La llei d’amnistia continua al Congrés dels Diputats. Junts per Catalunya s’ha oposat a validar el text tal com està ara perquè considera que “té forats pels quals la justícia prevaricadora espanyola pot deixar l’amnistia en paper mullat” i la seva negativa retorna la proposició de llei una fase enrere en la tramitació parlamentària. La Comissió de Justícia haurà de tornar a estudiar el redactat i tindrà més temps per pronunciar-s’hi de nou. Hi ha un precedent d’una situació com aquesta: el 1997 amb una reforma de la llei del poder judicial.
Ara es treballarà sobre el dictamen que va aprovar la comissió just el dimarts passat i continuen vives les esmenes en solitari de Junts i ERC i les transaccionals entre Junts i ERC i entre Junts i el PNB que s’han votat al ple. Igualment, si els grups parlamentaris arriben a altres acords, podran presentar noves esmenes transaccionals. El primer interrogant apareix parlant del marge que hi ha per negociar. En principi, el Reglament del Congrés fixa un termini d’un mes perquè la comissió es pronunciï, però com que la llei s’està tramitant pel procediment d’urgència, fonts de Junts i del PSOE apuntaven que aquest temps es reduiria a la meitat i quedaria en quinze dies. Tanmateix, fonts pròximes a la presidència del Congrés indiquen que és una decisió que haurà de resoldre la mesa de la Comissió de Justícia, on el PSOE i Sumar tenen majoria. Cal no oblidar que si el termini queda en quinze dies, s’exhaurirà en plena campanya electoral de les eleccions gallegues.
Siguin quinze dies o un mes, en el cas que la Comissió de Justícia aprovi un nou dictamen, l’amnistia tornarà per quart cop al ple del Congrés, que haurà de debatre-la de nou. Igual que aquest dimarts, requerirà la majoria absoluta per rebre la llum verda i poder-se remetre al Senat per continuar la tramitació parlamentària. L’amnistia hibernarà durant dos mesos a la cambra alta, on el PP ja ha assegurat que farà servir tots els mitjans al seu abast per retenir-la i qüestionar-la. El Senat rebutjarà l’amnistia de dalt a baix i, finalment, el Congrés li posarà el segell definitiu. Ara bé, per tot això encara falten moltes passes.
El 1997, el precedent d’una llei orgànica que va tornar a la comissió
No és la primera vegada que el ple del Congrés rebutja el dictamen d’una iniciativa legislativa de caràcter orgànic: hi ha dos precedents en reformes de la llei del poder judicial que, amb 169 vots en els dos casos (la mateixa xifra de casualitat), van quedar-se a les portes de la majoria absoluta (176 vots) perquè alguns diputats no van votar. Tanmateix, hi ha matisos en els dos casos. El 1997, en els primers mesos del govern espanyol de José María Aznar, es va abordar una modificació relacionada amb la nul·litat de les actuacions i amb l’estatut de jutges i magistrats. El fet que a la votació del projecte de llei faltessin dotze diputats va impedir arribar als 176 sís necessaris. Divuit dies més tard, la Comissió de Justícia i Interior va emetre un nou dictamen que, tres dies després, va rebre la llum verda del ple.
En aquell moment, el president de la comissió, Julio Padilla (del PP), va exposar que la Mesa del Congrés havia indicat que es podrien tenir en compte el text resultant de la deliberació produïda al ple, les esmenes presentades i les esmenes transaccionals que es poguessin formular. A més, la Mesa de la comissió va acordar que el nou dictamen “mantingués inalterat el text dels articles que van assolir la majoria absoluta de vots favorables al ple” i que se sotmetessin a deliberació i votació tant les esmenes votades al ple com les noves transaccionals que volguessin proposar els grups en relació amb algun dels articles del dictamen.
Una situació semblant es va repetir el 2004, amb José Luis Rodríguez Zapatero a La Moncloa, en una reforma legislativa per “reforçar la independència del Poder Judicial”. En aquell cas, de nou, l’absència de diputats de la majoria (disset del PSOE i sis de partits que havien donat suport a la investidura) va impossibilitar que s’aprovés el text. Ara bé, com que el projecte de llei s’estava tramitant en lectura única (sense passar per la comissió), la iniciativa va ser rebutjada definitivament i el govern espanyol va haver de presentar un nou projecte de llei, que, dues setmanes més tard, sí que va aconseguir els suports del ple.
El Senat retindrà l’amnistia dos mesos: la maniobra del PP que el PSOE ha portat al TC
Tornant a l’actualitat, quan el Congrés aprovi l’amnistia i la remeti al Senat, el PP podrà endarrerir la seva entrada en vigor gràcies a una reforma del Reglament que va impulsar i va aprovar el passat mes de novembre. Amb el canvi que van introduir els populars, la mesa de la cambra Alta és la que ha de decidir si tramita o no d’urgència una proposició de llei que li remet el Congrés i, amb l’objectiu d’obstaculitzar l’aprovació de l’amnistia, la Mesa fixarà una tramitació ordinària, que es pot allargar fins a dos mesos. En canvi, abans d’aquesta reforma, la Mesa del Congrés era la competent per decidir sobre la tramitació d’urgència d’una iniciativa legislativa presentada a la cambra baixa i aquesta declaració afectava tant el Congrés com al Senat.
Fa uns dies, el ple del Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el PSOE contra aquesta reforma del Reglament del Senat. Els socialistes argumenten que la modificació “vulnera les competències del Congrés” i al·leguen que la tramitació de la iniciativa va prescindir dels tràmits essencials previstos al Reglament, cosa que determinaria la invalidesa de la reforma en la seva totalitat.