Després la declaració de l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, davant de l'Audiència Nacional el divendres, el jutge del cas Pegasus ha anunciat novetats. José Luis Calama ha acordat l'aixecament del secret d'actuacions del cas, una acció que el mateix tribunal ha recordat que es pot revertir si així ho considera necessari. Aquesta decisió només afectaria l'espionatge amb el programari israelià al govern espanyol, no pas als diversos afectats pel CatalanGate. A més, el jutge Calama ha acordat citar com a testimoni per al 5 de juliol, a les 9 hores, el ministre de Presidència, Félix Bolaños.

L'Audiència Nacional també ha acordat ampliar la comissió rogatòria cursada a Israel. Aquesta decisió cerca poder enviar una comissió judicial més gran encapçalada pel mateix jutge Calama, que es desplaçarà a Israel per prendre declaració del màxim responsable comercial de NSO Group, companyia que comercialitza el programari espia. No serà el primer cop que Calama està en contacte amb declaracions en aquest país, ja que ha dirigit amb anterioritat la primera comissió rogatòria a l'Estat israelià perquè l'empresa informés sobre aquesta mateixa eina informàtica. 

Rebuig al Govern

L'Audiència Nacional treballa en el cas Pegasus, però deixa de banda el Govern. El passat dimecres 1 de juny, el jutge Calama va ratificar la seva decisió de deixar de banda l'acusació popular de la Generalitat en el cas Pegasus. La Generalitat va argumentar  que "les activitats il·lícites" en aquest procediment poden afectar "responsables polítics de les més altes institucions públiques catalanes", però el tribunal no ho veia igual. 

El magistrat va desestimar el recurs de reforma presentat pel Govern argumentant que "l'objecte de les presents actuacions, contràriament a l'anterior afirmació, ve limitat, únicament i exclusiva, a la filtració d'informació del contingut dels dispositius mòbils" del Sánchez i dels ministres de Defensa, Margarita Robles; d'agricultura, Luis Planas; i de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. "Consegüentment, tals arguments hauran de fer-se valdre, si escau, davant l'òrgan judicial que estigui coneixent d'aquells altres fets, i que són totalment aliens a aquest procediment", concloïa Calama. 

A més, el magistrat va argumentar que la Generalitat no tenia prou legitimació. "La falta de legitimació de la Generalitat per personar-se en les presents actuacions en la referida qualitat apareix de forma meridianament clara", atès que aquesta opció ha d'estar recollida en un "concret precepte de llei". Ja el 18 de maig, l'Audiència havia rebutjat per primer cop que el Govern es presentés com acusació popular en aquest cas. Tot i això, l'Executiu va recórrer la decisió sense èxit.