Les generacions més joves (a Catalunya i al món) cada cop s'allunyen més de la política. I aquells que s'hi acosten ho fan cridats per l'extrema dreta: al país, la generació que més s'autoubica cap a la dreta són els nois d'entre 18 i 24 anys, els mateixos que qüestionen més el feminisme i que fins i tot s'hi oposen, que menys preocupats es mostren per l'emergència climàtica i els seus efectes, els que tenen menys consciència lingüística i els més espanyolistes, a banda de ser els que amb menys mals ulls veuen les polítiques que duu a terme Donald Trump al capdavant del govern dels Estats Units. En aquest context, ElNacional.cat entrevista Ana Balsera Marín (Santa Coloma de Gramenet (1991), diputada d'Esquerra Republicana de Catalunya des de les eleccions del 2021 i que aquesta legislatura s'ha estrenat com a segona portaveu adjunta del partit a la cambra catalana, on també exerceix com a portaveu del partit en la comissió de Justícia.
Balsera, advocada de professió, també és la secretaria general d'Esquerra a la federació del Baix Besòs, una zona de l'àrea metropolitana on els republicans tenen com a objectiu créixer. Amb ella parlem sobre què significa avui en dia ser jove en política, quins reptes tenen els partits en aquest sentit i quins són els errors que han portat a la situació actual, amb un alt grau d'acceptació entre el jovent de les formacions d'ultradreta.
Per què una jove com vostè, en moment en què aquesta generació cada cop està més allunyada de la política, va fer el pas de dedicar-s'hi?
Jo no vinc d'una família de tradició política. Soc d'una família molt d'esquerres que van venir de Badajoz i de Jaén en un moment en que tenien ni per menjar, i van arribar a Santa Coloma de Gramenet, on es van involucrar molt en moviments socials. Des de petita m'he nodrit d’això, de la idea que som d'esquerres, de la classe obrera, treballadora i ens reivindiquem com a tal. Amb només 13 anys ja vaig fer el pas i vaig començar a contactar amb Esquerra de Santa Coloma. Fa uns mesos es va estrenar el 47 i ara està molt de moda però vull reivindicar que el primer bus que es va segrestar va ser a Santa Coloma a Gramenet, al barri de les Oliveres. Les veïnes, sobretot dones, el van segrestar perquè el bus pogués arribar al barri. I una de les que ho va fer va ser la meva àvia, que va passar la nit allà. Crec que em ve d’ella aquest activisme.
A vegades penso que estaria més tranquil·la fent d'advocada, però soc diputada per convicció, perquè crec que podem canviar moltes coses i millorar la societat
Se n'ha penedit en algun moment, de fer aquesta passa al món més institucional de la política?
No, no me n'he penedit. Però sí que hi ha moments que reflexiones, sobretot en aquest moment en què tothom té aquesta crispació o aquesta desafecció política. A vegades quedo amb els meus amics i surten aquesta mena de temes i sempre pregunten “i per què heu fet això?” o “i ara per què passa això?”. Llavors penses “doncs potser estaria més tranquil·la amb la toga, fent d’advocada…” però no, estic aquí per convicció, perquè crec que podem canviar moltes coses i millorar la societat. Això no s’aconsegueix quedant-nos a casa i queixant-nos quan les coses van malament però sense fer res.
Els seus amics o veïns de la seva edat la van veure com un “bitxo raro” quan va decidir fer el pas?
Tothom em va donar suport, tot el meu entorn. Però soc l'única que ha fet aquesta passa. Era una mica com “què fa aquesta ara al Parlament?”. Però tothom ho va viure amb gràcia i la nit electoral la gent estava pendent de veure si entrava o no.
Què és el més fort que li han dit, la barbaritat més greu, per dedicar-se a la política?
