L'Assemblea Nacional de Catalunya continua amb la seva feina de defensa de la independència. Ara, conjuntament amb l'Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO, per les seves sigles en anglès), han enviat una carta a les Nacions Unides, concretament a l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans que depèn de l'ONU, per denunciar la criminalització del moviment independentista i la manca de respecte a l’estat de dret i la protecció dels drets humans dels catalans. Aquest informe s'ha remès en el marc de la quarta Revisió Periòdica Universal (RPU) de l'estat espanyol, que tindrà lloc l’any 2025. L'últim cop que Espanya va passar per aquest "examen" va ser el gener del 2020. El resultat va ser un document amb 275 recomanacions proposades per 110 estats, entre les quals hi havia, a proposta de Bolívia i Veneçuela, "començar un diàleg constructiu entre el govern espanyol de Pedro Sánchez i el poble de Catalunya, mentre el Canadà suggeria revisar les lleis relatives als delictes d'injúries a la corona i d'ofensa als sentiments religiosos.
En l'escrit enviat a l'Oficina de l'Alt Comissionat de Drets Humans es critica la politització i manca sistemàtica d’independència judicial, que ha erosionat el dret a un judici just i a la igualtat. Tot i l’aprovació de la llei d'amnistia el maig passat, els jutges espanyols continuen aplicant-la de manera desigual, recolzant-se en “una interpretació distorsionada de la legislació”, denuncien des de l'Assemblea. Aquest dijous al Parlament es va aprovar una resolució que reclamava l'aplicació de l'amnistia però, en canvi, va naufragar la que proposava rebutjar la "rebel·lió judicial amb el "no" del PSC. La carta també informa que “es van utilitzar canals oficials de comunicació interna de l’Autoritat Judicial espanyola per instruir als jutges espanyols sobre com obstaculitzar la seva implementació”. Tot i que la llei d'amnistia exclou els casos de tortura i tractes inhumans i degradants, s’ha aplicat a 51 policies espanyols acusats de violència policial desproporcionada contra manifestants pacífics durant el referèndum d’independència del 2017, afegeix l'ANC en un comunicat.
Operació Judes i els CDR
L'entitat presidida per Lluís Llach subratllar el "caràcter pacífic" de l’independentisme català i que, així i tot, les autoritats espanyoles han acusat falsament els activistes de violència, titllant-los de terroristes, “amb la finalitat de criminalitzar el dret a manifestar-se, creant un efecte paralitzador que amenaça el dret a la llibertat de reunió i d’associació”. En l'informe es fa referència a l'operació Judes contra 12 activistes de les plataformes d’activistes no violentes com són els CDR, que van estar en presó preventiva durant quatre mesos el 2019: "El seu cas encara està pendent, ja que el jutge responsable es va negar a aplicar-los l’Amnistia, i va fer arribar una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Altres activistes del CDR també van ser acusats arbitràriament de terrorisme i finalment van ser absolts, sense que els seus casos acabessin amb cap condemna", lamenten des de l'entitat independentista.