La llista d’agents amnistiats s’engreixa. La titular del jutjat d’instrucció 4 de Mataró ha acordat l’aplicació de l’amnistia per a 45 agents de la Guàrdia Civil, acusats de pegar a una trentena de votants l’1-O de 2017 a Dosrius, segons la resolució que ha avançat el Mon i ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimarts. La magistrada també ha aplicat la norma de l'oblit penal a l’exalcalde de Dosrius i actual regidor d’ERC a l’oposició, Marc Bosch, i el regidor Eduard Garcia, que tenien la doble condició de víctimes i acusats de desobediència als agents. La resolució no és ferma i es pot presentar recurs. Els 25 veïns lesionats, així com Bosch i Garcia, a través del seu advocat Lluís Maria Anglada, i l'associació d'Advocats de Mataró i Òmnium Cultural, com acusació popular, van oposar-se que s'apliqués l'amnistia als agents pels cops i vexacions que els van fer.
Els 45 guàrdies civils se sumen als 51 agents de la policia espanyola (inclòs quatre agents dels Mossos), que va pegar votants als centres de Barcelona i que també van ser amnistiats. Així, de les dues-centes persones amnistiades actualment, la majoria són agents de les forces de seguretat de l'Estat. Els segueixen, els activistes independentistes, i darrere de tot, els polítics. I és que els principals líders de Junts i ERC i excàrrecs del govern han vist com el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha bloquejat l'aplicació de l'amnistia en els seus casos en presentar consultes al Tribunal Constitucional i al Tribunal de Justícia de la UE.
Sense delictes de tortura ni contra la integritat moral
La magistrada Dolores Gómez comparteix el criteri de la Fiscalia que s'ha d'amnistiar a tots els agents de la Guàrdia Civil que van actuar contra les persones concentrades en els dos centres de votació del Referèndum d'Independència de Catalunya que es van instal·lar a Dosrius; un a l'escola Castell d i l'altra al casal Les Cotxeres. Hi precisa que dels atestats mèdics i dels Mossos no hi ha cap ciutadà que patís tortures o el delicte contra la integritat moral, els quals estan exclosos per aplicar l'arxivament dels casos. Els denunciats van patir lesions lleus - amb una visita mèdica i tractaments d'ansiolítics- i per això es pot aplicar l'amnistia als guàrdies civils, raona.
"La brutalitat" de la Guàrdia Civil
En la seva declaració al jutjat, el 2021, l'exalcalde Bosch va denunciar "la brutalitat policial que van realitzar els agents de la Guàrdia Civil". En un vídeo, que es va fer viral, es veuen ciutadans concentrats davant un centre de l'1-O, quan Bosch s'avança per dialogar amb els agents, i un d'ell l'empenta fort, que el va provocar caure a terra. L'actual regidor republicà tenia la doble condició: víctima de lesions i investigat per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per permetre l'obertura de centres de votació al municipi i al nucli de Canyamars, i resistència greu a l'autoritat. En la resolució, la magistrada subscriu que la llei d'amnistia és "farragosa i confusa", però que també es poden amnistiar els delictes imputats a Bosch i Garcia.
Precisament, Bosch es congratulava, la setmana passada, a la xarxa X de l'amnistia concedida a l'Òscar Morros, tot i recordar que va ser condemnat a nou mesos de presó i a una multa per atemptat contra agents de la Guàrdia Civil l'1-O.