Quatre dies després de punxar en la manifestació contra l'amnistia i l'autodeterminació, l'unionisme torna als carrers de Barcelona per commemorar el 12 d'octubre, el Dia de la Hispanitat. Ho fa en un context de negociacions per la investidura de Pedro Sánchez, on l'amnistia plana com un dels eixos troncals perquè pugui haver-hi acord i el socialista revalidi el càrrec de president del govern espanyol. Aquesta és una qüestió contra la qual desbarra l'espanyolisme, que ja ha assenyalat la seva intenció de mobilitzar-se de manera permanent contra aquesta mesura si prospera. "És impunitat" o "no tot val" són alguns dels missatges més recurrents entre les entitats unionistes per clamar contra l'amnistia. I és que, més enllà de ser una jornada que fa bandera de la hispanitat (tot i el seu passat colonial), el 12-O s'ha convertit des del 2012 en un dia de protesta contra l'independentisme i ara, per extensió, contra Pedro Sánchez per tenir-los com a socis.
Tot i que les mirades estaran posades a Madrid en la desfilada de les Forces Armades i la magnitud de la previsible xiulada contra Pedro Sánchez —i potser fins i tot aniran dirigides a algú més que ell, a la vista d'algunes pancartes que últimament apareixen contra el rei Felip VI per designar el socialista com a candidat a la investidura—, l'entitat Espanya i Catalans (organitzadora de la concentració d'aquest dijous pel 12 d'octubre a Barcelona) busca recuperar "l'esperit" del 8 d'octubre amb el suport d'altres organitzacions com Cataluña Suma por España, Convivencia Cívica Catalana, Hablamos Español, Societat Civil Catalana, Somatemps, Impulso Ciudadano, S'ha Acabat o Asociación por una Escuela Bilingüe.
La pèrdua d'influència dels darrers anys
La manifestació d'enguany la convoca Espanya i Catalans —ja ho havia fet l'any 2018, però és un paper que s'ha anat alternant amb Cataluña Suma, Convivencia Cívica Catalana o Societat Civil Catalana— i arrencarà a les 11:30 hores al passeig de Gràcia amb el carrer Provença, davant de la Pedrera. La marxa desfilarà fins a la plaça Catalunya, on està previst que a partir de les 12:30 hores hi hagi intervencions de membres de les diverses entitats que hi participaran. A més, com és habitual, hi haurà una rua de prop de 2.000 ballarins hispanoamericans. A la concentració hi assistiran delegacions del Partit Popular, Vox i Ciutadans, i també hi ha mostrat el seu suport el sindicat policial Jupol. L'any passat va desplaçar-se a Barcelona per participar en la concentració un dels pesos pesants de Vox, Javier Ortega Smith. Les tres formacions han admès obertament que, a més de 'treure pit' de la llengua espanyola i la unitat d'Espanya, volen exhibir un missatge contundent contra l'amnistia i el govern de Pedro Sánchez en el marc d'aquesta pulsió constant de la dreta als carrers.
De fet, des de l'any 2012 aquestes concentracions han mantingut una línia dura contra l'independentisme. El seu punt àlgid va ser el 2017, quan es van arribar a mobilitzar prop de 65.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. Des de la manifestació d'aquell any marcat pel referèndum, ha estat recurrent escoltar alguns dels participants cridar 'Puigdemont, a prisión', fet que certifica que aquestes jornades transcendeixen el fet de celebrar el dia d'Espanya. Justament a la manifestació del 2017 s'hi va sumar Espanya i Catalans per primera vegada, ja que fins aquell moment feia convocatòries per separat.
L'any 2018 també va comptar amb una participació similar a l'edició anterior i fou la primera amb el govern de Pedro Sánchez, ungit a la presidència feia quatre mesos a través de la moció de censura contra Mariano Rajoy. Ja aleshores van començar a aparèixer pancartes contra el líder del PSOE per "aliar-se amb separatistes". El primer 'sotrac' el van patir el 2019, quan l'assistència va caure fins a les 10.000 persones (segons dades de la Guàrdia Urbana) i en un marc en què la sentència contra els líders del procés era imminent. En aquella jornada, els dirigents del PP, Ciutadans i Vox ja clamaven contra uns indults que encara no estaven al damunt de la taula, atès que no hi havia encara la sentència. El 2020 no va haver-hi manifestació a conseqüència de la pandèmia, però els dos anys posteriors l'espanyolisme va fer figa, ja que no va arribar ni als 5.000 participants. De la de l'any 2021 destaca que s'hi va desmarcar Ciutadans, que en aquell moment va optar per marcar "perfil propi" i va instal·lar una carpa informativa en aquella jornada. En aquest context, ja s'havien concedit els indults. I el darrer 12 d'octubre encara va comptar amb menys participació, baixant dels 3.000 assistents.
L'ofrena a Colom i la concentració dels ultres
Minuts abans de la manifestació al passeig de Gràcia, es farà, de nou, una ofrena floral al monument de Cristòfor Colom. Serà a partir de les 11 hores i ho organitza la plataforma Somatemps, juntament amb la Fundació DENAES, vinculada a Vox. A més de la convocatòria unitària i d'aquesta ofrena, hi haurà un any més la concentració feixista a Montjuïc. Com és habitual, el partit ultra Democracia Nacional convoca a les 11 hores a la plaça Espanya per enfilar cap a la plaça Sant Jordi, espai on acostuma a reunir-se els moviments neonazis pel 12 d'octubre. De fet, és habitual veure-hi salutacions feixistes i banderes preconstitucionals. En el mateix cartell de la convocatòria, es prohibeixen les banderes on figura l'actual escut d'Espanya amb el símbol de la monarquia. Amb tot, la manifestació de l'any passat no va arribar al centenar de persones.