L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha de comparèixer el proper dimecres 21 de febrer al Tribunal Suprem. Tot i això fa uns dies que no se sabia on era i s'han fet especulacions de molts tipus; les opcions que més sonaven eren Veneçuela o Cuba. Doncs ni un lloc ni l'altre, la CUP assegura en un comunicat que és a Ginebra, Suïssa, on ha contactat amb un advocat expert en causes d'extradició. 

Gabriel s'hi ha desplaçat en les darreres setmanes i ho ha fet acompanyada de membres de la formació. En el marc de la preparació de la defensa per la causa general que s'instrueix des del Tribunal Sumprem, han considerat "absolutament central la dimensió internacional" que poden contribuir a donar-li. La idea de l'exdiputada a l'hora de decidir marxar era per contactar amb entitats, institucions internacionals i advocats vinculats a la defensa dels drets civils i polítics davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

 

Una opció de la cupaire seria quedar-se a Suïssa, on, tot i que té un tractat d'extradició amb Espanya, el sistema judicial podria allargar l'entrega de Gabriel a la justícia espanyola. Igual que al belga, al Codi Penal suís no està tipificat el delicte de sedició ni el de rebel·lió. El proper dimarts dia 20 la formació informarà de tot allò relatiu a la declaració prevista davant del TS, i aclarirà si s'exilia.

Finalment, el comunicat de la CUP recorda que les decisions preses fins el moment en relació a les mesures cautelars, fiances altes, prohibició de sortir de l'Estat, però sobretot, la presó incondicional per a dos consellers i els representants de l'ANC i Òmnim Cultural "ens situen en un escenari en el que ens cal denunciar el caràcter exemplificador que pretenen jutges i magistrats".

Gabriel està citada dimecres vinent tot i que d'entrada ho estava el dia 14, el mateix que la seva companya Mireia Boya. Tot i això, el seu advocat va demanar la suspensió perquè tenia un altre judici. Abans que ho faci Anna Gabriel, ja hauran declarat la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, el president Artur Mas i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras.