L'oficialitat del català a Europa és un element clau que el govern espanyol té pendent de resoldre, any i mig després comprometre-s'hi. És una petició dels partits independentistes a Pedro Sánchez que necessita el vistiplau de tots els vint-i-set estats membres de la Unió Europea, un repte que encara no s'ha assolit. A Andorra, l'únic estat on el català és llengua oficial, aquesta oficialitat de la llengua a les institucions europees seria un èxit, ja que en paraules del síndic general del país, Carles Ensenyat, "els aniria molt bé", en tant que totes les directives i els reglaments arribarien en la seva llengua i seria més senzill poder-les aplicar. De fet, segons Ensenyat, el Govern del Principat, amb Xavier Espot al capdavant, demana de "forma activa" l'oficialitat, per així poder-se estalviar de fer totes les traduccions.
Així ho ha defensat en la visita a Andorra que ha fet el president del Parlament, Josep Rull, acompanyat per altres membres de la Mesa de la cambra catalana. Rull, al seu torn, ha assegurat que "l'estabilitat d'Andorra" comporta unes possibilitats "extraordinàries" per projectar la llengua, sobretot internacionalment, i quan aquesta pateix un moment de debilitat. Segons ha explicat Ensenyat, el Govern andorrà ha demanat "ajuda activa" en els fòrums polítics de caps d'estats i governs europeus aquesta oficialitat. Recordant que han de ser els estats membres els que han de decidir el futur del català (també del gallec i l'euskera), ha defensat el seu suport a la petició. Des del govern espanyol han assegurat en les darreres setmanes que el seu objectiu és que el català i la resta de llengües cooficials a l'Estat siguin oficials a la Unió Europea "en els pròxims mesos".
Una relació "feble" en els últims 15 anys que es vol revertir
Rull ha visitat amb Ensenyat la Casa de la Vall, la seu de l'antic parlament d'Andorra i tots dos han signat un memoràndum per establir un marc de relacions formals entre les dues cambres que presideixen amb l'objectiu de planificar estratègies compartides en aquelles qüestions que afectin els dos territoris. Serà, tal com ha volgut destacar Rull, el primer que s'estableix un marc de relacions formals entre les dues institucions, una iniciativa que va començar en la passada legislatura, amb Anna Erra presidint la cambra catalana. El síndic general d'Andorra ha lamentat que les relacions entre el Parlament i el Consell General han estat "més aviat febles" en els darrers quinze anys.