Sempre és a Twitter, ara X. Els comentaris van plens de “la pagueta”, que ho fem només pels diners. I en el cas de les dones joves encara va a més. Et diuen que si estàs on estàs és perquè has fet alguna activitat de caràcter sexual i aquesta mena d’insults. A mi un cop em van dir “rata asquerosa, te mereces un bukake”.
Ha dit abans que si vas fer la passa d’entrar en política ho va fer pensant a canviar les coses. Tenia algun objectiu en concret?
Com que soc advocada i la meva professió és el món de la justícia, el que em marcava com a fita era modernitzar i canviar l'administració de justícia i tot el sistema judicial. Crec que l'hem de fer, o jo treballo perquè així sigui, més proper. Que la ciutadania l'entengui, incorporar la perspectiva de gènere, feminitzar l'administració de justícia, i que la víctima, sobretot ara que hi ha moltes notícies, que interposa una denúncia per violència masclista, quan arribi al jutjat trobi la protecció que necessita, que no tingui al costat el seu agressor, que no tinguin davant un jutge o una jutgessa que la humilia, que la tracta malament. En definitiva, que les víctimes no surtin pitjor del que han entrat i poder protegir les seves criatures. Que no siguin víctimes de violència institucional. De fet, per denunciar aquesta situació al Parlament de Catalunya, hi ha una jutgessa que ha presentat una queixa contra mi al Consell General del Poder Judicial.
Sempre es diu que els joves som el futur, però no és cert, els joves som el present
Diries que falten joves a les llistes electorals, també a les d’ERC?
Segur que sí. Sí. Jo crec que en falten a tot arreu, perquè al final, quan parlem de joves, sempre diem que són el futur. Però no és veritat. També som el present. Ara també som part de la societat i crec que hem de tenir més representació i més veu a tot arreu.
Hi ha la idea que les persones joves que van a les llistes és per mirar de captar vots. Què més aporten?
Perspectiva i posar les nostres problemàtiques sobre la taula. Segurament en molts casos és compartida. El problema de l’habitatge és transversal i afecta a totes les edats. Però en el cas dels joves és molt pitjor que en persones, per exemple, de 50 anys. O les mancances que hi ha amb la precarització laboral, amb les primeres feines. Sense ha aquestes veus seria molt difícil treballar per solucionar aquests problemes, sense una persona que ho està vivint.
Quines propostes teniu en matèria d’accés a l'habitatge des d’ERC?
Per Esquerra Republicana aquest és un dels temes principals de l'agenda política. Parles amb la gent pel carrer i tothom et dirà que el gran problema és l'habitatge. Som nosaltres qui regulem els preus del lloguer, el lloguer de temporada, d'habitacions... Però també hem d'incorporar aquesta perspectiva de què fem amb tot el jovent que es vol emancipar i que no pot marxar de casa dels pares o que no pot deixar de compartir pis amb els seus amics, perquè no es pot permetre ni un lloguer per viure en parella o sol, ni tampoc comprar-se un pis.
Has estat nomenada segona portaveu adjunta al Parlament. Mai t’has sentit utilitzada com a dona jove per intentar arribar a sectors de la societat concrets?
No, però ja entenc quin és el meu perfil: dona, jove i de l’àrea metropolitana. Tinc tres condicionants que feien falta per arribar a un públic concret. Però crec que al final les llistes han de representar la societat.
Creus que les joventuts del partit s’han disciplinat massa? Un exemple és el que va succeir amb el Jovent Republicà en la investidura del president Salvador Illa.
Jo he estat militant de les JERC, però no ho era activament. Vaig accedir a la política amb només 13 anys i no podia ni militar perquè no tenia l’edat i ni tan sols hi havia secció local a Santa Coloma. Per això sempre vaig anar amb els companys d’ERC. Però no, no crec que ara s’hagin disciplinat massa.
Les esquerres hem sigut incapaces d'estar en aquests espai missatges curts i és molt més fàcil llençar una idea populista que no explicar els perquès
Totes les dades apunten a una desconnexió dels joves de la política i també el seu apropament a posicions més d’ultradreta. Què s’ha fet malament des dels partits?
