La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha celebrat la resolució de l'ONU que alerta de la vulneració de drets que va suposar el cas Pegasus. Feliu ha destacat que a l'informe "ha quedat palesa la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans" i considera que això "reforça encara més els arguments a favor de l'autodeterminació i de la independència del país com a única via per protegir els seus drets". En un comunicat, l'entitat ha destacat la importància del posicionament de les Nacions Unides i ha subratllat que a la resolució "es reconeix que la repressió de l'Estat espanyol pot provocar un greu efecte paralitzador en el si del moviment independentista català".
Dolors Feliu ha volgut remarcar que es tracta de la segona vegada que els catalans han estat reconeguts com a minoria nacional en un document oficial de les Nacions Unides, on també es fa servir la terminologia de poble català, i que "malgrat la resposta innòcua del govern espanyol a la resolució, gràcies a la tasca de denúncia internacional feta per Assemblea i altres organitzacions, ha quedat palesa la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans i catalanes, fet que reforça encara més els arguments en favor de l’autodeterminació i de la independència del país com a única via per protegir els seus drets".
L'Organització de Nacions Unides (ONU) ha reconegut en una resolució que l'ús de Pegasus contra l'independentisme català és una vulneració de drets fonamentals. A més, ha exigit a l'Estat espanyol que prengui "totes les mesures necessàries per protegir els drets fonamentals" de les víctimes; i ha instat Espanya a investigar, processar, imposar les sancions adequades i "prendre mesures efectives" per evitar que aquests fets es tornin a repetir. En el text, l'ONU ha expressat una "preocupació molt seriosa" per aquest "programa d’espionatge extens i ben coordinat" sobre activistes i figures públiques independentistes. A més, ha denunciat que l’espionatge massiu va vulnerar el dret "a reunir-se pacíficament i participar en associacions", a "tenir vida privada i privacitat en la correspondència", a "ser iguals davant la llei", així com va posar en perill "el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya".
La resolució recull l'espionatge al president del Govern, Pere Aragonès; la consellera d'Acció Exterior i la UE, Meritxell Serret; els exlíders de l'ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sánchez; l'advocat Andreu Van den Eynde; la dirigent d'ERC Marta Rovira; o l'exdiputat d'ERC i actual director de l'Oficina d'Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià, o els eurodiputats republicans Jordi Solé i Riba. Des d'Esquerra s'espera que aquesta resolució impulsi la justícia espanyola a deixar d’entorpir el curs de les querelles presentades.