L’any 2018, l’amo del restaurant Sol d’Or de Blanes va fer una denúncia a la Guàrdia Civil arran d’una picabaralla pels llaços grocs amb un grup de CDR de la localitat. La causa va derivar en un atestat extens de la Guàrdia Civil per delictes d'odi, injúries, calúmnies i alteració de l'ordre públic, i ara el jutjat de Blanes ha conclòs que els fets, que s'investigaven per delicte lleu, "encaixen de ple" en els supòsits que recull la llei d'amnistia per aplicar-la als CDR denunciats. La causa havia anat a parar al jutjat d’instrucció 5 de Blanes, i abans que arribés a judici, la defensa va sol·licitar al jutjat que s’apliqués la llei d’amnistia als tres CDR. L'acusació particular, en representació de l'amo del restaurant, es va oposar a què s'apliqués la mesura de gràcia als tres independentistes. Però el ministeri fiscal es va alinear amb les tesis de la defensa i va concloure que la causa encaixava dins la llei d'amnistia "en tractar-se de fets que, per part de l'atestat de la Guàrdia Civil, se situen en el marc de les reivindicacions per promoure la independència de Catalunya".

Els arguments de la defensa

Segons informa l’ACN, l’escrit de la defensa sostenia que la causa encaixava dins els supòsits que recull l'article 1 de la llei, que amnistia "els actes comesos amb intenció de reivindicar, promoure o procurar la independència de Catalunya" compresos entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. La defensa, a més, subratllava que, en el cas de Blanes, la llei d'amnistia també empara "els actes duts a terme durant manifestacions, assemblees o altres de naturalesa similar" i que a la denúncia a la Guàrdia Civil s'hi feia constar "expressament" que els tres investigats "són membres del CDR de Blanes". 

Ara, el jutjat d'instrucció 5 de Blanes ha emès una interlocutòria on aplica l'amnistia als tres CDR. L'escrit subratlla que els fets "encaixen de ple en l'article 1 de la llei d'amnistia" (la Llei Orgànica 1/2024, del 10 de juny). A més, la interlocutòria també destaca en negreta que, quan la mesura de gràcia s'apliqui durant la fase d'instrucció, "es decretarà el sobreseïment lliure per part de l'organisme judicial competent". En conseqüència, el jutge disposa l'arxivament de la causa contra els tres CDR de Blanes a qui l'amo del restaurant havia denunciat.

Retirada de llaços grocs al passeig de Blanes

D’aquesta manera, s’ha posat fi a aquest enfrontament que va començar al carrer i va acabar als jutjats. L’amo del restaurant Sol d’Or va denunciar que els dies 21 de maig i 29 d'agost del 2018 un grup d'uns deu CDR s'havien encarat amb ell i uns clients després que retiressin els llaços grocs que els independentistes acabaven de penjar al passeig de Blanes. El propietari també recollia que els CDR havien intentat entrar al local i que, posteriorment, van penjar vídeos i comentaris a les xarxes socials contra el negoci. L'incident també es va intentar polititzar i el dia 1 de setembre del 2018 el president del PP de Catalunya en aquell moment i actual alcalde de Badalona, Xavier Albiol, va anar a Blanes a donar suport a Manuel, el propietari del restaurant "que va rebre insults i amenaces per part dels membres del CDR del municipi només per no pensar com ells", assegurava el PPC Girona en una piulada a la xarxa Twitter (ara X). Albiol, després d'aquella visita, va denunciar els insults que havia rebut el restaurador per part dels CDR de Blanes per "no permetre'ls que pengessin llaços grocs a la terrassa del local", i va demanar al qui aquell moment president de la Generalitat, Quim Torra, que "actués amb responsabilitat" i "rebaixi" el clima de tensió "del l'enfrontament social".

El paper de la Guàrdia Civil

L’advocada de la defensa, Montse Vinyets, explica que arran d'aquesta denúncia  la Guàrdia Civil va fer un "atestat extens", revisant xarxes socials (Facebook o l'aleshores Twitter i actual X) a la recerca de "vídeos i imatges dels fets" i també de "comentaris que reflectissin el perfil d'ideologia independentista" dels tres CDR. A finals d'octubre del 2018, la Benemèrita va citar a declarar els tres blanencs a la comandància de Girona. Els atribuïa delictes d'odi, injúries, calúmnies i alteració de l'ordre públic. Una trentena de persones es van concentrar davant les dependències de la comandància per donar suport als denunciats, que es van acollir al dret a no declarar. Els tres CDR van declarar que no estaven “gens d’acord” amb el relat dels fets que havia fet l’amo del restaurant, i l’advocada també va criticar que la Guàrdia Civil els cités a declarar per exercir drets fonamentals com els de la participació política o llibertat d’expressió. Ara, la causa ha quedat arxivada i amb ella tot aquest procés que ha durat casi set anys.