Catalunya, amnistia i senyals de voluntat negociadora per part de Carles Puigdemont i Pedro Sánchez. Aquests han estat els únics ingredients necessaris per despertar la vella guàrdia centralista i anticatalanista del PSOE aquests darrers dies, amb la participació indispensable del baró Emiliano García-Page. Felipe González, Alfonso Guerra, Jordi Sevilla, Nicolás Redondo i Joaquín Leguina són alguns dels socialistes que aquesta setmana han disparat munició contra l’actual govern espanyol per no tancar la porta a pactar una llei que exculpi els diversos actors del Procés perseguits per la justícia espanyola.
Ja va passar amb els indults i aquest cop es torna a repetir: la dependència que té l’actual PSOE de l’independentisme al Congrés dels Diputats ha accentuat el protagonisme de Carles Puigdemont al taulell polític i ha fet veure que l’exigència d’una amnistia pel Procés pot acabar-se materialitzant. El primer pas de l’executiu de Pedro Sánchez ha estat deixar de dir per activa i per passiva que aquesta mesura és anticonstitucional, i això és el que ha fet que la vella guàrdia socialista hagi posat el crit al cel.
Un dels primers a obrir la llauna va ser el gerro xinès per excel·lència, Felipe González. L’expresident espanyol va arribar a admetre que en les darreres eleccions generals del 23-J va votar el PSOE amb poc convenciment; i va posar-se les mans al cap en veure que, si aquesta legislatura es manté viva, el govern espanyol dependrà constantment de Carles Puigdemont. Així, l’exdirigent socialista va criticar durament la possibilitat d’amnistiar els represaliats del Procés. "La Constitució no és un xiclet que s'adapta al desig particular de cadascú", va afirmar.
Segons l’expresident espanyol, amnistiar els represaliats del Procés es tradueix, automàticament, en donar-los la raó i en fer-los pensar que “van fer el correcte”. També cal recordar-ho tot: Felipe González s’ha arribat a alinear amb les tesis d’Alberto Núñez Feijóo durant aquesta darrera campanya electoral, i li ha fet la guitza a Pedro Sánchez instant-lo a deixar governar la llista més votada. És a dir, el PP.
La vella guàrdia del PSOE, unida pel mateix denominador comú: Catalunya
Qui ha anat encara més enllà ha estat l’exvicepresident del govern espanyol Alfonso Guerra, que fou precisament mà dreta de Felipe González durant anys i panys. Tot i que tots dos es van acabar distanciant, Guerra ha demostrat aquest mateix dijous que sempre hi haurà una cosa que els mantindrà units: la centralitat de l'Estat i lligar curt Catalunya. L’autor d’aquella cèlebre frase en què es vantava d’haver-se “ventilat” l’Estatut al Congrés “passant-hi el ribot”, ha arribat a titllar l’amnistia d’un acte “impur”, independentment de si és constitucional o no.
“És una forma de dir que la democràcia és repressora i que els colpistes són els demòcrates”, ha dit Guerra en referència a Carles Puigdemont. "No van ser persones legals, van ser uns colpistes", ha reiterat l'exvicepresident del govern espanyol, que ha arribat a titllar la reunió a Brussel·les de l’actual vicepresidenta Yolanda Díaz amb el president de la Generalitat a l’exili “d’infàmia contra la democràcia”.
El debat sobre l’amnistia també ha provocat que un mític dirigent socialista, Nicolás Redondo Terreros, que va arribar a ser secretari del partit a Euskadi, hagi dit que pretén estripar el seu carnet de partit. En un article, ha assenyalat que una nova llei d’amnistia suposaria un daltabaix pel règim del 78; en ser, a parer seu, una exculpació contradictòria amb la de l’any 77. “La democràcia espanyola està en mans de desvergonyits i de delinqüents”, ha arribat a manifestar.
Redondo Terreros, que a principis de segle va defensar una aliança entre socialistes i populars contra el nacionalisme basc, ha assegurat que és “difícil” abandonar un partit després de militar-hi durant dècades, però admet no tenir més alternatives si al final Puigdemont i Sánchez es posen d’acord per amnistiar els responsables del Procés, del més al menys protagonista. “Es continuarà dient PSOE, però no serà el partit dels anys finals del segle passat”, ha afirmat.
De forma similar també s’ha expressat Joaquín Leguina, que aquest dimecres va acusar Pedro Sánchez de “jugar” amb el Tribunal Constitucional. Les seves paraules no sorprenen. L’expresident de la Comunitat de Madrid va ser expulsat del PSOE després d’haver expressat el seu suport per qui actualment ostenta aquest càrrec, la popular Isabel Díaz Ayuso. Ara ha decidit demanar una aliança entre Feijóo i Sánchez, per tal de no dependre de l’independentisme.
Leguina va subratllar que hi ha "altres solucions positives" per al PSOE que en cap cas passen per "lliurar la clau del govern a un senyor que està autoexiliat, fugit de la justícia, per picar la justícia espanyola, carregar-se la independència de poders, etcètera". És per això que va defensar un pacte entre PSOE i PP, després que Feijóo li oferís a Sánchez un pacte que situaria el popular a La Moncloa durant dos anys. L’excusa que va posar Leguina per oposar-se a amnistiar catalans és que “la Constitució prohibeix els indults generals”.
Jordi Sevilla, ministre de Zapatero, també en contra
Per molt que José Luis Rodríguez Zapatero hagi fet gala sempre del seu suport pràcticament incondicional a Pedro Sánchez, no pot controlar que polítics que anteriorment van formar part del seu govern facin el contrari. El valencià Jordi Sevilla, ministre d’Administracions Públiques entre 2004 i 2007, va ser molt breu, però molt contundent quan Carles Puigdemont va fixar la llei d’amnistia com a condició per començar a negociar amb el PSOE una investidura de Sánchez. “Demano eleccions, i no dic res més”, va escriure al seu compte de Twitter.
Emiliano García-Page baixa al fang i també maldiu l’amnistia
Un dels únics supervivents del PSOE en la desfeta socialista de les municipals i autonòmiques del passat 28-M, Emiliano García-Page, també ha fet de les seves amb el tema de l’amnistia. El president castellanomanxec, etern enfant terrible per a Pedro Sánchez, ha alertat que aprovar aquesta llei implicaria “vulnerar el principi d'igualtat davant la llei”.
Page, que juntament amb Javier Lambán, ja va sortir fa mesos en tromba contra la reforma del Codi Penal, va assenyalar aquest dimarts que una amnistia “xoca amb la Constitució”. De la mateixa manera, va demanar que es comenci a “deixar clar” que l’autodeterminació és “senzillament impossible”.