L'Assemblea Nacional Catalana i els CDR han convocat per diumenge que ve, dia de les eleccions europees, una mobilització de protesta contra l'empresonament d'Abel Mora, a qui qualifiquen de "nou pres polític" i que ha hagut d'ingressar a la presó malgrat la recent aprovació de la llei d'amnistia. Mora, que va ser condemnat el 2021 a 3 anys i 9 mesos de presó per un delicte de lesions amb l'agreujant de discriminació ideològica per agredir en una manifestació un home que portava una bandera espanyola després d'un acte convocat per Jusapol, s'ha convertit en el primer independentista que ingressa a la presó un cop aprovada l'amnistia.
De fet, va ingressar a la presó de Brians dijous passat, el mateix dia que el Congrés aprovava la llei d'amnistia, pendent de la seva publicació al Butlletí Oficial del Estat (BOE) perquè entri en vigor. Per al dia de les eleccions europees, els CDR han convocat a través de les xarxes socials una "marxa" des de l'estació de Renfe de Martorell (el Baix Llobregat) cap a Brians, una mobilització a la qual s'ha afegit l'ANC, ara presidida per Lluís Llach. Per l'ANC, Abel Mora és "un nou pres polític, una nova víctima de la causa general contra l'independentisme", i el seu empresonament "evidencia els arrelats prejudicis del sistema judicial espanyol, impropis d'una justícia de la Unió Europea", segons denuncia l'entitat en un comunicat.
"L'Estat continua determinat a retenir Catalunya per la força"
El Suprem va sentenciar Mora com a coautor del delicte de lesions amb traïdoria i agreujant d'odi, en estar implicat en una agressió contra un home que portava una bandera espanyola al metro de Barcelona, el 10 de novembre del 2018. L'ANC considera que se l'empresona per tenir "postulats independentistes de tall anarquista" i per "viatjar en metro en aquell moment". L'entitat apunta que el seu empresonament evidencia que l'Estat "continua determinat a retenir Catalunya per la força".
El jove condemnat va negar haver agredit l’home ni haver-li causat lesions, tal com es veu a les càmeres d’enregistrament del metro. El Tribunal Suprem, però, va validar que és coautor del delicte de lesions amb traïdoria i agreujant d’odi perquè “va vigilar l'entorn que va permetre" que un altre jove no identificat empenyés l’home per l’esquena escales avall del metro, que va caure rodolant, va colpejar-se frontalment i va patir lesions, i al qual ha d’indemnitzar amb 9.000 euros. La víctima va trigar a curar-se dotze dies, cinc dels quals va estar incapacitat per a la seva vida laboral, i a més li va quedar com a seqüela un perjudici estètic moderat, segons la sentència.