Fa un any, Pedro Sánchez començava les vacances de Nadal recentment investit president del govern espanyol per tercera vegada. Després de pactar la llei d’amnistia amb l’independentisme, el PSOE encaixava al Congrés dels Diputats un puzle que incloïa la complicada peça de Junts per Catalunya. Fa 365 dies, els socialistes engegaven una legislatura en la qual tot estava per fer. Dotze mesos després, amb una DANA pel mig i cinc dies de reflexió amb l’amenaça de dimitir, Pedro Sánchez ha viscut ja el seu propi ‘annus horribilis’. Travessa des del passat mes de febrer una tempesta judicial que cau sobre persones que havien estat de la seva màxima confiança i també del seu entorn familiar. El primer any de relació entre Junts i PSOE ha estat, també, agònic. El president del govern espanyol tanca el 2024 amb un ultimàtum per part de Carles Puigdemont: el president de la Generalitat a l’exili li exigeix sotmetre’s a una qüestió de confiança.
Des del principi d’aquesta legislatura que la relació amb Junts per Catalunya ha estat tempestuosa. El PSOE acumula diversos incompliments d’acords amb els independentistes a canvi d’investir Pedro Sánchez president del govern espanyol i nomenar Francina Armengol presidenta del Congrés. La llengua catalana encara no és oficial a Europa i l’amnistia no s’ha pogut implementar de forma plena a causa de la negativa del Tribunal Suprem. I el fet de no haver segellat el pacte definitiu per a la delegació de competències en immigració fa que el PSOE encara no pugui seure amb Junts per negociar els pressupostos, cosa que faria que els socialistes tornessin a col·locar-se sobre els raïls de la legislatura. La principal força independentista ha dut el govern espanyol a alguns fracassos parlamentaris, i la majoria d’iniciatives s’han aprovat de forma agònica. En aquest primer any l’executiu només ha pogut aprovar 25 noves lleis; fins i tot Pedro Sánchez va reconèixer que eren poques en la roda de premsa d’aquest passat dilluns en què va fer balanç de l'any.
Davant de tots aquests incompliments, Carles Puigdemont ha exigit a Pedro Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança. El president espanyol s’hi nega. Però els juntaires han presentat al Congrés una proposició no de llei en la qual s’insta el màxim líder socialista a presentar-se a aquesta prova de foc. Ara la pilota és sobre la teulada de la Mesa d’aquesta cambra. La setmana passada, l’òrgan de govern d’aquesta institució va xutar la pilota endavant; els socialistes decidiran al gener què fan amb aquesta patata calenta, malgrat que tenen damunt la taula un informe dels lletrats que deixa ben oberta la porta a admetre aquesta iniciativa. I Pedro Sánchez també té una bala a la recambra: una reunió amb Puigdemont. Aquest desembre ha reconegut que seria “coherent” que es realitzés aquesta trobada i s’ha obert a fer-la abans que el president de la Generalitat a l’exili sigui amnistiat. Encara no està anotada en cap agenda, de totes maneres.
Davant d’aquest escenari de la qüestió de confiança, Sánchez recorda que Junts està en tot el seu dret de sumar els seus vots als de PP i Vox en una moció de censura que col·loqui un nou president del govern espanyol. De moment, però, Alberto Núñez Feijóo no fa el pas de presentar-la amb l’argument que encara no té prou vots per tirar-la endavant. De totes maneres, PP i Junts per Catalunya han trencat el gel i les dues formacions estan arribant a acords al Congrés dels Diputats en matèria econòmica. Aquest passat dilluns, el portaveu dels populars al Congrés, Miguel Tellado, va defensar continuar pactant amb la formació de Carles Puigdemont. Els pactes entre PSOE i PP, per altra banda, brillen per la seva absència: només han pactat aquesta legislatura desencallar —amb mediació europea— la renovació i reforma del CGPJ, i també modificar l’article 49 de la Constitució que abans parlava de “disminuïts” i ara parla de “persones amb discapacitat”. Una de les bones notícies per a Pedro Sánchez d’aquest darrer any ha estat, tot s’ha de dir, aconseguir que Salvador Illa fos investit president de la Generalitat a canvi de pactar amb ERC el model de finançament singular per a Catalunya.
