Des de l'ANC, l'Assemblea d'Universitats i Recerca, ha demanat a la Universitat Pompeu Fabra que "es retracti públicament" i rectifiqui "tots aquells procediments engegats contra el professor Hèctor López Bofill". El cas que atempta la llibertat d'expressió d'aquest professor sembla enquistar-se i des del rectorat de la Pompeu, de moment, no fan marxa enrere tot i que hi ha matisos.
Si ens situem en els seus precedents, la UPF no ha obert finalment cap expedient al professor Hèctor López Bofill, ni li ha aplicat cap sanció, per expressar les seves opinions en un tuit, però el rector, Oriol Amat, ha convocat un claustre extraordinari "sobre el paper de la Universitat en el debat públic de la llibertat d’expressió", segons ha indicat en un comunicat.
L'ANC denuncia "pressions de l'Estat"
La direcció de l'UPF va carregar contra les valoracions de López Bofill i va demanar estudiar "si pertocava emprendre algun tipus d'acció" contra ell, però aquesta iniciativa va provocar una monumental polèmica. S'hi van posicionar en contra destacats membres del col·lectiu universitari, com Xavier Sala-i-Martin o Germà Bel, i també sindicats, com la FNEC. Des de l'ANC consideren que "és molt greu que la universitat persegueixi la llibertat d'expressió d'un dels seus professors, i més si es té en compte que aquestes estan vinculades al seu àmbit de recerca i d'expertesa".
A més, situen la polèmica dins "la guerra jurídica que els poders de l'estat tenen declarada contra l'independentisme". De fet, l'ANC està convençuda que s'han rebut "pressions internes i externes" cap al mateix equip de govern de la universitat a qui utilitzen de "transmissor de la repressió". Per això fan una crida a "poder parlar de tot i sense tabús". I, en paral·lel, consideren encertada la mirada de López Bofill: "Pel que fa al nostre procés d'independència hem de poder parlar d'estructures i condicions del nou estat i dels costos del procés d'emancipació nacional".
Twitter, la polèmica
Els fets es remunten a les xarxes. López Bofill va fer un fil de tuits sobre les contradiccions a resoldre per l'independentisme que no van agradar a la direcció de la UPF, on fa classe. El jurista va qüestionar el tabú que hi ha davant la hipòtesi que l'Estat espanyol respongués amb violència i causés morts, mentre que s'accepten com a naturals les morts per covid. "Contradiccions independentistes 1: s'admet resignadament que morin gairebé 25.000 persones de covid-19 i ens fa un terror absolut que mori algú a conseqüència d'un conflicte d'emancipació nacional", va piular el jurista el passat 27 de desembre.
En una altra piulada denunciava la manca de sentit d'Estat que tenen alguns sectors, cosa que al seu entendre seria la segona contradicció independentista: "Voler un Estat i a la vegada refusar els mecanismes coactius que defineixen un Estat i que el fan viable". En el tercer d'aquests tuits, assenyalava que no n'hi ha prou amb intentar guanyar eleccions, per aconseguir la independència. "Saber que la democràcia ja la vam guanyar l'1-O i la guanyem a totes les eleccions i no admetre, ni tan sols parlar-ne, que per fer una independència calen coses més enllà de la democràcia". La quarta contradicció és la següent: "Saber que en un govern espanyol ultra PP/Vox la repressió serà brutal i no fer res per accelerar ara el procés i estalviar-nos la catàstrofe".