Durant tretze anys, entre 1966 i 1978, Ángel Gabilondo Pujol (Donosti, 1949) va dur sotana. I va ser fidel als vots de castedat, pobresa i obediència. Era frare, de la congregació dels Germans del Sagrat Cor. Però als 30 anys es va “despertar”, va perdre la fe i va començar la carrera acadèmica a la Universitat Autònoma de Madrid com catedràtic. Allà va conéixer Carmen Gallardo, doctora de Filologia Clàssica. Des de fa un quart de segle, està casat amb ella i tenen dos fills, el neurobiòleg Hugo i el dissenyador Román. I el professor Gabilondo ja no va a missa. Les seves biografies passen de puntetes per aquell període de convent.

En la seva vida com a polític, també l’han hagut de despertar. En aquest cas, ha estat Pedro Sánchez, que li ha arrencat els llençols després de dos anys desaparegut. Durant aquesta mitja legislatura ni se l’ha vist ni se l’ha escoltat, malgrat que va guanyar les eleccions autonòmiques del 2019. Ha estat carn de mems i befes continuades a les xarxes socials. I ara, ja despert, intenta fer el que no va fer llavors: intentar seduir Ciutadans, ara que la formació d’Inés Arrimadas sembla estar tocada de mort i al caire de la desaparició a l’Assemblea de Madrid. Ell mateix s’haurà preguntat més d’un cop què hi fa allà.

Durant tretze anys, Ángel Gabilondo va ser frare de la congregació dels Germans del Sagrat Cor

No seria el més carismàtic dels germans Gabilondo. Però probablement el currículum del cap de cartell del PSOE el 4 de maig sigui el millor de tots els candidats. Catedràtic de Filosofia i professor d’hermenèutica, ha estat rector de la Universitat Autònoma de Madrid i president de les conferències de rectors madrilenya i espanyola. El salt a la política el va fer fa dotze anys, quan el president José Luis Rodríguez Zapatero va trucar-li per a ser ministre d’Educació, i se’n va sortir, malgrat els recels dels seus fills. El 2015 va passar a ser diputat socialista a l’Assemblea de Madrid. És el tercer cop que encapçala la candidatura del PSOE a la capital espanyola, malgrat que no té ni vol tenir-ne el carnet de militant.

Diuen d’Ángel Gabilondo que és “millor president que candidat”. Tant que els seus li han hagut de treure punta a aquest dèficit, amb una campanya parafrasejant el rocker Loquillo: “Soso, serio y formal”, una espècie de José Montilla a la madrilenya. Tant que és La Moncloa qui li està fent la campanya, calculada al mil·límetre, rodejant-lo de dos exsecretàries d’Estat i fins i tot una ministra, Reyes Maroto, que abandonaria l’executiu central si Gabilondo pogués formar govern després del 4-M. I, si Iván Redondo està dissenyant la campanya, Pedro Sánchez és qui l’està executant i posant-se al capdavant del front de batalla contra Isabel Díaz Ayuso. La mateixa lideressa madrilenya està interpel·lant cada dia Sánchez i arraconant Gabilondo. Com Sánchez.

Iván Redondo li ha dissenyat l'equip i la campanya i Pedro Sánchez és qui l'està executant

L’estratègia, de moment, ha passat per anar a pescar al botí de Ciutadans, un partit que sembla més aviat un cadàver en descomposició. Són 625.039 vots en disputa, restant els que sigui capaç de retenir la formació taronja. D’aquí, els missatges reiterats de Gabilondo de no tocar els impostos en el paradís fiscal de Madrid, construït amb un quart de segle de governs del PP. També el de no voler formar govern “amb aquest Iglesias”, que situa en els “extremismes” i l’equipara amb Vox. No obstant això, al voltant del cadàver de la formació d’Inés Arrimadas ja hi ha massa voltors. I sembla que Isabel Díaz Ayuso hi va arribar abans.

Ángel Gabilondo ja estava de sortida, mirant cap a la vacant de Defensor del Poble espanyol, un òrgan constitucional que també es troba pendent de renovació. El va agafar tant a peu canviat que no va saber anticipar el moviment electoral d'Ayuso, amb una moció de censura improvisada i que va arribar tard. Caldrà veure com surt l'aposta centrista en un context polític tan polaritzat com el madrileny. El ni rojos ni azules no acostuma a sortir bé. Si no, que ho preguntin a Albert Rivera i Inés Arrimadas. Les perspectives de Gabilondo, enquestes en mà, no són gaire esperançadores. Després de dos anys desaparegut, Ayuso li arrabassarà fins i tot la victòria moral de ser la primera força.