El Congrés dels Diputats s’ha submergit aquest dimarts al matí en dues realitats paral·leles. Per un costat, el poder màxim de l’Estat ha apuntalat la dinastia borbònica amb la jura de la Constitució per part de la princesa Elionor, el dia que complia 18 anys, en un acte protocol·lari contemplat a la Constitució i carregat de solemnitat i simbolisme que ha servit per donar una pinzellada de modernitat i renovació a una institució desgastada darrerament pels escàndols del rei emèrit. El revers de la jornada s’ha viscut entre bastidors, als passadissos, on els dirigents socialistes s’han encarregat de comunicar que la investidura de Pedro Sánchez s’ha accelerat fins al punt que tenen gola avall que se celebrarà la setmana entrant, quan hagin registrat abans la proposició de llei d’amnistia al Congrés dels Diputats.
Al marge de la litúrgia, aquest és l’aspecte nuclear que ocupa i preocupa a l’arena de la política espanyola. Més de tres mesos després de les eleccions del 23-J el PSOE està més que convençut que ha aconseguit desllorigar el nus de la investidura, posant-se d’acord amb l’independentisme i nacionalisme català i basc gràcies a una entesa a múltiples bandes. Que Pedro Sánchez fes una defensa aferrissada de l’amnistia al comitè federal del PSOE va ser la primera prova fefaent que era pràcticament impossible fer marxa enrere, i la fotografia desitjada per Junts entre el president a l’exili, Carles Puigdemont, i el secretari d’organització dels socialistes, Santos Cerdán, va ser la confirmació que la negociació està molt encarrilada.
De la icònica estampa a Brussel·les, que és la continuació de la feta amb Yolanda Díaz, el PSOE hi veu la constatació de com s’està desenredant la negociació. Va ser una trobada d’una hora i en aquesta, segons fonts de Ferraz, s’hi va abordar l’acció legislativa per a tota la legislatura, i no tan sols per a la investidura. Aquest és el desig de Sánchez: garantir-se estabilitat per a quatre anys i no convertir cada votació en un infern. Ara bé, els socialistes no aniran més enllà i descarten que Sánchez es faci la mateixa foto amb Puigdemont o es truquin per telèfon, tal com va passar amb el president d'ERC, Oriol Junqueras. Mentre se’n parlava entre bambolines, la dreta i l’extrema dreta han saltat al coll de Sánchez per la foto a Bèlgica, presidida per un record del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, cosa que tampoc ha agradat a l'expresident espanyol Felipe González.
Investidura al sac, però no ben lligada
Per tot això, al llarg de la jornada reial d’aquest dimarts, la sensació a l’equip de Pedro Sánchez és que la investidura és al sac, per bé que no està lligada del tot, a falta de tancar “detalls”, segons ha explicat l’entorn del president en funcions. La idea és, primer de tot, presentar la llei de l’oblit judicial a la cambra baixa i, a posteriori, convocar el ple de la investidura per a la setmana que ve. Segons fonts socialistes, a partir d’aquest diumenge 5 de novembre “qualsevol dia és bo” per sol·licitar la confiança als 350 diputats. I per què el 5? És la data en què el PSOE donarà a conèixer els resultats de la consulta oberta amb la militància, a qui demanen l’aval per fer govern amb Sumar i aconseguir el suport dels partits independentistes.
En aquest punt comença el ball de dates. El marc l’està posant el PSOE, que posa pressa als seus interlocutors i reclamant als negociadors que rematin les converses amb Junts i ERC, però també amb EH Bildu i PNB. El conglomerat d’aliats recorda que encara hi ha altres carpetes per tancar, com el final del dèficit fiscal, el traspàs de Rodalies o avenços en la resolució del conflicte polític. Entre panellets, castanyes i carbasses es decidirà el partit. La travessa amb què treballa Ferraz situa el debat i primera votació —per majoria absoluta— el dimarts 7 i el dimecres 8 de novembre, per bé que, atès que els Reis són a l’estranger aquests dos dies, tampoc descarten situar-la entre el 8 i el dijous 9. La possibilitat d’anar a segona volta dos dies més tard ni està contemplada. En tot cas, segons fonts de la presidència del Congrés, s'anunciarà la data "en qüestió de dies".
L’exaltació durant el jurament: “Viva la Constitución, viva España y Viva el Rey!”
A la Carrera de San Jerónimo hi ha hagut un univers paral·lel, aquell que les càmeres s’han encarregat de captar fil per randa. El Congrés dels Diputats ha estat el decorat per constatar la continuïtat de la monarquia espanyola, ofegada en els últims anys pels problemes de l’emèrit, i que necessita llançar missatges en pro de la modernització com l’aire que respira. Apuntalada decididament pel PSOE, Elionor de Borbó ha sol·licitat la confiança als espanyols: “Els demano que confiïn en mi”.
A diferència del ritual protagonitzat pel seu pare, en què tot el poder legislatiu, executiu i autonòmic va tancar files amb els Borbons el 1986, a la princesa d’Astúries se li ha acabat el consens majoritari: representants de sis grups polítics li han girat l’esquena (ERC, Junts, PNB, EH Bildu, BNG i Sumar), juntament amb tres ministres i dos presidents autonòmics (Pere Aragonès i Iñigo Urkullu). Els equilibris de Sánchez és que els mateixos a qui ha de seduir per fer govern deixen plantada la Corona. L’apunt per a la “pluralitat” de l’Estat l’ha posat Francina Armengol, que ha citat en el seu discurs el poeta valencià Vicent Andrés Estellés, l’escriptor basc Felipe Juaristi i la gallega Xohana Torres.
Tot i que amb poques ganes, la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, el ministre d’Universitats, Joan Subirats, dels comuns, i la portaveu parlamentària de Sumar, Marta Lois, sí que s’han sumat als aplaudiments del jurament de la princesa Elionor. Una ovació que ha durat gairebé quatre minuts de rellotge. De fet, la cridòria en què s’ha submergit el saló de plens ha estat eixordadora. “Viva la Constitución, viva España y Viva el Rey!”, ha acabat la jura Armengol, recolzada per la cridòria de la majoria de diputats i senadors, en clar signe d’adhesió a la Casa Reial que ha acabat amb la interpretació de l'himne d'Espanya.