Amnistia Internacional veu amb preocupació la condemna als joves d’Altsasu. Així ho ha expressat l’ONG de defensa de drets humans en un comunicat fet públic aquest dissabte, amb motiu de la manifestació de suport als condemnats d’aquest dissabte a Madrid. L’organització alerta sobre la “motivació ideològica” de la sentència i sobre que la imparcialitat del procediment judicial s’ha vist afectada per la relació del tribunal amb la Guàrdia Civil.
L’ONG mostra la seva preocupació perquè, malgrat que es descarten els delictes de terrorisme, la sentència “utilitza una motivació ideològica per a justificar la gravetat del delicte contra els guàrdies civils i les seves parelles”. Amb aquesta “motivació ideològica”, alerta, es podria estar “violant el seu dret a la llibertat d’expressió, reunió i opinió política”.
Concretament, Amnistia fa referència a la suposada vinculació dels joves al moviment Ospa, contra la presència de la Guàrdia Civil a Euskal Herria, que recorda que és un “moviment legalitzat”. El director d’AI a Espanya, Esteban Beltrán, lamenta que les condemnes a presó es basen en una argumentació “que pressuposa una intencionalitat política dels acusats, tot i que el mateix tribunal va dir que no podria se provada cap vinculació política”.
Per altra banda, l’organització de drets humans també avisa que la imparcialitat pot haver-se vist “minvada” pel fet que la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, no fos apartada del procediment. “No podem oblidar que la mateixa presidenta del tribunal és familiar directa d’un alt càrrec de la Guàrdia Civil”, assenyala Beltrán, que afegeix que ha estat condecorada amb l’Ordre de Mèrit que dona el cos a “conductes d’extraordinària rellevància que beneficien la Guàrdia Civil”.
Amnistia Internacional també expressa preocupació “davant el fet que el fiscal mantingui la seva qualificació com a delicte de terrorisme pels fets pels quals se’ls acusa”. Després de la sentència del passat 1 de juny, el Ministeri Públic va anunciar que la recorreria la decisió. Tampoc no troba de rebut l’aplicació d’un agreujant d’odi en les condemnes.
Finalment, l’organització denuncia la presó provisional per a set dels vuit joves, “sota un règim penitenciari molt més estricte que s’aplica a les persones sospitoses de terrorisme”. Recorda que la presó cautelar “ha de ser una mesura excepcional”, i que totes les persones acusades “han estat sempre a disposició de la justícia, fins i tot diverses d’elles van personar-se voluntàriament quan van tenir coneixement del seu processament”.