La catalanofòbia i totes les seves patologies derivades (com la negació al reconeixement de la llengua, la cultura, els costums o el boicot als productes catalans) és una malaltia que ha tornat a ressuscitar amb els acords entre Pedro Sánchez i els independentistes que han permès la permanència del PSOE en el govern, i la llei d'amnistia és un pilar fonamental d'aquests acords; un mal que ataca sobretot en les comunitats on governa la dreta, el Partit Popular o en combinació del PP amb Vox, com són el País Valencià, les Illes Balears i l’Aragó. Dia sí i dia també es coneix algun atac d’aquesta malaltia que, històricament, ha tingut en la llengua un dels símptomes més vulnerables. Si dissabte va ser la suspensió d’un concert a Mislata (València) on actuaven els catalans Julieta i The Tyets, ara ha estat el president de l’Aragó, Jorge Azcón (PP), qui ha patit l'últim atac de catalanofòbia negant la llengua catalana en la seva comunitat. Azcón ha assegurat que a la seva comunitat “no es parla català”, i que a l’Aragó es parlen “modalitats lingüístiques pròpies” com el “fragatí”, la varietat de català que es parla a la Franja de Ponent, a Fraga i a la comarca del Baix Cinca i Matarranya, que barreja el lleidatà i el ribagorçà, amb algunes traces comunes amb el valencià.
Plans per retirar el català
El govern del PP i Vox vol impulsar una reforma de la llei de llengües per eliminar el reconeixement de l’aragonès i el català com a llengües pròpies recollit en la llei de patrimoni cultural. Segons l'Heraldo de Aragón, el que ara pretén fer l’executiu d’Azcón és una mesura semblant a la qual ja va impulsar el govern PP-PAR el 2013, que ja va eliminar el català i l’aragonès com a llengües pròpies, que es reconeixien tant en la llei de patrimoni cultural de 1999 com en la llei de llengües de 2009. En aquell moment, el govern del PP-PAR va reconèixer la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica, prepirenaica i la de l’àrea oriental, que es van batejar com LAPAPIP i LAPAO. Segons recorda el rotatiu aragonès, “la tramitació d’aquest canvi en la norma va generar una gran controvèrsia política i social” però la reforma del 2016 també va suscitar “protestes de col·lectius de l’Aragó oriental, agrupats entorn de la plataforma ‘no parlem català’.
El que "volen els independentistes"
Jorge Azcón no només es nega a normalitzar el català, assegurant que no és una llengua que es parli a l’Aragó, sinó que assegura que “es parla en una comunitat veïna” i que "volen imposar a l’Aragó”. “Si algú pretén que m’empassi el que volen els independentistes, no ho aconseguirà”, ha assegurat el president de la comunitat, que defensa la tesi que els acadèmics intenten homogeneïtzar una gramàtica, per la qual cosa hi ha el risc que a l’Aragó s’acabi parlant “el català de Barcelona” en comptes de les variants pròpies.
Puigdemont, el més odiat
La catalanofòbia no és un concepte nou, ha estat present en altres èpoques del passat, però ara té un rostre, el del president a l’exili Carles Puigdemont, que ha estat protagonista de diversos episodis recents que il·lustren el rebuig que la seva figura suscita en una gran part de la societat espanyola, la que el considera el responsable de tots els mals de l’estat espanyol. No només és titllat als mitjans de comunicació, als articles d’opinió i les tertúlies de les cadenes generalistes tant de ràdio com de televisió, i en les declaracions dels polítics del PP i de Vox, com un “delinqüent” i “colpista”, sinó que la seva figura ha estat objecte de befa i atacs humiliants. Fa dos dies ha estat notícia el ninot estrella de les Falles de València, en el que es veu Puigdemont sotmetent en una postura sexual a Pedro Sánchez, mentre aquest fa la figa, en plena polèmica de la llei d’amnistia. Un altre ninot caracteritzat de Puigdemont, batejat com a Pelelemón, va guanyar un concurs de peleles a San Antón (Jaen), que va ser cremat en una foguera. L’eurodiputat de Junts també va ser protagonista en l’anunci nadalenc de precampanya d’Alfonso Rueda, el president de la Xunta de Galícia, que no el deixava pujar al seu autobús retolat amb el lema Galícia no para!' Però, per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, com va dir el passat 5 de desembre, “la catalanofòbia no existeix. És propaganda independentista victimista”.