Amnistia Internacional considera que la comissió de secrets oficials no és el marc apropiat per investigar les suposades violacions de drets humans de l'espionatge amb Pegasus, ja que considera que la caracteritza el "secretisme" i l'"obscurantisme". "El govern espanyol no pot utilitzar l'excusa de la seguretat de l'Estat per ocultar possibles violacions de drets humans", assenyala el director d'Amnistia Internacional a l'estat espanyol, Esteban Beltrán, en declaracions recollides en un comunicat de l'organització just el dia que se celebra la reunió de la comissió.
Amnistia demana una investigació "immediata, exhaustiva i imparcial" sobre tots els casos que hagin pogut estar infectats pel programa informàtic d'espionatge israelià Pegasus com el CatalanGate i reclama que sigui pública. Amnistia Internacional insta el govern espanyol a comprometre's a col·laborar amb totes les causes obertes per la justícia on hi hagi indicis d'espionatge i establir una moratòria sobre l'ús i venda de tecnologia de vigilància fins que s'estableixi un marc reglamentari per "impedir nous abusos als drets humans".
La directora del CNI, Paz Esteban, compareix aquest dijous per primera vegada a la comissió de secrets oficials, per oferir explicacions sobre els casos d'espionatge amb Pegasus detectats en les últimes setmanes. Segons fonts del govern espanyol, Esteban assisteix al Congrés amb la documentació que acredita l'aval del jutge d'enllaç del Tribunal Suprem amb el CNI, Pablo Lucas, per fer algunes de les escoltes a polítics i activistes independentistes, però no totes. Aquestes fonts xifren les autoritzacions en una desena o més, però en tot cas lluny dels 65 casos acreditats per Citizen Lab.
Reforma llei secrets oficials
Amnistia Internacional reclama una reforma de la Llei de Secrets Oficials, ja que regula una matèria tan sensible com la classificació d'informació pública per raons de seguretat sense estar "en consonància amb els estàndards internacionals", assenyala l'organització en el seu comunicat. Per a AI, aquesta llei suposa a la pràctica una "restricció al dret d'accés a la informació, que obstaculitza la investigació de violacions greus de drets humans i el dret internacional humanitari".
Les revelacions sobre l'espionatge de Pegasus es van destapar l'any passat. Una investigació amb més de 80 periodistes i 17 organitzacions de mitjans de comunicació de deu països sota la coordinació de Forbidden Stories i amb el suport tècnic d'Amnistia Internacional va desvelar el 2021 que Pegasus s'ha utilitzat per espiar a gran escala arreu del món i que prop de 50.000 números de telèfon havien estat possibles objectius de vigilància.