Covardia moral, incoherència ideològica, rebel·lia, victimismes, màrtir de la justícia... La premsa espanyola utilitza avui desenes i desenes d'adjectius per carregar fort contra la decisió de la cupaire Anna Gabriel de quedar-se a Suïssa i no anar a declarar davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena perquè, segons auguren, "té por d'anar a la presó".

Els diaris de Madrid no només critiquen la "desobediència" de Gabriel —a qui li exigeixen que "doni la cara"—, sinó també la seva intenció de demanar asil allà perquè, encara que el Govern suís ja hagi dit que no extradeix per delictes polítics, tenen clar que no li concediran, encara que, després de fer una llista de com funciona la justícia suïssa, acaben assumint que no serà fàcil que Llarena se surti amb la seva.

El que més els preocupa és justament que aquest fet acabi generant una "imatge degenerada" de la justícia espanyola, però també que el cas Falciani, que va refredar la relació entre la justícia espanyola i suïssa després que la primera es negués a lliurar Hervé Falciani, l'informàtic que hauria robat informació sobre comptes bancaris al país en qüestió, afecti aquesta qüestió.

El pitjor de tot és la frivolitat amb què insisteixen a comparar Gabriel amb ETA, el chavisme i la kale borroka, així com el ressò que es fan els grans diaris generalistes espanyols sobre el canvi de look de l'anticapitalista que, com si s'hagués tenyit de ros i canviat el color dels ulls, també acaben definint de "canvi radical".

Rebel·lia total

El Mundo no acaba de tenir clar si la decisió de Gabriel respon a una "incoherència ideològica" o a la "covardia moral" i lamenten que, després de "tota una vida política —curta, certament, encara que sorollosa— proclamant la rebel·lia frontal contra l'Estat i el sistema perquè el matí que toca validar el teu ferotge ideari davant de la instància pertinent et trobi confortablement refugiada a Suïssa", hagi triat aquest país perquè consideren que la seva legislació en aquesta matèria, que defineixen com a "delinqüència política", "complica molt l'extradició".

En un altre article titulat "Gabriel", el diari citat deixa clar que la seva estratègia "té el seu sentit" i ho justifiquen sota l'argument d'"intentar posar en evidència el sistema judicial espanyol davant de la justícia de països de l'entorn". Precisament per això, consideren que "no és estratègia dolenta l'intent d'internacionalitzar l'assumpte" perquè a Suïssa hi ha el cas Falciani, que va refredar la relació entre la justícia espanyola i suïssa després que la primera es negués a lliurar Hervé Falciani, l'informàtic que hauria robat informació sobre comptes bancaris al país en qüestió.

En aquest punt l'autor va un pas més enllà i demana que es deixi en llibertat els presos polítics a "l'espera del judici" i "per evitar greuges comparatius" perquè, segons el seu parer, "si els escapats no tornen, seran jutjats en absència".

Estafa als catalans

Subratllant que la destinació de Gabriel és "paradoxal" segons tot el que ha anat predicant al llarg de la seva vida política, l'ABC posa en relleu que aquesta és una "altra fugida covarda" que demostra com "les declaracions dels màxims colpistes davant del Suprem fan tornar el to cínic de victimisme en el separatisme català, l'al·lusió als 'presos polítics' i els falsos exilis per raons ideològiques", però, subratllen, "tot és una basta mentida".

El diari citat deixa clar que la cupaire es queda a Suïssa "per por de ser empresonada", així com per "temor de caure en l'ostracisme a què ja l'havia sotmès el seu partit impedint-li de repetir en les llistes electorals". El pitjor, tanmateix, no és això, si no que posen en relleu que aquesta decisió respon al fet que "el futur de Catalunya no li importa absolutament res com Puigdemont, Junqueras, Mas, Rovira i un interminable etcètera".

Per això, consideren que els líders independentistes "han estafat els catalans" i, justament per això, tenen clar que els votants sobiranistes veuran ara en Gabriel "una covarda en fuga després de provocar l'incendi" perquè, sustenten, "presentar-se com a víctima d'un Estat repressor ja no cotitza perquè l'actitud d'aquest separatisme d'elit no és creïble per a cap votant".

Per això, volen deixar clar que a Gabriel no "se la persegueix per les seves idees, sinó pels seus presumptes delictes" i, sí, acaben relacionant-la amb ETA per estar assessorada "pel seu entorn jurídic" perquè, afirmen, això "revela molt de les seves intencions i del seu respecte per la democràcia".

Broma de mal gust

"Vergonya". Així defineix La Razón l'actuació de Gabriel, que considera que tant ella com els altres líders sobiranistes jutjats "s'han retractat per sortir indemnes de les acusacions del Tribunal Suprem" i carreguen ara contra ells per haver proclamat la República catalana i després fer-se enrere, cosa que defineixen com "una broma de mal gust".

Després que Carles Puigdemont posés "terra pel mig", ara ha arribat el torn de la cupaire, que ha pres una decisió que "només pot entendre's des de la mentalitat pueril i incendiària d'un grup admirador del chavisme i la kale borroka".

Però arribats a aquest punt, es lamenten que perquè el Govern suís acabi acceptant l'extradició de Gabriel, haurien de compartir almenys una de les infraccions per la qual se li acusa entre els dos països, però subratllen que això serà difícil perquè a Suïssa, per acusar algú d'un delicte de rebel·lió, hi ha d'haver violència. "No deixa de ser simptomàtic que la CUP i Puigdemont comparteixin la mateixa via sense sortida", sentencien.

Els de Marhuenda també destaquen, en un altre article escrit per un professor de dret internacional, que serà "impossible" que la justícia suïssa li concedeixi asil, cosa que, diuen, "és considerada contrària a l'esperit de la protecció internacional als refugiats, ja que quan un és perseguit simplement fuig on pot".

Serrell trencat

Aquesta vegada, El País mostra el seu temor del "complex procés" d'extradició a què s'enfronta la justícia espanyola i encara més si demana asil polític. Precisament per això obren la seva portada amb el títol "El secessionisme es replega davant de l'acció de la justícia", però avui no hi ha cap editorial en aquest diari que tracti aquesta qüestió.

Libertad Digital, com és habitual, va un pas més enllà i obre la seva portada batejant la crònica sobre Gabriel com a "Nous plans de Puigdemont i el serrell trencat d'Anna Gabriel" ocupant gran part de la portada només amb aquesta matèria.

El diari citat compara sense embuts la cupaire amb Lenin per haver-se refugiat a Suïssa, avisen que "la cosa va de debò" perquè "de moment s'ha dutxat i ha anat a la perruqueria" i acaben definint-la com "l'heroïna del popla". Per popla pretenen dir poble.

En altres articles, també envien un missatge clar: "A veure si us pensàveu que Anna Gabriel és idiota" perquè, segons diu el seu autor, "una cosa és anar per la vida predicant la revolució i una altra de molt diferent estar disposada a patir-la".