Contundència de l'ANC. L'Assemblea Nacional Catalana s'ha plantat avui contra l'acord del PSC, ERC, Junts i els comuns al Parlament que reconeix per primera vegada el castellà com a llengua d'ús a l'escola i delega a cada centre la decisió, i alhora defineix la llengua catalana com a "centre de gravetat" del sistema d'educatiu. L'entitat independentista ha esclatat i ha assenyalat directament l'executiu d'Esquerra Republicana i Junts: "El Govern de Catalunya ha de liderar la defensa de la llengua catalana a l’ensenyament, i no modificar-la per introduir la vehicularitat del castellà imposada per sentències, convertint en llei catalana el que ara és imposició espanyola". En aquesta mateixa línia, ha advertit que la proposta legislativa "no és més que l'aplicació de les sentències dels tribunals espanyols, ja que introdueix el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya".
D'aquesta manera s'ha pronunciat l'ANC en un comunicat sobre l'anunci que van fer ahir ERC, Junts, el PSC i els comuns. La nova regulació posa èmfasi, doncs, en el fet que els projectes lingüístics es basaran en els resultats de les avaluacions de l’alumnat en les llengües oficials, partint de l’autonomia dels centres educatius i de la seva adaptació a la situació sociolingüística. La intenció és superar així la sentència del 25% del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però els d'Elisenda Paluzie no ho han vist amb bons ulls, rebutjant precisament que el Govern "delegui les responsabilitats al centre" i clamant perquè sigui la Conselleria d'Educació la que assumeixi responsabilitats. També ha lamentat que la normativa suprimeixi l'article que establia un ensenyament addicional del català per a aquells alumnes que s'incorporin tard al sistema educatiu. "Exigim que aquest article es mantingui i s'apliqui", han avisat.
Resposta als carrers
Davant d'aquesta situació, l'Assemblea també ha lamentat que l'executiu català no estigui respectant la immersió lingüística, denunciant que la proposta "no garanteix el compliment del model d'escola en català" i recordant que va prometre fer-ho. Així, ha advertit que, davant de les sentències judicials, el Govern hauria d'impulsar una resposta a curt termini basada en "la confrontació amb l'Estat per defensar a tots els nivells l'escola en català", i recorda que, a llarg termini, "només la independència" garanteix la possibilitat de protegir el català. L'ANC ha avisat que en els dies següents començarà a coordinar-se amb els sindicats i les entitats que defensen l'escola en català per plantejar mobilitzacions de resposta.
Ahir mateix va pronunciar-se el diputat de la CUP Carles Riera en la mateixa línia. Riera va reivindicar la necessitat d'una "àmplia i massiva resposta social" per defensar el català a les escoles, casualment només un dia després que milers de persones sortissin als carrers per protestar contra la sentència del 25% de castellà a les aules. També va aprofitar per reclamar a Esquerra Republicana i Junts que retirin el seu aval a la proposta presentada i se sumin, precisament, a la cupaire.
Paluzie: "Això què coi blinda?"
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va manifestar ahir en un tuit que en els canvis que l'acord pensa introduir a la llei de Política Lingüística només hi ha canvis a favor de fer el castellà llengua vehicular. "A l'esquerra, article 21 de la llei de Política Lingüística vigent i no impugnada, la del 1998. A la dreta, la modificació que proposen. Només hi veig canvis que reforcen la vehicularitat del castellà. Això què coi blinda? Enèsima jugada mestra on hi perdrem bous i esquelles", va afegir.
A l'esquerra, art 21 de la llei de política lingüística vigent i no impugnada, la del 1998. A la dreta, la modificació que proposen. Només hi veig canvis que reforcen vehicularitat del castellà. Això què coi blinda? Enèssima jugada mestra on hi perdrem bous i esquetlles. pic.twitter.com/YMdVjNuH1r
— Elisenda Paluzie (@epaluzie) March 24, 2022