La Fiscalia Anticorrupció s’ha posicionat al costat del jutge Joaquín Aguirre pel cas Volhov. El fiscal Ricardo Sanz-Gadea ha demanat a l’Audiència de Barcelona que rebutgi els recursos presentats per les defenses de les 13 persones, que el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona va imputar pels delictes de malversació de fons i traïció en una nova peça del cas Volhov, que va anomenar d'ingerència russa en el procés d’independència català, el 21 de juny passat. Els advocats dels investigats -entre els quals hi ha els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, i el periodista Carles Porta- van demanar al tribunal que suspengui aquesta investigació perquè “està en frau de llei”. La mateixa secció 21 de l'Audiència va ordenar al jutge que arxivés o enviés a judici la investigació del cas Volhov, fins a l'instruït a agost del 2023. Això no obstant, el magistrat va crear la nova peça amb una "resolució de convalidació" que tornava a validar la investigació anul·lada.
Ara, el fiscal manifesta que en la peça de la ingerència russa "hi ha nous fets i investigats", i que, per tant, "seria processalment possible i no incorreria en frau de llei" el jutge en haver-la creat, segons un informe presentat l'agost passat i que han rebut ara les defenses, i al qual tingut accés ElNacional.cat aquest dimarts.
Silenci del Suprem
Sense esperar la resposta de l’Audiència de Barcelona, el magistrat Aguirre va enviar una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè assumís la investigació d’aquesta suposada trama russa perquè Puigdemont era aforat al Suprem en ser europarlamentari, situació que ara ha canviat perquè és diputat de Junts al Parlament, com Francesc de Dalmases, també investigat en aquest causa. El seu aforament seria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), tot i que el delicte de traïció és competència de l’Audiència Nacional. El Tribunal Suprem ja té la causa, però encara no ha designat ni ponent perquè espera que l’Audiència de Barcelona resolgui els recursos, segons fonts jurídiques. L’alt tribunal espanyol no va fer el mateix amb la causa de Tsunami Democràtic, i es va arrogar les competències, tot i que l’Audiència Nacional tenia pendent de resoldre recursos; i finalment, va fer tancar la causa al jutge García-Castellón en no haver fet correctament la pròrroga de la investigació.
El fiscal esquiva el fons dels recursos
En el seu informe, el fiscal Sanz-Gadea admet que la peça de la ingerència russa és creada a partir de la peça Catmon-Igman, sobre suposades irregularitats de les subvencions de la Diputació de Barcelona, peça diferent de la que l'Audiència li va fer tancar, i després que “el mateix jutge” hagi revisat el contingut de telèfons d’investigats, com ara l’exconseller d’ERC, Xavier Vendrell.
Hi afegeix que la incoació d’aquesta peça “no incorreria en frau de llei perquè, tal com diuen una part dels recurrents, cap hi figura com a investigat”. El cert, però, és que l’exdirigent convergent Víctor Terradellas i el diputat De Dalmases sí que ho estaven. A més, el fiscal assumeix que coneix la recent sentència del Tribunal Suprem del 2023, que conclou que un cop tancada la investigació, no es pot investigar novament a les mateixes persones pels mateixos fets.
El fiscal, però, fa un gir en els seus arguments i assumeix els del jutge Aguirre i afirma: “En aquest procediment, l’instructor ha revisat el material existent de cristal·lització progressiva que s’ha acumulat en diferents peces i ha incoat una nova, realitzant una ampliació dels fets a investigar, incloent-hi, a persones que no estaven investigades prèviament a la causa. Per això -hi afegeix- aquest ministeri Públic no comparteix que s’hagin produït el frau processal que al·leguen les defenses.” Precisament, el concepte de cristal·lització progressiva ha estat usat, en les seves resolucions, pel magistrat Manuel Marchena, contra els independentistes catalans.
El fiscal, però, no detalla cap nova prova, i esquiva batallar amb les defenses, que neguen indicis de malversació i de traïció en el relat del jutge. El president Artur Mas va qualificar de "fabulacions" les imputacions del jutge, que sosté que van contactar amb suposats intermediaris de Putin per obtenir la independència el 2017, i el seu advocat, Jordi Pina, indica que no se'l cita en cap acció. Per la seva part, la defensa de Carles Porta, exercida per Judit Gené, en el recurs, demanava l'origen de les converses intervingudes i que fossin senceres per poder-se defensar, tot i que ja negava l'autoria de cap delicte.
L'amnistia, pendent
Gran part dels investigats van demanar l’aplicació de l’amnistia, que el jutge Aguirre els va denegar. Des de la Fiscalia General de l’Estat es va informar que Anticorrupció no s’oposaria a concedir-la als primers investigats del cas Diputació. La paradoxa és que Terradellas i Dalmases són d’aquesta part, i de la primera, mentre ara el fiscal diu que s’ha de resoldre en un altre recurs.
Així, l'Audiència de Barcelona té sobre la taula tres blocs de recursos per resoldre: si valida o no la nova peça de la trama russa; si els 13 investigats han de ser amnistiats, i si accepta la nova recusació del jutge Aguirre, el qual ha demanat al TSJC de jubilar-se el pròxim 15 de gener.
Paral·lelament, el TSJC té encara pendent de resoldre des de l'estiu si admet a tràmit la querella contra el jutge Aguirre, que va presentar-li Puigdemont, Josep Lluís Alay, i l'advocat Gonzalo Boye, que també està investigat en el cas de la suposada trama russa.