Amnistia Internacional reclama a Espanya i el Marroc "justícia per a les víctimes" quan està a punt de complir-se un any de les morts a la tragèdia de la tanca de Melilla. El 24 de juny del 2022 desenes de persones van morir en intentar saltar la tanca de la ciutat autònoma. Amnistia assegura que 76 de les 2.000 persones que es calcula que van provar de creuar encara estan desaparegudes i eleva la xifra de víctimes mortals a més de 100, una estimació molt per sobre de la donada oficialment per les autoritats: 23 morts, segons el Marroc. "Les autoritats espanyoles i marroquines no només continuen negant qualsevol responsabilitat, sinó que impedeixen els intents de descobrir la veritat. (...) S'han bloquejat els esforços per identificar els morts i informar els seus familiars", afirma la secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard, en un comunicat emès aquest divendres. 

Per a l'ONG la reacció del govern espanyol i marroquí "reflecteix el maltractament continuat basat en la raça i l'estatus migratori" que apliquen les seves forces de seguretat a la frontera. En el cas concret de l'Estat espanyol, Amnistia denuncia que les autoritats continuen "duent a terme pràctiques il·legals com les expulsions col·lectives, sovint amb un ús excessiu de la força". A punt de complir-se un any dels fets, l'organització lamenta que “no s'ha obert cap recerca adequada sobre les denúncies de crims de dret internacional que es van cometre a banda i banda de la frontera” malgrat que, segons asseguren, “van ocórrer clarament sota jurisdicció espanyola” per estar les tanques i els llocs fronterers en el seu territori.

L'organització defensa que això comporta “una obligació d'investigar totes les actuacions que allí van ocórrer”, però en aquest any transcorregut “cap funcionari, marroquí o espanyol, ha comparegut davant la justícia per les violacions de drets que van provocar la mort, la desaparició i ferides de tantes persones”. Diverses entitats internacionals, entre elles el Consell d'Europa, també han exigit a Espanya reiteradament una investigació "independent i efectiva" de les morts a la tanca de Melilla.

Més de 100 morts, segons Amnistia

Aministia Internacional eleva a més de 100 els morts el 24 de juny del 2022 a Melilla, enfront dels 23 reconeguts oficialment pel Marroc, basant-se en testimoniatges de supervivents que apunten al fet que va haver-hi persones que van morir en el trasllat amb autobús des de la frontera cap al sud del país “sense rebre cap mena d'assistència mèdica malgrat la gravetat de les lesions”. En total, segons les seves dades, al voltant de mig miler dels migrants que van intentar accedir a Melilla van ser traslladades “a la força” a “zones remotes del Marroc”, situades a més de mil quilòmetres de la frontera, “on les van despullar de les seves possessions i les van abandonar a la vora de la carretera sense atenció mèdica”. “Estem davant una xifra descomunal que parla per si sola del sofriment patit per aquestes persones a la frontera”, apunta l'organització, que posa el focus en els més de 80 desapareguts després de l'intent d'entrada a Melilla, sobre els quals tem que “molts d'ells podrien haver mort” perquè els seus familiars no coneixen el seu parador. 

Denuncien l'"obstaculització" de les autoritats

L'ONG denuncia que “les autoritats marroquines han obstaculitzat les iniciatives de cerca de les persones desaparegudes i mortes”, denegant visats als familiars perquè puguin anar a reconèixer els cossos, la majoria dels quals "segueixen a la morgue de Nador un any després". “El Marroc ha declarat que no enterraran els cadàvers sense identificació, però tampoc faciliten la identificació dels cossos”, apunta Amnistia per denunciar que no s'estan donant avanços en la via oberta pel Ministeri sudanès d'Afers exteriors fa tres mesos perquè els familiars enviessin mostres d'ADN al Marroc. A això s'uneix l'“absolut desemparament” en el qual es troben les famílies de les víctimes, a les quals "ni Espanya ni el Marroc han ofert cap indemnització ni ajuda per a conèixer el possible parador dels migrants que continuen desapareguts un any després de la massacre” a la frontera de Melilla, ara “blindada”, igual que la de Ceuta.