11 de juny del 2024: la llei d’amnistia és una realitat. Han hagut de passar dotze dies des que el Congrés dels Diputats li va donar llum verda perquè la Llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya s’hagi publicat al Butlletí Oficial de l’Estat. I, immediatament, hagi entrat en vigor, segons estipula la disposició addicional tercera. Així doncs, després d’uns dies d’incertesa, s’activa el calendari i la pilota queda, ara sí, en mans dels jutges, que hauran de començar a aplicar la norma que ha de posar fi a la repressió contra l’independentisme. A partir d’avui, els tribunals han d’acordar “l’alçament immediat” de les mesures cautelars i tenen dos mesos per fer efectiva l’amnistia en la resta dels àmbits. Comença una nova partida.
🔎 La marató de la llei d’amnistia: sis mesos contra els jutges rebel·lats i les maniobres de la dreta
🔎 Amnistia: i ara què? Els dubtes sobre la resposta dels jutges i sobre l’ordre de detenció de Puigdemont
Centenars de persones beneficiades
Quantes persones se’n podran beneficiar? Hi ha dos càlculs sobre la taula. Per una banda, Alerta Solidària xifra en 419 les persones que demanaran ser amnistiades d’entre els 1.168 activistes i manifestants represaliats durant el procés. La majoria són acusats dels delictes de desordres i d’atemptat contra l’autoritat, supòsits inclosos en la norma. De la resta de casos, 597 persones van veure els seus procediments arxivats i 152 van ser absoltes. Per la seva banda, Òmnium Cultural va presentar un recompte de 1.616 persones represaliades que es podran acollir a l’amnistia. A més, l’entitat ha impulsat la Sindicatura per l’Amnistia, una eina jurídica perquè la norma sigui una realitat “sense demores ni argúcies ni el boicot de jutges”, segons va explicar el president d’Òmnium, Xavier Antich. Finalment, la fiscalia general de l’Estat donarà a conèixer aquesta setmana el seu propi recompte de causes que els fiscals consideren inicialment que estan incloses dins del perímetre de l’amnistia.
L’amnistia la poden aplicar els jutges d’ofici o a instàncies de les defenses o de la Fiscalia
A partir d’avui, caldrà anar esperant els moviments dels jutges. La llei fixa que l’amnistia s’haurà d’aplicar “pels tribunals d’ofici o a instància de part o del Ministeri Fiscal” i, sigui com sigui, “amb audiència prèvia del Ministeri Fiscal i de les parts”. Ara bé, fonts fiscals relataven fa uns dies que la Fiscalia no portarà la iniciativa ni demanarà directament que s’apliqui l’amnistia, ja que entén que els “primers interessats” seran les defenses i els tribunals, que són els que hauran de fer el pas, mentre que els fiscals esperaran que se’ls pregunti per contestar. Tot i això, els fiscals sí que seran “proactius” si veuen que la norma no s’aplica com caldria. Per la seva banda, Edmundo Rodríguez, portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, subratlla que “l’aplicació de la norma penal més favorable pels tribunals és una exigència constitucional” i recorden que la Llei d’Enjudiciament Criminal “fa dècades” que, a l’article 666, contempla l’amnistia com a “article de previ pronunciament”.
A més, les mateixes veus de la Fiscalia informaven que Álvaro García Ortiz no farà cap instrucció global sobre quin ha de ser el paper dels fiscals en relació amb les causes susceptibles de ser amnistiades. Sí que va ser així amb la llei d’amnistia del 1977, però, a diferència d’aleshores, el Ministeri Fiscal esgrimeix que ara l’amnistia no s’aplica a tot Espanya i té un “àmbit concret i dimensionable” amb “procediments mesurats”. Això sí, hi ha un principi d’unitat que ha d’aplicar-se a escala territorial perquè la Fiscalia sigui “coherent” en tots els casos. D’altra banda, davant de l’informe que van presentar els fiscals del procés del Tribunal Suprem en relació amb la malversació, fonts fiscals també recorden que el fiscal general sempre “té l’última paraula” i subratllen que, en cas de desacord, pot emetre una ordre amb la seva directriu.
Policies i activistes, els primers investigats de l’1-O que es beneficiaran de l’amnistia
Els primers beneficiats de l’amnistia podrien ser policies investigats per donar cops de porra i denigrar votants l’1-O del 2017 i activistes i ciutadans, acusats de desordres públics i atemptat contra l’autoritat en diferents manifestacions a Catalunya. Les seves causes són relativament senzilles i estan sobre la taula de jutges i tribunals poc o gens polititzats, dels quals no es dubta que compliran la norma sense pegues i dictaran l’arxivament dels procediments. Així doncs, els agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil investigats per donar cops a votants del referèndum són dels primers als quals se’ls extingirà la seva responsabilitat criminal: es preveu que el titular del Jutjat d’Instrucció 7, Francesc Miralles, que ha investigat els 46 agents de la Policia Nacional processats per delictes de lesions lleus i contra la integritat moral a votants en 27 centres de votació de Barcelona, doni carpetada a la causa.
Com serà l’aplicació de l’amnistia: parlen les associacions de jutges i fiscals
Dies abans de la publicació de l’amnistia al BOE, ElNacional.cat parla amb representants de diferents associacions de jutges i fiscals per conèixer la seva opinió sobre què passarà a partir d’ara. A grans trets, totes les veus consultades per aquest mitjà coincideixen a situar en la normalitat el procés d’aplicació de la llei, tot i que remarquen el seu caràcter excepcional. “S’aplicarà amb normalitat, encara que amb la inevitable interferència de les posicions partidistes que han convertit aquesta norma en un element de confrontació”, relata Edmundo Rodríguez, portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, que demana “assossec” als responsables polítics per “permetre que el poder judicial faci la seva feina en un ambient menys encès que l’actual”.
🔎 Divisió amb l’amnistia: discrepància entre jutges i fiscals sobre l’alçament immediat de les cautelars
Amb el diagnòstic general coincideix Jesús Arteaga, president de la Unió Progressista de Fiscals, que augura que l’aplicació de l’amnistia serà “bastant barallada” en un context en el qual “hi està havent massa presència de la justícia, en un sentit ampli, en la política”. “El fet que la judicatura estigui enmig del debat polític és conseqüència directa de l’interès de molts a instrumentalitzar la feina judicial”, afegeix Edmundo Rodríguez. Això també preocupa l’Associació Judicial Francisco de Vitòria. Teresa García Villanueva, membre del seu comitè nacional, sosté que qüestionar les decisions dels jutges suposa un “atac frontal a la independència judicial” i demana “respecte” per les resolucions judicials. “Apliquem la llei i fem ús dels instruments de què ens dota l’ordenament jurídic”, conclou. Sobre les divergències a l’hora d’aplicar-la, Teresa García les emmarca en l’habitual: “Passa amb moltes lleis”, esgrimeix. I deixa clar que serà el Suprem el que hagi de resoldre els recursos que li puguin arribar sobre l’aplicació de la norma.
Per part de l’Associació Professional de la Magistratura, la majoritària i conservadora, hi ha més reticències sobre com portar a la pràctica l’amnistia. María Jesús del Barco, presidenta de l’APM, argüeix que, a vegades, “el text és massa ambigu en determinades qüestions i té coses massa àmplies o indeterminades que no afavoreixen l’aplicació de la norma al cas concret”. “Plantejarà més problemes interpretatius del que es fa veure, tret que s’hagi volgut fer així expressament”, rebla.