L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha convocat un referèndum intern per decidir si l'entitat impulsa la llista cívica de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Els socis de l'Assemblea decidiran de l'1 al 14 de març de forma telemàtica si l'entitat impulsa aquesta aposta de la presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, amb la pregunta: “Estàs d'acord que l'Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, per tal de fer efectiva la independència?”
En un comunicat, l'entitat ha explicat que en els pròxims dies posarà a disposició dels socis i de tota la ciutadania una pàgina web on es podran consultar tots els detalls i "resoldre tots els dubtes" sobre el projecte que impulsa la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu. De fet, s'hi detallaran els objectius, estratègia, el procés de participació ciutadana o la confecció de la llista. Hi inclourà un codi ètic i de compromís amb la declaració d'independència a signar pels candidats, així com l'explicació de què és una agrupació d’electors i què la diferencia d'un partit polític.
Competir amb Junts, ERC i la CUP i crítiques internes
Els socis que ho sol·licitin podran votar presencialment si l'ANC ha d'apostar per una llista cívica que s'enfronti amb els altres partits independentistes: Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. Ho faran durant els dos caps de setmana en algunes de les seus territorials de l'entitat. Per això, l'ANC vol crear grups de suport en les diverses regions en què s’estructura perquè organitzin xerrades informatives i preparin els punts d’assistència a la votació de la consulta.
L'ANC planteja en el seu full de ruta 2023-2024 la possibilitat d'una llista cívica com a instrument de mobilització "per arribar com més aviat millor a la independència". "Mitjançant l'impuls d'una agrupació d'electors per a les pròximes eleccions al Parlament, que s'allunyaria del sistema de partits i sacsejaria l'escenari autonomista actual", subratllen. L'aposta de l'actual secretariat ha generat crítiques d'una part de la militància de l'entitat. Alguns socis han acusat durant els últims mesos els actuals dirigents de l'entitat de "trair l'esperit fundacional de l'ANC". Argumenten que l'entitat no es va crear per concórrer en unes eleccions al Parlament, sinó com a mesura de pressió per als partits.
De fet, fins i tot van arribar a haver-hi dimissions al secretariat tot just fa un any després d'una reunió que tenia com a objectiu començar a treballar amb la llista cívica. L'aposta de Feliu i l'aleshores membre del secretariat va quedar rebutjada en una ajustadíssima votació: 29 vots en contra i 28 a favor. En aquell moment, la secretària nacional Mònica Batalla va decidir "plegar" per diferències. També van plegar 13 secretariats nacionals i el vicepresident, Jordi Pesarrodona. No per la llista cívica en si, sinó per com s'estava defensant per part de la presidenta de l'entitat, Dolors Feliu. Acusaven l'actual presidenta d'intentar imposar la seva aposta personal per la llista cívica i de posar en marxa un grup de treball, malgrat no comptar ni amb la majoria simple del secretariat. Per evitar una ruptura encara més profunda, un dels promotors de la llista cívica i que ja va formar part de la candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) de Joan Laporta en les eleccions del 2010, Uriel Bertran, va decidir no convertir-se en vicepresident de l'entitat.
El quart espai independentista
La llista cívica de l'ANC també és una resposta a la desafecció entre els votants independentistes, que en les últimes eleccions a les eleccions municipals i al Congrés dels Diputats ha decaigut notablement. En cas que els socis de l'ANC votessin a favor de la confecció d'una llista cívica, es tractaria de la materialització del quart espai independentista, que competiria amb Junts, ERC i la CUP, que han sigut els principals actors independentistes durant els anys del procés. Alhora, també apareix un altre actor: Aliança Catalana, de la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols.
Amb tot, les darreres enquestes publicades pel Centre d’Estudis d’Opinió esborren la possibilitat que aquesta victòria independentista es pugui repetir en les pròximes eleccions, esperades per principis del 2025 si Pere Aragonès esgota la legislatura, amb una victòria molt clara pel PSC liderat per Salvador Illa. Per això, caldrà veure si el quart espai, o fins i tot el cinquè, provoca una mobilització de l'electorat o una fragmentació insuperable per al moviment independentista.