L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) està partida en dos. És una de les conclusions que es pot despendre de la consulta del passat 16 de març, en la qual la militància va rebutjar per només 98 vots la proposta de la presidenta de l'entitat independentista, Dolors Feliu, de presentar-se a les eleccions d'aquest 12 de maig a través d'una llista cívica. L'ANC ha estat una peça clau en el procés organitzant mobilitzacions amb centenars de milers de persones i organitzant la societat civil, però en els últims anys ha anat perdent poder d'influència, sigui en els partits, o en la societat.
És per això que les eleccions al secretariat nacional (que es renova cada dos anys) que se celebren entre el pròxim dimarts 14 i dissabte 18 de maig són clau per al futur i el rumb de l'entitat. Tot i això, arriben eclipsades per les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquest 12 de maig, i és que l'independentisme també es juga bona part del seu futur, tenint en compte la possibilitat de trencar l'empat tècnic entre Junts i ERC dels últims anys i que es pugui perdre la majoria independentista que hi ha hagut des del 2015.
En aquests comicis, en els quals no es presenta Feliu, hi ha diverses personalitats que opten a un lloc al secretariat i que el 25 de maig a Vilafranca del Penedès hauran d'escollir la presidència, la vicepresidència i les funcions pròpies de la secretaria i la tresoreria de l'entitat, amb els 2/3 dels suports del secretariat nacional. A les eleccions s’escullen un total de 77 secretaris nacionals, que exerceixen les seves funcions i responsabilitats de forma col·legiada: 57 pel bloc territorial, 13 pel bloc nacional, 5 pel bloc sectorial i 2 pel bloc jove. En aquestes eleccions es presenten 28 candidats i candidates pel bloc nacional, 9 pel sectorial i 3 pel jove. Pel que fa al bloc territorial, les diferents regions sumen un total de 67 candidatures.
Els oficialistes i favorables a la llista cívica
És aquí on s'accentua la divisió entre els partidaris d'una llista cívica i els que volen una ANC independent als processos electorals. Les candidatures del secretariat nacional són les que aspiren a liderar l'entitat, i és aquí on es presenten els noms més importants. Les personalitats que es presenten en aquest bloc i que estan a favor de la llista cívica són la mà dreta de Dolors Feliu, Uriel Bertran. En declaracions a ElNacional.cat a principis d'abril, Bertran considera que en la consulta sobre la llista cívica hi va haver "empat tècnic", ja que la diferència entre el no i el sí va ser de només 98 vots. "Veurem si la llista cívica és necessària en la pròxima legislatura i si continua l’autonomisme de tots els partits dits independentistes. Cal que tots els socis que van votar sí a la consulta tinguin representació al secretariat nacional", afirma Bertran. Noms com els actuals secretaris nacionals Manel Manzanas, Conxita Bosch, Joan Marc Passada o la dissenyadora gràfica Núria Macià també donen suport a la llista cívica i es poden situar en el sector oficialista. D'altres noms favorables del sector "oficialista" són Iolanda Alcázar, que es presenta al bloc territorial; Raimon Bitlloch, a la territorial de la vegueria de Girona; o diverses persones a les comarques d'Osona i el Ripollès, com Joan Busquiel, Mariana Muchnik o Carme Vilaró.
L'exsecretari de la Mesa del Parlament Josep Costa també va anunciar que es presentava en aquests comicis, però no s'ha posicionat públicament a favor de la llista cívica, ni en contra. Ell es proposa com a pont entre els dos sectors, i és que no es va mullar ni per uns, ni per altres.
Contraris a la llista cívica i crítics amb el secretariat actual
D'altra banda, hi ha noms contraris a la llista cívica, i que s'han mostrat crítics amb l'actual secretariat. Entre ells hi ha l'exvicepresident de l'entitat Jordi Pesarrodona, que va dimitir el passat febrer del 2023 per desavinences sobre el rumb de l'entitat presidida per Dolors Feliu, juntament amb 13 secretaris nacionals. De fet, durant la campanya interna de la llista cívica van promoure un manifest que denunciava l'actitud del secretariat nacional de l'ANC. Entre els signants també hi havia noms que es presenten en aquestes eleccions, com ara el cantautor i activista Lluís Llach, que considera que l'ANC ha de tenir independent als partits polítics i processos electorals. En una entrevista al diari El Punt Avui, Llach va defensar que l'ANC és "l'eina de confrontació més important" que hi ha, "malgrat el desastre intern que pateix". "Jo crec que l’ANC en els mesos que vinguin, el primer que s’hauria de fer és alliberar aquesta llista cívica de la influència de l’ANC i alliberar l’ANC dels actes d’aquesta llista", assegurava Llach.
També l'exvicepresident de l'ANC en la primera etapa d'Elisenda Paluzie, historiador, exmilitant d'ERC i un dels principals instigadors dels papers de Salamanca a Catalunya a través de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, es presenta en aquestes eleccions. També s'hi presenta Toni Strubell, excoordinador de la Comissió de la Dignitat i exdiputat de Solidaritat per la Independència, juntament amb l'històric militant d'ERC, Joan Puig; l'exdiputat de la CUP Julià de Jòdar; i l'actual secretari nacional Lluís Sobrevia Vidal.
Dimissions en el procés electoral
Tampoc el procés electoral està sent tranquil, i és que tres membres del comitè electoral van dimitir fa uns dies entre acusacions d'ingerències de la junta electoral, un altre òrgan que regula el procés, format per persones que no són membres de l’entitat. Concretament, van plegar la vicepresidenta Núria Marín, la coordinadora Bàrbara Roviró i el secretari nacional Jordi Domingo. Consideren que la junta electoral ha acceptat dues candidatures que no compleixen, a parer seu, els requisits exigits per presentar-se a les eleccions. Un dels casos és que un soci no havia abonat mai cap quota fins al 16 d'abril, mentre que l'altre és que s'ha admès la reclamació d'un soci que inicialment havia estat exclòs com a candidat. La presidència, per la seva banda, s'ha posicionat favor del criteri de la junta electoral, que és un òrgan independent amb juristes.
La votació entre els socis de l'entitat es durà a terme des de les 00.00 hores del 14 de maig de 2024 fins a les 14 hores del 18 de maig de 2024, ambdós inclosos, de forma telemàtica. A aquests efectes, la Junta Electoral es constituirà en mesa electoral per rebre els vots telemàtics i custodiarà l’escrutini fins al dia 23 de maig de 2024, data límit de proclamació dels resultats definitius de les eleccions.