona, Iñigo Cabacas, i 24 lesions greus, incloent 11 casos de severes lesions oculars, quatre dels quals amb la pèrdua de la visió d'un ull, segons Stop Bales de Goma. El febrer del 2014, membres de la Guàrdia Civil van disparar 145 pilotes de goma i 5 granades de fum a 200 migrants, refugiats i sol·licitants d'asil de l'Àfrica subsahariana intentant nedar fins a la platja del Tarajal, a Ceuta, contribuint a la mort per ofegament d'almenys 14 persones. El 2022 també es van fer servir a la tanca de Melilla, cosa que va provocar diverses morts d'immigrants.

Els ferits greus de Barcelona

Els Mossos d'Esquadra o l'Ertzaintza van reemplaçar les pilotes de goma per les bales de foam, l'ús de les quals també ha causat lesions greus i s'ha utilitzat per a dispersar multituds, aspecte prohibit pels estàndards internacionals. AI considera que ha de suspendre's el seu ús per a avaluar-ne els protocols i especificacions tècniques, al mateix temps que ha documentat cinc casos de lesions molt greus amb aquest tipus de material: dues persones que van perdre un ull, dues persones amb traumatisme cranioencefàlic sever i una altra persona que va perdre un testicle, a més d'altres casos d'impactes a les cames. Tots ells han comptat, o compten, amb representació legal de l’entitat Irídia.

En un dels casos, A. estava molt a prop de la plaça d'Urquinaona de Barcelona, el 18 d'octubre de 2019 durant les protestes per la sentència del procés, i havia fet 18 anys el dia abans. No participava en les manifestacions però caminava per la zona quan va ser colpejat inesperadament al cap per una bala d'escuma. Després de ser sotmès a dues operacions, va acabar perdent la vista d'un ull. Després es va obrir una investigació penal, va presentar una denúncia però va ser tancada per la impossibilitat d'identificar l'autor del tret. La investigació va confirmar que la seva lesió va ser causada per l'impacte d'un projectil menys letal. Té previst demandar l'administració per via administrativa i demanar compensacions econòmiques.

AI també ha documentat el cas de l'Àfrica, una jove que tenia 19 anys quan el 16 de febrer de 2021, durant les protestes a Barcelona per l'entrada a la presó del raper Pablo Hasel, va rebre un impacte d'una bala de ‘foam’ per part dels Mossos d'Esquadra pel qual va perdre un ull. “Ara té molta por a qualsevol soroll, amb un petard o un clàxon s'espanta. Era una noia amb molta vida social, que anava a moltes manifestacions, i ara no vol anar a un lloc on hi hagi molta gent. L'impacte per a ella ha estat brutal, fins i tot ha deixat d'estudiar. No pot ser que una persona vagi a una manifestació i torni sense un ull”, ha explicat Eric Cuesta, pare de l’Àfrica. El 2 de desembre de 2022, el Parlament de Catalunya va aprovar sol·licitar la retirada urgent de la munició més lesiva (el projectil SIR-X), però fins al moment la Generalitat no ha anunciat si atendrà o no aquesta petició.

Molts casos arreu del món

L'informe assegura que l'ús indegut d'armes menys letals està causant lesions greus a tot el món. Aquestes armes han causat discapacitat permanent en centenars de casos i moltes morts. S'ha observat un alarmant augment de les lesions oculars, incloses ruptures de globus oculars, despreniments de retina i pèrdua total de la visió, així com fractures òssies i cranials, lesions cerebrals, ruptura d'òrgans interns i hemorràgies, perforació de cor i pulmons causada per fractures de costelles, danys en genitals i trauma psicològic.

Segons una avaluació de l'Institut Nacional de Drets Humans de Xile, les accions policials durant les protestes que van començar l'octubre de 2019 van suposar més de 440 lesions oculars, amb més de 30 casos de pèrdua d'ull o ruptura ocular.

Entre 1990 i juny de 2017, almenys 53 persones van morir per projectils disparats per les forces de seguretat, segons un estudi contrastat per iguals i basat en publicacions mèdiques. L'estudi també va concloure que 300 de les 1.984 persones ferides van patir discapacitat permanent. És probable que el veritable número sigui molt superior. Des de llavors, la disponibilitat, varietat i ús de projectils d'impacte cinètic s'ha intensificat en el món i ha fomentat la militarització del control policial de les protestes.

L'informe revela que les directrius nacionals sobre l'ús de projectils d'impacte cinètic gairebé mai s'ajusten a les normes internacionals sobre l'ús de la força, que estableixen que la seva utilització ha de limitar-se a situacions d'últim recurs quan individus violents representin una amenaça imminent de causar danys a altres persones. Les forces policials infringeixen de manera habitual la normativa amb impunitat.

Una prohibició estricta

AI demana que es prohibeixi estrictament l'ús de projectils per dispersar manifestacions i fer un control genèric de les multituds. Així, només permetrien l'ús de projectils dirigibles contra persones individuals que suposin una amenaça immediata de danys importants a altres persones, ja que el seu ús hauria de ser l'última opció només després que altres mètodes menys lesius hagin fracassat. També demanen que mai es disparin a la part superior del cos o als genitals. Igualment, demana que es prohibeixi l'ús d'armes no dissenyades per al control de masses, com les escopetes de caça que disparen balins.

D'altra banda, AI també insta la prohibició de fabricar, comerciar i usar projectils poc precisos, les seves llançadores i també els cartutxos que inclouen diversos projectils o llançadores que puguin disparar múltiples projectils seguits. Igualment, demana establir ferris controls del comerç dels projectils i les seves llançadores, amb criteris basats en els drets humans, així com prohibir el comerç amb els països que presentin un alt risc d'utilitzar-los per infligir tortures o tractes degradants. Per últim, AI demana que les persones lesionades per un mal ús d'aquests projectils siguin tractades amb respecte i compensades pels danys patits.