El futur polític de Laura Borràs ha obert un nou debat a Junts per Catalunya. El judici a la presidenta suspesa del Parlament pel presumpte fraccionament de contractes en la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha quedat vist per a sentència i la Fiscalia ha mantingut la petició inicial de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per a l'exercici d'un càrrec públic. En aquest context, els partits comencen a treballar en l'escenari d'una eventual sentència condemnatòria que impedeixi a Laura Borràs tornar a encapçalar la segona institució del país, fet que obligaria a escollir una nova presidència de la cambra catalana. I Junts no escapa d'aquest debat. Per aquest motiu, en els cercles del partit pren força el nom de l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, com a candidata per postular al lideratge de l'hemicicle, segons ha pogut saber ElNacional.cat.
El mes de juny de l'any passat, Erra va comunicar que no optaria a la reelecció a la batllia de la capital d'Osona i va argumentar que ho feia perquè sempre ha defensat que, per al seu càrrec, necessitava "dos mandats". L'anunci es produïa pocs dies després del congrés del partit a Argelers, en què l'alcaldessa revalidava el càrrec de vicepresidenta de la formació i ho feia sent la segona dirigent de Junts que aplegava més vots (1.791) entre la militància, només per darrere de Jordi Turull (1.845) i per davant de Laura Borràs (1.776). A més, Anna Erra és diputada del Parlament des del 2018 —va tornar a aconseguir l'acta a les eleccions del 14 de febrer 2021—, fet que la situa com una de les dirigents amb més pes polític dins del partit. És justament aquest pas al costat a l'alcaldia de Vic el que fa que destacats dirigents de Junts situïn el seu nom al capdavant de les travesses en el cas que Laura Borràs sigui inhabilitada, segons fonts consultades per aquest diari.
Una aritmètica parlamentària que ha canviat
Ara bé, a tot plegat cal sumar-hi un nou factor: l'aritmètica parlamentària. Laura Borràs va ser elegida presidenta del Parlament el març del 2021 amb els vots d'Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, per majoria simple. Dos anys després, els ponts entre els republicans i els juntaires estan fortament malmesos per la ruptura del Govern l'octubre del 2022. Els pressupostos han evidenciat —encara més— aquestes tensions entre els partits independentistes, perquè finalment ERC ha acabat acordant els comptes amb el PSC i Junts hi votarà en contra, a més de presentar-hi una esmena a la totalitat i més de 800 esmenes a l'articulat del projecte de llei pressupostari.
De fet, la suspensió dels drets i deures de Laura Borràs com a presidenta el passat juliol va començar a aprofundir les esquerdes amb Esquerra Republicana, ja que la decisió d'aplicar-li l'article 25.4 del reglament del Parlament va comptar amb el beneplàcit dels republicans i amb el concurs del PSC i la CUP. Junts es va mostrar molt crític amb aquest moviment de la Mesa i Borràs va denunciar que és víctima de lawfare. "He dit i repetit que no dimitiré, perquè fer-ho significaria acceptar que he fet el que m'acusen d'haver fet, i no. I els que em vulguin morta, m'hauran de matar i embrutar-se les mans", avisava aleshores la presidenta juntaire.
La presidència de l'hemicicle català l'escullen els 135 diputats, que han d'escriure el nom del presidenciable a una papereta. Surt escollit el candidat que aconsegueix arribar a la majoria absoluta. Si cap d'ells la té, es repeteix l'elecció entre els dos diputats que més s'han apropat a la majoria i és elegit qui recull més vots d'ambdós. La ruptura de l'acord entre ERC i Junts implica que no estigui garantit que els republicans tornin a votar un diputat de Junts per a la presidència del Parlament. Alhora, aquesta distància pot obrir la porta que el PSC reclami la presidència de la cambra catalana en tant que és la primera força del Parlament, o bé que ERC vulgui proposar també un candidat a liderar l'hemicicle. Ara com ara, qui exerceix interinament les funcions de la presidència del Parlament és la republicana Alba Vergés, vicepresidenta primera de la Mesa i candidata a l'alcaldia d'Igualada.
El paper de la Junta Electoral Central pot accelerar la decisió
L'altre factor a tenir en consideració en aquest escenari és com es desenvoluparan els fets si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna Laura Borràs. La defensa, si ho estima oportú, podrà presentar un recurs davant el Tribunal Suprem, fet que comportaria que la sentència no fos definitiva fins que aquest alt tribunal es pronunciés. Alhora, però, cal destacar els casos de Quim Torra i Pau Juvillà, en què la Junta Electoral Central no va esperar el Suprem i va deixar sense efecte les credencials dels dos. Si passés el mateix amb Borràs, el debat per a la successió a la presidència del Parlament s'haurà d'accelerar. Davant la possibilitat que això passi, el debat a Junts creix i Anna Erra és, ara com ara, la millor col·locada, sempre que Borràs no sigui absolta —si ho fos, seria restituïda com a presidenta—.