El proper 25 de setembre bascos i gallecs estan cridats a les urnes. Després de quatre anys on el panorama polític espanyol ha tingut tendència a la fragmentació i a la manca de governabilitat, les dues comunitats històriques van a unes eleccions en què no s'esperen canvis gaire radicals. Els nous aires polítics només tenen efectes sobre l'esquerra, on els socialistes i les esquerres independentistes són els principals perjudicats de les dues marques blanques de Podemos: En Marea i Elkarrekin.
Pocs canvis a Galícia
Alberto Núñez Feijóo veuria consolidat el seu poder el proper diumenge. Segons la mitjana d'enquestes ponderades, el Partit Popular obtindria un 43,89% dels vots, dos punts menys que fa quatre anys; seguit hi aniria En Marea (23,92%), el PSG (18,51%), el BNG (5,49%) i Ciutadans (4,11%).
En nombre d'escons això es traduiria en 38 pel Partit Popular (41 escons el 2012), 18 per En Marea (9 el 2012 com a AGE), 15 pel PSG (18), 3 pel BNG (7) i 1 per Ciutadans (0). El PP, per tant, només perdria 3 diputats mentre En Marea els doblaria a canvi del declivi dels socialistes i els nacionalistes del BNG. Pel que fa a Ciutadans, aquests sembla que a meitat de campanya obtindrien un diputat, segons les dades. Aquests resultats no són sorprenents en un feu del PP, però s'ha de tenir en compte la penetració d'En Marea, que obté una notable segona posició però demostra la manca d'un centre-dreta nacionalista que posi en dubte l'hegemonia popular. Per efectuar aquests càlculs hem utilitzat les enquestes de TNS, NC Report, Sondaxe, Metroscopia, SigmaDos, Celeste-tel i GAD3.
A Euskadi Podemos no pot
Si els populars gallecs no reben cap càstig per part dels votants, a Euskadi el PNB veu reforçada la seva històrica màxima quota de poder. Els nacionalistes bascos no solament controlen les tres diputacions basques i les capitals de província, sinó que presideixen Navarra i a sobre consolidarien el resultat obtingut fa quatre anys. D'aquesta manera, la mitjana d'El Nacional donaria un 36,14% pel PNB, un 20,37% per Bildu, un 18,35% per Elkarrekin Podemos, un 11,97% pel PSE, un 9,10% pel PP i un 2,15% per a Ciutadans.
La repartició d'escons basca (feta en base a les enquestes d'IMOP, Ikertalde, Gizaker, Ikerfel, Celeste-tel i SigmaDos.) estaria conformada pel PNB amb 28 diputats (27 escons el 2012), Bildu amb 16 (21 el 2012), Elkarrekin Podemos amb 14 (0), PSE amb 9 (16), PP amb 8 (10) i Ciutadans amb 0 (0). A meitat de campanya Bildu queda per sobre de la formació liderada per Pilar Zabala i Ciutadans no obtindria cap escó. Respecte a fa quatre anys els d'Iñigo Urkullu es veurien amb un diputat més mentre que Bildu en cauria cinc, el PSE set i el PP un parell. Amb la baixada d'escons de Bildu i el PSE es repeteix la mateixa situació que a Galícia, on la marca blanca de Podemos es nodreix principalment de l'esquerra independentista i els socialdemòcrates. Pel que fa a Ciutadans aquesta és una situació sorprenent, donat que el sistema electoral basc sobre-representa la província menys basquista de totes i on UpyD obtenia abans el seu escó: Àlaba.
Les eleccions basques i gallegues suposen una guerra paral·lela sobre la possible formació de govern a Espanya. Amb ERC i CDC bloquejant-ho tot, els de Mariano Rajoy esperen que el resultat del proper 25 de setembre doni ales al sector socialista favorable a la “gran coalició” entre PP i PSOE. Per aquest motiu s'haurien d'enfonsar els socialistes a Galícia i a Euskadi, una situació que es produeix de manera parcial i que entreveu la continuació de la incertesa política. Caldrà esperar-se a diumenge vinent per veure si els resultats ajuden o compliquen els interessos d'uns i altres, però amb les dades a la mà no es preveuen grans canvis.