L'exdiputada de la CUP i exiliada a Suïssa, Anna Gabriel, ha demanat analitzar els fets des de l'octubre del 2017 per "tornar-ho a fer, per a poder fer-ho millor". En una carta a la militància de la CUP, Gabriel explica que per a fer-ho millor, "cal no autoenganyar-se, mirar la realitat de cara i assumir el pes del futur". Segons l'exdiputada, "la unitat, com la veritat, és concreta i no es pot basar en el buit"
Així, Gabriel ha afegit que "cal saber que les bases són sòlides si estan fonamentades i que hi hauria d’haver una correspondència entre el que es diu en públic i la realitat". Ha insistit que malgrat "el context repressiu fa difícil la feina", és imprescindible revisar "allò que no es va fer bé" i assumir la pròpia responsabilitat. Igualment, requereix que s'apliqui "el rigor en el balanç dels esdeveniments per evitar que la història es repeteixi".
Sense aquesta revisió acurada dels fets, sense la claredat dels instruments i els mitjans necessaris i sense la determinació dels dies de setembre i l'1 i el 3 d'octubre, Gabriel ha assegurat que "la unitat és una paraula buida" i que "moltes de les proclames que es fan son contundència discursiva per a alimentar propaganda partidista".
D'aquesta manera, l'exdiputada de la CUP ha advertit que "no ens podem permetre que la solidaritat antirrepressiva s’utilitzi massa sovint com a eina de pressió". I explica que tampoc es pot permetre "que un context excepcional -que ja fa massa que dura- s’utilitzi com a pretext per a coaccions massa convencionals".
A la carta, Gabriel reflexiona sobre el seu exili que, "tot i que la decisió no sigui compresa per tothom", afirma que va decidir no presentar-se "a un Tribunal que jutjava una posició política i tot un moviment", i que segueix mantenint la convicció que "mentre hi hagi repressió, l’exili té tot el sentit del món".
A pesar de les circumstàncies, l'exiliada a Suïssa ha perseverat que "ni l'exili, ni la presó, ni la repressió no fan que renunciem al somni ni que deixem de treballar per a fer-lo realitat". Assegura que "això vol dir superar tots els obstacles" contra un "estat fort i venjatiu que utilitza la repressió, la intel·ligència i tot el poder al seu abast". I això, segons Gabriel, vol dir "suportar el pes de la indiferència envers el dolor, que a vegades s’expressa amb el cinisme del somriure de qui acaba apuntalant el règim fent-nos creure que el combat.