La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, ha enviat una carta a la directora executiva de l'Europol, Catherine De Bolle, on exigeix explicacions per l'informe sobre terrorisme de l'agència on s'inclou l'independentisme català i basc. En un comunicat, l'ANC ha informat que Feliu ha demanat que l'Europol rectifiqui i retiri els "continguts criminalitzadors" sobre el moviment independentista català. La presidenta de l'entitat ha subratllat el "caràcter no violent" del moviment en defensa del dret d'autodeterminació de Catalunya.
Dins l’apartat "Terrorisme etno-nacionalista i separatista", l’informe assenyala que "a Espanya, els independentistes catalans i bascs són actualment els més actius i violents dins l'escena separatista espanyola". A més, en el document de l'Europol s'afirma que al País Basc i Catalunya hi ha una “superposició entre extremistes d’esquerra i separatistes” especialment “pel que fa a les motivacions dels atacs”.
Segons el director executiu adjunt de l'Europol, Jean-Philippe Lecouffe, l’agència europea “comprova la veracitat” de les dades que els governs europeus els proporcionen. És per això que l'ANC ha exigit explicacions per saber quina mena de processos i mecanismes s'han fet servir per corroborar la veracitat d'aquestes acusacions de terrorisme contra el moviment independentista català.
Titllar l'independentisme de terrorisme
En la carta, Feliu ha remarcat la tendència de l’estat espanyol d’utilitzar el terrorisme per deslegitimar, silenciar i perseguir la dissidència política democràtica és molt preocupant. Ja el 2018, Amnistia Internacional va denunciar que les autoritats espanyoles feien servir lleis antiterroristes per restringir la llibertat d’expressió, fet que té un efecte paralitzant a la societat civil i suposa una amenaça per a l’exercici dels drets fonamentals. Altres organitzacions internacionals com Fair Trials o EuroMed Rights també han alertat sobre aquesta deriva, i els riscos que implica per a la democràcia.
Justament per això, Feliu ha inclòs els casos en què diversos organismes i organitzacions sense ànim de lucre han assenyalat el caràcter no violent del moviment independentista. Per exemple, el juny de 2021, quan l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va aprovar una resolució sobre la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català, en la qual s’afirmava que "és indiscutible que cap dels representants polítics […] va incitar a la violència. Al contrari, reconeix, també la fiscalia, que van demanar als manifestants que s'abstinguessin de qualsevol acte violent".