Ara ser fatxa està de moda. Hi ha modes, i ara ho és aquesta. Abans no escoltaves a ningú que deia “soc racista” obertament, perquè estava assenyalat i mal vist. Ara és tot el contrari. T’aplaudeixen fins i tot. Llavors, per una banda, hi ha aquesta desafecció política, de la qual l'extrema dreta se n'aprofiten amb els seus missatges i sent molt presents a les xarxes socials, amb uns populismes i uns lemes curts que arriben. En canvi, les esquerres, crec que hem sigut incapaces d'estar en aquests espais amb aquests missatges curts perquè és molt més fàcil llançar un missatge populista que amb tres segons ho has entès, que no intentar explicar els perquès i uns raonaments. I, a vegades, segurament les esquerres fem servir un llenguatge... que no és planer, que no s'entén.
Seria un dels seus objectius trobar aquest llenguatge per poder fer arribar al missatge?
Sí, sí, és que ho hem de fer. Hem d'estar a tot arreu amb un missatge que se'ns entengui, i també hem d'estar a les xarxes socials.
Com se l’imagina aquesta comunicació?
Jo de comunicació no hi entenc gaire, però crec que hem de canviar el llenguatge. A vegades hi ha un punt de paternalisme i no pot ser. Cal un llenguatge que sigui proper i que sigui el que utilitza la gent normal al carrer o nosaltres mateixes.
Ha faltat autocrítica per part dels partits per no haver aconseguit frenar aquest ascens de l’extrema dreta?
Sí, estic convençuda que a tot arreu ens ha faltat autocrítica i a tots els partits.
De quina manera creu que afecta a la democràcia el fet que els joves cada cop hi vulguin participar menys?
Afecta moltíssim tenir un jovent que no està preocupat. A escala mundial és el que estem veient ara. Què està guanyant el món? Trump i companyia, que són d'extrema dreta, és el populisme. Ens trobem en un context global que és molt perillós i que a mi personalment m'espanta. El 2024 va ser l'any amb més conflictes bèl·lics i el que va haver-hi també més eleccions arreu del món, però on l'extrema dreta va créixer més. O tenim aquesta generació de jovent que s'interessa per la política, o el que vindrà és desesperançador.
Per què creus que el jovent ha passat d’optar per posicions més radicals d’esquerres a fer-ho per la dreta, també a Catalunya?
És que és una moda. Al final, el que el jovent veu a les seves pantalles són aquests influencers d’extrema dreta que no paren de llançar missatges ultres o de la família tradicional. Aquests són els seus referents: influencers que parlen d’aquestes coses o de productes d’skincare.
El jovent ha d'entendre que qui pot solucionar els seus problemes és la política
Quan se’ls pregunta quina és la seva opció preferida per ser president de la Generalitat la resposta més repetida és “cap”. Això és un problema?
I tant. I segurament si preguntéssim qui són els líders tampoc sabrien qui són. Aquesta desafecció l'hem de combatre. No podem tenir el jovent que no sàpiga ni qui són els líders, ni que no se sentin representats i que no vulguin participar de la vida política perquè al final els afecta. Què pot solucionar els seus problemes com la precarització, les pràctiques no remunerades, les taxes universitàries o l'accés a l'habitatge? La política.
A banda de amb més presència a les xarxes, com ho hauria de fer el seu partit per aconseguir arribar als joves?
La resposta és complicada perquè segurament no hi ha una fórmula màgica ni una solució perquè si no ja l'haguéssim aplicat. Però crec que hem de fer que ens vegin més propers i més útils. Que no ens vegin com la casta política, sinó que vegin que la política els pot solucionar allò que els afecta, i que ells hi han de participar si volen canviar les coses. I és complicat però s'ha de fer.
Com ho aplica com a diputada?
