Primera amnistia pel procés fora de Catalunya. L'Audiència de Biscaia ha aplicat la llei d'amnistia i ha anul·lat les condemnes a quatre persones que van participar en una protesta a Bilbao en rebuig de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. L'octubre de 2019, aquestes quatre persones van participar en una seguda que va tallar una carretera d'accés a Bilbao. En ella, tres d'ells van insultar i van agredir els ertzaines que els van retirar del carrer i el quart va participar després en tombar vuit contenidors per impedir el pas a l'Ertzaina.
L'abril passat l'Audiència de Biscaia va condemnar els tres primers per resistència a l'autoritat i lesions lleus a multes i indemnitzacions als ertzaines ferits, i al quart per un delicte de desordres públics a la pena de sis mesos de presó i inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. Ara, el mateix tribunal ha declarat "extingida la responsabilitat criminal per aplicació de l'amnistia, així com de la responsabilitat civil derivada dels delictes amnistiats".
En la seva resolució, el tribunal determina que els fets jutjats s'adscriuen al perímetre marcat per la llei d'amnistia per despenalitzar els fets ocorreguts al voltant del conflicte polític del procés català. Una norma aprovada pel Congrés dels Diputats que engloba al seu article primer tots els "actes de desobediència, qualsevol que sigui la seva naturalesa, desordres públics, atemptat contra l'autoritat, els seus agents i els funcionaris públics, resistència o altres actes contra l'ordre i la pau pública", tal com recorda el magistrat el seu raonament jurídic per sustentar la decisió.
Policies i manifestants
Tres mesos després que entrés en vigor l'amnistia, de moment s'han beneficiat un centenar de persones de la norma, totes encausades per fets ocorreguts al voltant de l'1-O i les posteriors mobilitzacions postsentències condemnatòries. Els principals beneficiats, de moment, han estat policies, una cinquantena, encausats per la repressió violenta del referèndum i de les protestes del 2019. També s'han beneficiat una quarantena d'activistes i ciutadans anònims implicats en les mobilitzacions independentistes i imputats per delictes com atemptat contra l'autoritat, desordres públics o lesions.
Al terreny de la política és on l'aplicació de la norma s'ha batallat amb duresa. S'ha aplicat, per exemple, a la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, per desordres públics; o a l'exconseller d'Interior, Miquel Buch, per malversació i prevaricació en posar un guardaespatlles a Carles Puigdemont. Per contra, altres alts càrrecs implicats com el mateix president Puigdemont, Toni Comín o Lluís Puig hauran de batallar l'aplicació de la mesura de gràcia en els tribunals europeus, ja que de moment el jutge Pablo Llarena ha descartat fer-ho i manté l'ordre de detenció.
L'amnistia, sota la lupa del TC
De moment, l'aplicació de la llei per part del TS queda en espera, perquè la Sala Penal l'ha derivat al Tribunal Constitucional pels dubtes dels magistrats sobre la constitucionalitat de la norma. També han presentat sengles recursos contra la norma totes les comunitats autònomes governades pel PP i el govern de Castella-la Manxa d'Emiliano García-Page. De moment, el TC ha admès a tràmit per unanimitat la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Suprem, un assumpte del qual ara haurà de deliberar i pel qual s'ha apartat el magistrat Juan Carlos Campo, exministre del govern de Pedro Sánchez. El recorregut jurídic serà llarg, la resolució del TC pot tardar fins a un any.