El director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, ha reclamat al govern espanyol que reformi la llei del CNI per tal de permetre un “millor control judicial” de les activitats dels serveis secrets espanyols, i que s’investiguin a fons tant els casos d’espionatge amb Pegasus com les investigacions irregulars de la policia espanyola a independentistes catalans. En declaracions a l’ACN, Beltrán ha reclamat que no hi hagi “impunitat” en tots aquests casos i que es cancel·li totalment l’ús del programari espia de telèfons mòbils, ja que el considera un “perill” si no hi ha un “adequat control judicial”. Per això, insta també les autoritats judicials a investigar a fons aquest espionatge telefònic, que només ha avançat en un dels 17 jutjats que l’investiguen, el del president de la Generalitat, Pere Aragonès.
També veu necessari que els jutjats investiguin si hi ha hagut investigacions policials “destinades a la repressió i violació dels drets humans del moviment independentista català utilitzant la policia de manera il·legal i il·legítima”. En aquest sentit, també ha lamentat que, de moment, de tota l’Operació Catalunya només s’hagi investigat mínimament el cas de l’ex fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol.
Així, espera que els jutjats obrin investigacions per saber si hi hagut un control policial adequat d’aquelles investigacions irregulars i per descobrir quins van ser-ne els responsables. Per fer-ho, ha reclamat una “investigació imparcial i independent que arribin fins als últims extrems”.
Els casos de Tsunami Democràtic i els CDR
També en declaracions a l'ACN aquest dimarts, el director de l'organisme a Espanya va admetre que en les causes judicials sobre el procés sobiranista "hi pot haver altres infraccions penals com desordres greus", però en cap cas terrorisme. "En el cas dels CDR, el mateix fiscal reconeix que no es pot acusar ningú d'actes violents", va indicar. Tot plegat en el marc d'una anàlisi de la llei d'amnistia, que finalment no es va aprovar, sobre la qual Beltrán veu "clarobscurs". L'aspecte "central preocupant", va dir és que les víctimes de violacions de drets humans o de delictes "pràcticament han desaparegut del text". "Les víctimes no han estat al centre del debat. La indemnització, fins i tot, es prohibeix en el marc de l'amnistia. És un aspecte molt rellevant que esperem que es pugui corregir", va considerar Beltrán.
En aquest sentit, va lamentar que el text actual, que ara encara un nou període de quinze dies de negociacions després que s'hagi tombat al Congrés amb els vots en contra de Junts, no recull "el que marca el dret internacional", que és "la veritat, la justícia i la reparació per a víctimes d'ús excessiu de la força per part de policies i agents de seguretat". De la mateixa manera, "tampoc hi haurà reparació i dret a la veritat per a víctimes de delictes com un policia que l'octubre del 2019 va ser colpejat de forma molt greu en el transcurs d'una manifestació". En canvi, el director d'Amnistia Internacional a Espanya sí que va considerar "positiu" que es reconeguin com a no amnistiats "els casos de tortura i maltractaments amb un determinat llindar de gravetat".