Sumar, en hores baixes: Podemos esmola els ganivets i complica l’estabilitat de Sánchez
També s’ha enquistat en el taulell polític la guerra fratricida entre les formacions espanyoles situades a l’esquerra del PSOE. Malgrat que per als socialistes la convivència a la Moncloa és més bona amb Sumar del que ho era amb Podemos, la formació de Yolanda Díaz està en hores baixes. Es troba en un moment tan crític que la vicepresidenta segona ha arribat a abandonar el lideratge del partit davant els mals resultats electorals d’aquest últim any.
Com que Podemos ensuma sang, esmola els ganivets. Volen venjar-se de Yolanda Díaz i en els darrers mesos estan obstinats a reivindicar-se com l’esquerra més 'pura' de l’hemicicle. Això provoca que els morats encareixin el seu suport al govern espanyol malgrat que la realitat és que en l’actual Congrés dels Diputats no hi ha una majoria d’esquerres. Entre les tensions a l’esquerra del PSOE i l’afartament de Junts amb els incompliments de Pedro Sánchez, la majoria de la investidura es troba esquinçada a hores d’ara.
La tempesta judicial i els cinc dies de reflexió
Pedro Sánchez, abans que Junts per Catalunya fos un dels seus socis imprescindibles, ja tenia experiència en governar en minoria. Però hi havia un front al qual no s’havia enfrontat fins ara: el judicial. Tot esclatava el mes de febrer quan la policia detenia Koldo García, exassessor de José Luis Ábalos, qui fou l’home de màxima confiança de Pedro Sánchez des que va entrar a la Moncloa el 2018 fins que el va fulminar sobtadament el 2021. La investigació ha anat avançant, i ara la justícia també ha imputat l’exministre de Transports. De fet, el Tribunal Suprem aprecia que l’exsecretari d’Organització del PSOE podria haver comès delictes d’integració a organització criminal, tràfic d’influències, suborn i malversació. Hi ha un tercer personatge en aquest cas de corrupció: l’aconseguidor de la trama, Víctor de Aldama. La seva estratègia de defensa és disparar contra el PSOE i inculpar els socialistes en aquesta trama de corrupció.
Mesos més tard, el setge judicial ja no afectava només a una persona que havia estat la mà dreta de Pedro Sánchez. La justícia va encanonar directament la família del president espanyol i el jutge Juan Carlos Peinado va començar a investigar l’esposa del líder socialista, Begoña Gómez, per presumpte tràfic d’influències i corrupció en els seus negocis. Va ser llavors quan el president del govern espanyol va publicar aquella carta a Twitter (X) en què anunciava que agafava cinc dies de descans per reflexionar sobre la seva continuïtat al capdavant de l’executiu. Al cap de cinc dies i de manifestacions a les portes de la caserna socialista de Ferraz, va anunciar que no dimitia. Des de llavors, assegura que és víctima d’una “màquina del fang” utilitzada per la “fachosfera”. Ha arribat a acusar el PP de “jugar amb les cartes marcades” pel poder judicial.
En tot cas, la tempesta judicial a l’entorn familiar de Pedro Sánchez no cau només sobre la seva esposa. També el seu germà, David Sánchez, està investigat per un presumpte cas de corrupció arran d'una denúncia presentada pel sindicat Manos Limpias. Aquest pròxim gener està citat a declarar; també nou alts càrrecs i exalts càrrecs de la Diputació de Badajoz, entre els quals hi ha el líder del PSOE a Extremadura, Miguel Ángel Gallardo.
I, per últim, hi ha el cas del fiscal general de l’Estat. El Tribunal Suprem investiga qui va filtrar els correus electrònics en els quals la parella d’Isabel Díaz Ayuso reconeixia haver comès un delicte fiscal i intentava arribar a un pacte amb la fiscalia. En la investigació ja no només apareix el nom d’Álvaro García Ortiz: la Guàrdia Civil ha pogut constatar que la Moncloa tenia a les seves mans els correus d’Alberto González Amador abans que aquests fossin publicats per la premsa.