Fent molt carrer, parlant amb tothom. Al final, jo, per exemple, faig vida a Santa Coloma, al meu barri, Singuerlín, i quan vaig al mercat a comprar o quan vaig al bar a fer el vermut, parlo amb tothom, intento explicar que estic la seva disposició, com podem treballar per ells des del Parlament de Catalunya, i que vegin que hi ha una política útil.
I quina resposta rep?
Hi ha molta gent que em coneix de tota la vida, perquè sempre et veuen als mateixos llocs. Llavors, ja són ells que em truquen o que si em veuen venen em venen a buscar i em diuen “Ana, necessito això” o “Com ho veus això?”. Hi ha altres que segurament no venen perquè pensen que no els serà útil o “no li diré res perquè ja em queixaré”. Hi ha una generació que va viure una dictadura i que no podia votar. Per tant, aquesta generació sí que tota la vida té consagrat que ha de votar a cada elecció i que ha d'estar pendent, perquè era un dret que ara té reconegut i que no tenia. És la més implicada i més a Santa Coloma, una ciutat on hi ha molt moviment social i teixit veïnal i és aquesta generació principalment la que surt al carrer.
Ha faltat autocrítica per part dels partits per no haver aconseguit frenar aquest ascens de l’extrema dreta?
Sí, estic convençuda que a tots els partits ens ha faltat autocrítica.
A banda de l’habitatge, un dels principals problemes que té el jovent és la salut mental, agreujat des de la pandèmia. Quines propostes teniu en aquest sentit?
De fet, la primera causa de mortalitat del jovent fins als 28 anys són els suïcidis. És un tema molt important que hem de tractar amb molta cura i que, a més, en la pandèmia com bé dius, es va agreujar moltíssim. Hi ha jovent que els anys que havia de començar a sortir se'ls va passar tancat, llavors s'han perdut aquesta part, o quan començaven a poder anar de festa, amb els amics, viatjar, fer un altre tipus de vida, es van quedar tancats casa. Hem d'abordar-ho, i des d’ERC s’han fet moltíssimes propostes com el Pacte de Salut Mental, però també programes dirigits específicament per joves, amb més recursos que mai. Necessitem que aquest jovent pugui accedir a una teràpia a psicòlegs, ho hem de posar centre perquè, si no, anirem arrossegant tota aquesta problemàtica i no ens podem permetre que la principal causa de mortalitat del jovent siguin els suïcidis.
Hi ha partits que quan comencem a parlar de temes que fan referència al jovent, perden l'interès
Té la sensació, com a diputada que és al Parlament, que quan es tracten aquests temes a la cambra baixa l'interès?
Per molts partits és així. Ho veiem quan hi ha intervencions que afecten al jovent o a la Comissió de Joventut. Jo en formo part i hem demanat fa mesos que vingui la consellera de Drets Socials perquè ens expliqui quin és el seu programa, les polítiques que pensen dur a terme. Però des del principi de la legislatura que no han vingut.
Costa que el contingut d’aquestes comissions arribi a la gent. Quins problemes tracteu?
Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, el que hem fet amb la companya Mar Beses, que és la diputada del Jovent Republicà, és emplaçar les organitzacions juvenils a que vinguin, que ens expliquin totes les seves problemàtiques, per recollir i poder fer propostes en aquest sentit, a banda de continuar amb la feina que va deixar el govern republicà en matèria de joventut, com va ser el Pla Nacional de la Joventut i d'altres polítiques.
Té algun repte en aquesta legislatura, la segona en què és diputada?
M'agradaria que s’aprovés la llei de creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, que ja és la tercera legislatura que ho registrem, i estàvem en la fase final la passada. I per l'altra banda, a mi que m'agrada l'àmbit de la justícia, poder actualitzar el nostre Codi Civil de Catalunya, però sobretot poder actualitzar l'administració de justícia i que cap víctima hagi de patir violència institucional.
📹 L'entrevista sencera, a continuació