El director d'Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, considera que els representants d'entitats civils Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no haurien d'estar a la presó, motiu pel qual el seu indult seria "una bona notícia", encara que no la millor sortida "perquè implica reconèixer un delicte que no van cometre".
En una trobada informativa de Nova Economia Fòrum recollida per EFE, el responsable d'Amnistia Internacional a Espanya ha diferenciat la posició que manté l'organització respecte als condemnats en el judici del procés.
"Per nosaltres Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són persones que estan injustament a la presó; s'ha utilitzat el delicte de sedició, que és ambigu en la llei i interpretat de forma incorrecta, perquè no han estat acusats de cap acte violent i crec que no haurien d'haver entrat mai a la presó", ha assegurat Beltrán. "Per tant, l'indult no és la sortida millor perquè implica reconèixer un delicte, que en la nostra opinió no van cometre, però és una bona notícia si es concedeix perquè significa que dues persones que estan injustament a la presó estarien lliures", ha argumentat.
La resta de presos polítics
Respecte a la resta de processats, Amnistia no té una posició igual. "Són autoritats de govern, no membres de la societat civil, aquí es van poder cometre actes diferents i il·legals, Amnistia no qüestiona el Constitucional en aquest sentit; hauria de ser revisat el principi de legalitat en el judici perquè creiem que el delicte de sedició no havia d'haver estat aplicat".
Altres qüestions
Beltrán també s'ha referit a la venda d'armes d'Espanya a països com Aràbia Saudita o Israel i ha recordat que hi ha una llei del 2007 que "cal respectar" i que estableix que no s'exportarà armament si hi ha possibilitat que s'utilitzi en conflictes armats. "Existeix legislació i s'està violant".
Sobre la pandèmia, opina que és el moment d'enfortir el sistema nacional de salut —"si no és ara, no es farà mai"— i que solament es podrà sortir de la pandèmia si es vacuna a tots els països del món.
Altres lleis que havien de canviar-se, planteja, són la de Secrets Oficials, que és "de l'època del franquisme i fa que gairebé tot el que fan les administracions sigui secret", i la de Seguretat Ciutadana. "Hi ha llibertat d'expressió a Espanya, però sota aquesta llibertat existeixen amenaces, de vegades profundes i de vegades desconegudes. En general els Estats tendeixen a fer que la informació flueixi poc transparent i això ha de corregir-se", ha conclòs.