Després d'Òmnium i la CUP, arriba el torn de l'ANC. L'Assemblea Nacional Catalana ha anunciat avui les accions legals que impulsa per fer front al CatalanGate i per defensar les cinc víctimes del massiu cas d'espionatge que són membres de l'entitat independentista. Un escàndol que ha arribat a afectar les esferes més altes de l'Assemblea: la seva presidenta, Elisenda Paluzie, va ser una de les espiades, juntament amb l'expresident Jordi Sànchez, ara secretari general de Junts (i que va ser espiat quan era al capdavant de l'entitat). I també tres membres més, l'Arià Baye, la Sònia Urpí i el Jordi Domingo. Des de Brussel·les, l'endemà que es destapés el cas l'independentisme ja va anunciar que emprendria la via judicial. Aquest dimecres han explicat les querelles que presenten.
El contingut de la denúncia l'ha expressat l'advocat de l'entitat, Antoni Abat, que ha volgut destacar alguns dels elements diferenciadors respecte les altres. Així, es presenta en nom de les cinc persones afectades, però no se situa l'empresa israeliana NSO, encarregada del programari Pegasus, com a objectiu de l'ofensiva judicial. De fet, destaquen que "tot sembla indicar" que el culpable de l'espionatge és algun element de l'Estat espanyol, com ara el CNI, la Policía Nacional o la Guàrdia Civil, i per tant demanen "empara i auxili judicial" perquè el jutge demani així la desclassificació de documents i pugui saber-se qui va demanar exactament l'espionatge.
"Ens centrem en la vulneració de drets fonamentals, el conveni de Drets Humans i el dret d'associació. També el dret a la intimitat, la llibertat ideològica i d'expressió", expliquen fonts de l'Assemblea. Així, recorden que hi ha sentències del Tribunal Europeu sobre qüestions similars que es pronuncien en aquesta direcció, i per tant preveuen que poden sortir-ne beneficiats. D'altra banda, recorden que la investigació la va impulsar el laboratori Citizen Lab, però que tres dels cinc casos que afecten l'Assemblea han estat provats també per Amnistia Internacional.
Els primers, Òmnium i la CUP
Òmnium Cultural ja va ser la primera entitat afectada a presentar querelles pel CatalanGate. L'organització ho va fer el 2 de maig al jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona, amb la intenció de sumar pressió a la investigació que aquest jutjat ja impulsa. La querella, en representació de l'organització i portaveu Marcel Mauri, de la responsable de l’àrea d’internacional Elena Jiménez, i de Txell Bonet, periodista i companya de Jordi Cuixart, pretén demostrar la involucració il·legal de l’Estat espanyol en la trama d’espionatge. Per part de la CUP, la seva querella va anunciar-se el mateix dia, poques hores després d'Òmnium, i també va fer-ho al jutjat d'instrucció 32 de Barcelona en representació dels diputats Carles Riera i Albert Botran, i l'exdiputat David Fernàndez. L'ofensiva es dirigia contra NSO Group, empresa propietària del software espia Pegasus, per un delicte contra la intimitat, i concretament per descobriment i revelació de secrets.
Ambdues organitzacions van optar per dirigir les querelles al jutjat d'instrucció 32 de Barcelona perquè des de l’octubre del 2020 ja investiga l’atac amb Pegasus als mòbils del llavors president del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, i del regidor i exdiputat d’ERC, Ernest Maragall. Ara bé, el titular d'aquest jutjat va optar per desfer-se de les querelles aquest mateix dilluns, quan va indicar que les querelles es presentessin al deganat perquè siguin repartides entre un dels 33 jutjats d’instrucció que hi ha a la ciutat. La seva intenció és que els documents d'Òmnium Cultural i la CUP no se sumin a la causa inicial de Torrent i Maragall, però quan aquestes dues querelles recaigui en un nou jutge d'instrucció, aquest podria resoldre que el jutge d’instrucció 32 ja té una causa contra Pegasus i hi ha elements de connexitat suficients perquè es quedi la querella i la hi retorni.
La mateixa estratègia de l'ANC
Coneixedors d'això, l'Assemblea ha optat per la mateixa estratègia d'Òmnium i la CUP. L'entitat independentista també ha presentat aquesta querella al jutjat 32 de Barcelona, coneixedors que és probable que el titular opti de nou per desfer-se d'aquesta causa i dirigir-la a un altre jutjat de la ciutat. "Preveiem que el jutge del 32 farà el mateix. Això pot dilatar la instrucció de les querelles, però no està a les nostres mans", han informat fonts de l'ANC. La intenció, doncs, és que les querelles de l'Assemblea se sumin a les d'Òmnium i la CUP per tal que s'acumulin i constatin que es tracta d'una "macrocausa contra l'independentisme". D'altra banda, rebutgen la possibilitat que el cas acabi a les mans de l'Audiència Nacional, perquè consideren aquesta una causa diferent de la que pot obrir-se ara per l'espionatge al president espanyol, Pedro Sánchez. "Que després ho facin o no és només especular", avisen amb cautela.