Un tràmit i un repte. L’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, compareixerà aquest dimecres, a dos quarts de dotze del matí, davant del jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena, instructor de la causa contra els independentistes catalans, per prendre-li declaració indagatòria, després de la qual li comunicarà el seu processament formal per un delicte de desobediència, que no implica presó sinó inhabilitació a càrrec públic i multa. Aquesta compareixença és un tràmit, ja que la cupaire no té cap càrrec públic i per tant cap aforament i el seu cas no és competència del Suprem, el qual ara haurà de derivar el seu expedient a un tribunal ordinari, que hauria de ser un jutjat d’instrucció de Barcelona, perquè se la va acusar per promoure la votació de les lleis de desconnexió al Parlament.
🔴 ACTUALITZACIÓ: Anna Gabriel, després de sortir del Suprem: “Esperem que la causa s’arxivi o s’enviï a Barcelona”
En conseqüència, el repte de la defensa de Gabriel, que ara dirigeix l’advocat Iñigo Iruin, és que l’exdiputada no sigui jutjada per cap jutge amb el precedent de l’absolució de la seva excompanya de partit Mireia Boya pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb un raonament contundent, l’octubre de 2020, després de ser jutjada amb els membres sobiranistes de la mesa del Parlament que encapçalava Carme Forcadell. Gabriel ja sap que si, al final, és jutjada, en un jutjat penal de Barcelona, serà absolta, com Boya.
Suport de la CUP, ERC i Junts
Malgrat que és una compareixença de tràmit a Madrid, el partit anticapitalista ha convocat una concentració de suport a Anna Gabriel a les portes del Suprem. I és previst que Gabriel, en sortir de la compareixença, faci declaracions als mitjans de comunicació a la plaça de les Salesas. També ho faran la portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Maria Sirvent, així com del portaveu d’Endavant, Lluc Gayà. Una delegació d'Esquerra Republicana, amb el president del partit, Oriol Junqueras, també ha anunciat que acompanyarà Gabriel al Suprem. També ho faran el vicepresident i portaveu de Junts, Josep Rius, i el diputat al Congrés dels diputats, Josep Pagès. Després d’aquesta compareixença, Gabriel intervindrà aquest diumenge en l’acte de cloenda de l’Escola d’Estiu de la CUP. L’exlíder dels anticapitalistes, però, no té intenció de tornar a l’activitat política a Catalunya, segons fonts properes, sinó que vol mantenir la seva residència a Ginebra, on actualment és la secretària general del sindicat UNIA .
Cap sorpresa delictiva
Amb la sentència absolutòria de Boya, la llavors portaveu del grup parlamentari de la CUP podria haver tornat a Catalunya fa dos anys. Inicialment, el temor de la seva defensa anterior és que el jutge Llarena es resistia a enviar el seu cas directament a un jutjat de Barcelona; exigia que passés pel seu despatx, a Madrid, com farà avui. Amb aquesta insistència, es temia que el magistrat li pogués imputar algun delicte més. Aclarits que no hi ha perills, Gabriel passarà pel despatx de Llarena, com va fer l’exconsellera i actual diputada d’ERC, Meritxell Serret, pendent de ser jutjada al TSJC per desobediència, i també defensada per Iñigo Iruin.
Gabriel es va presentar davant del jutge Llarena el 19 de juliol passat, després de prop de quatre anys a l'exili a Suïssa, país on va tornar després de la compareixença judicial. El jutge Llarena va decretar la llibertat provisional per a la cupaire, amb l’obligació de comparèixer en el Tribunal Suprem tants cops com fos trucada i donar un telèfon per ser localitzada. A més, el jutge instructor va deixar sense efecte la crida nacional de cerca i detenció de Gabriel, ja que judicialment era declarada en rebel·lia. Caldrà veure si després de la compareixença d’avui se li exigeix alguna mesura més o no.
El TC no volia limitar les iniciatives al Parlament
Per aconseguir l’absolució de Gabriel o que ni s’assegui al banc dels acusats, el seu advocat només ha d’aportar al nou jutge instructor la sentència del TSJC, que va condemnar a 20 mesos d’inhabilitació a càrrec públic i a pagar una multa de 30.000 euros a Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Anna Simó i Lluís Corominas, mentre va absoldre Mireia Boya. La resolució del tribunal -format pel president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, Jordi Seguí i Carlos Ramos, que n’era el ponent- va ser una esmena al jutge Pablo Llarena. El tribunal va absoldre Boya fonamentalment perquè assegura que no va ser advertida nominalment pel Tribunal Constitucional (TC) i perquè no ostentava cap càrrec públic, requisits legals per poder-la condemnar pel delicte de desobediència de l’article 410 del Codi Penal, que només afecta autoritats i funcionaris públics. Amb aquest precedent, la fiscalia hauria de fer decaure i retirar la seva acusació contra Gabriel.
Boya, llavors presidenta del grup de la CUP, i Gabriel, portaveu del grup de la CUP (juntament amb Lluís Corominas, llavors portaveu de Junts), van ser acusades i processades pel delicte de desobediència per: haver registrat en el Parlament el 28 d’agost de 2017 la proposició de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República; haver reclamat a la Mesa del Parlament, el 6 de setembre, l’admissió a tràmit de les lleis de Referèndum i la jurídica, i finalment d’haver presentat el 27 d’octubre a la Mesa del Parlament un escrit conjunt dues propostes de resolució, la primera anomenada Declaració dels representants de Catalunya i la segona Procés constituent. És a dir, per haver presentat diverses iniciatives parlamentàries i per haver demanat una ràpida tramitació.
“Només cal observar les parts argumentatives i dispositives de les resolucions del TC, que recull els requeriments i les advertències, i en cap d’elles s’expressa, ni tan sols es suggereix que el TC volgués prohibir o limitar la presentació d’iniciatives, propostes o proposicions parlamentàries, qualsevol que fos el seu contingut, pels diputats o pels seus representants dins de cada grup parlamentari, sinó només la seva admissió a tràmit per la Mesa o directament pel ple”, afirma el magistrat Carlos Ramos en la sentència. I continua: “El TC tampoc es va plantejar requerir a tots els diputats que s’abstinguessin de votar a favor d’aquestes incitatives a fi d’evitar que donessin lloc a l’aprovació de les resolucions o lleis, tot i que al final va decretar la seva inconstitucionalitat i nul·litat”. El TSJC també descartava que la conducta de Boya fos d’inducció o de cooperació necessària o de complicitat en un delicte de desobediència.
El TSJC esmena el jutge Llarena
En la sentència, el TSJC afirma que “no ignora”, que va ser el jutge instructor Pablo Llarena qui va processar Boya i que quan se li va dir que la cupaire no formava part de la Mesa, que mai va ser requerida personalment, ni per la seva activitat parlamentària, Llarena va respondre que “els requeriments del TC no només es van dirigir a la Mesa sinó a tots els poders implicats i als seus titulars”, a més de tractar-se d’una autoritat pública que no podia ignorar aquest requeriment. També precisa que la seva defensa no va recórrer en apel·lació la resolució de Llarena. En la sentència absolutòria, el TSJC trenca amb el criteri més inquisidor de Llarena, i absol Boya del delicte de desobediència i es pronuncia sobre esdeveniments futurs, ara actuals: “Som conscients que del que es decideixi respecte ella [Boya] podria tenir conseqüències respecte d’altres processats que es troben en rebel·lia i pendents de ser jutjats.” És a dir, Anna Gabriel.
