Suport aclaparador. L'Assemblea Nacional Catalana ha aconseguit aprovar el nou full de ruta de l'entitat independentista amb un rotund 96% dels vots dels socis que han participat en els comicis interns. En total, han estat 4.275 socis els que han fet ús del seu dret a vot i han fet sentir la seva veu sobre el text, mentre que el 4% s'hi ha posicionat en contra. Una participació que, des de la mateixa ANC, han volgut celebrar perquè la consideren "molt bona". De fet, la resta de documents (l'informe de gestió del Secretariat Nacional, l'informe econòmic del 2021, la proposta de pressupost pel 2022 i la convocatòria d'eleccions) també han estat aprovades amb percentatges propers al 100%, demostrant el suport de les bases.
El full de ruta, resumidament, insta el moviment a preparar-se per un nou embat, i identifica les passes a seguir i les fites marcades per l'Assemblea a partir dels fronts de mobilització popular, institucional i exterior. També aposta per liderar i consolidar el moviment independentista, incrementar la pressió sobre les institucions i els partits, donar impuls a l'acció en el front internacional, i defensar el català i la immersió lingüística, entre altres línies a seguir.
Línies a seguir per a l'ANC
Una de les apostes més destacables en el nou document és sobre l'impuls d'una llista cívica per a les pròximes eleccions. El text de la ponència posa ben clar que no és una opció que l'Assemblea esdevingui un partit i es presenti a les eleccions, però sí que planteja l'impuls d'una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents del Parlament per fer la independència, i s'emplaça al nou Secretariat Nacional a determinar els mecanismes democràtics necessaris per a la composició de la llista cívica, que en qualsevol cas, hauria de ser ratificada pels socis. A més, una esmena aprovada demana "proposar una candidatura única amb estratègia compartida a les formacions independentistes o, en cas contrari, promoure el vot en blanc o nul" de cara a les pròximes eleccions generals.
Aquesta és només una de les sis esmenes aprovades per les bases de l'Assemblea en el decurs de la darrera setmana. Ara, amb aquestes esmenes, es llança també un missatge molt clar: els socis volen reforçar l'aliança de l'ANC amb el Consell per la República. De fet, tres de les sis esmenes aprovades se centren en aquesta matèria. Els electors, doncs, han apostat per "establir vincles de cooperació amb el CxRep, en coordinació amb el recentment creat Ministeri lliure d'exteriors, generant una sinergia de col·laboració en una mateixa direcció". El text d'una altra esmena aprovada advoca per "coordinar l’acció exterior de l’Assemblea i l’acció exterior del CxRep". I encara una altra busca "incentivar, promoure i facilitar el registre al Consell per la República entre els socis, simpatitzants i la ciutadania en general". Val a dir que l'estratègia proposada pel Secretariat Nacional de l'Assemblea ja remarcava la necessitat de teixir aliances entre les dues plataformes, però les bases han volgut reforçar-les encara més.
Contundents contra la taula de diàleg
Però l'esmena que més suport ha rebut per part dels votants ha estat la que feia referència a la taula de diàleg entre Catalunya i l'Estat. El text inicial ja n'era crític, descrivint aquest espai de reunió com una mostra de l'autonomisme de la Generalitat i de la nul·la voluntat de confrontació. Ara, però, incorpora una darrera línia que no deixa marge per als dubtes: "La taula de diàleg reforça i cohesiona l'Estat espanyol internament i el legitima internacionalment". Una afirmació clara i contundent que ha rebut el suport de més de dues terceres parts dels votants i que demostra el rebuig de les bases de l'Assemblea envers la principal aposta d'Esquerra Republicana.
Fi de l'era Paluzie
Aquest mes de març ha començat la X Assemblea General Ordinària (AGO) de l'Assemblea Nacional Catalana i amb ella, diversos tràmits per afrontar el futur de l'organització i tancar etapes, ja que també s'engega el procés per rellevar Elisenda Paluzie al capdavant de l'organització, després que hagi extingit el màxim de mandats permesos segons els estatuts de l'entitat: dos, que són quatre anys. Les eleccions internes estan previstes del 10 al 14 de maig. En elles no només s'haurà de substituir Paluzie, sinó també al vicepresident David Fernàndez, que ocupa aquest càrrec des de fa dos anys i que els dos anteriors ja formava part del Secretariat, per la qual cosa també s'extingeix el seu mandat. Així, el relleu al capdavant de l'organització haurà de produir-se segur, i ho triaran els socis al maig votant tant de forma telemàtica com presencial.