La Fiscalia Anticorrupció de l'Audiència Nacional ha enviat una nota interna a la Fiscalia General de l'Estat (FGE) en la qual s'oposa que s'obri una investigació en el Tribunal Suprem al vicepresident segon del Govern i líder de Podemos, Pablo Iglesias, en relació amb la peça 'Dina' de la causa 'Tàndem'.
Segons avança 'La Vanguardia', aquesta nota interna s'hauria lliurat al tinent fiscal Luis Navajas perquè ho tingui en compte a l'hora de redactar el seu informe definitiu sobre si procedeix o no obrir causa en l'alt tribunal a Iglesias. La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ha assenyalat aquest mateix dijous en un acte organitzat pel Col·legi d'Advocats de Madrid en ser preguntada sobre això, ella no opina i no participa en el desenvolupament de l'informe que prepara el Ministeri Públic sobre això.
Fonts fiscals consultades per Europa Press confirmen que aquesta nota interna ha estat enviada a la FGE. En aquests moments, la Sala d'Admissions del Penal del Suprem roman en espera d'aquest informe del Ministeri Fiscal, sol·licitat la setmana passada, per decidir si procedeix o no anar contra Iglesias pels delictes de descobriment i revelació de secrets, amb agreujant de gènere, danys informàtics i acusació o denúncia falsa i/o simulació del delicte en relació amb la 'peça Dina'.
Indicis per investigar Iglesias
Aquests moviments en el Ministeri Públic arriben després de què el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, instructor de 'Tándem' elevés al Suprem exposició raonada en entendre que existeixen indicis per començar a investigar tant el líder de Podemos com la mateixa Dina Boussellham, a la vicepresidenta tercera del Congrés Glòria Elizo, a l'exparella de Bousselham Ricardo Sa Ferreira i als lletrats Marta Flor i Raúl Carballedo.
El jutge de l'Audiència Nacional assenyalava que Iglesias va rebre en bon estat del president del Grup Zeta, Antonio Asensio, el 20 de gener de 2016, la targeta de memòria original mini SD procedent del telèfon de Dina Bousselham, en la qual va comprovar que emmagatzemava arxius personals i de caràcter molt íntim d'aquella.
Destacava que malgrat que Bousselham i Iglesias eren persones properes, aquest es va guardar la targeta durant un temps sense informar la que va ser la seva assessora. El jutge creu que aquesta acció pot vincular-se al coneixement que el líder de Podemos va tenir en observar les captures de pantalla que l'assessora guardava de converses de grups de missatgeria en els quals apareixia l'aforat.
Va tornar la targeta "inoperativa"
Un altre punt significatiu per al magistrat és el fet que Iglesias tornés a la que va ser la seva assessora la targeta inoperativa i, adverteix que, si bé no s'ha pogut determinar la data de la devolució, indica, en tot cas, que va haver de ser abans del 23 d'agost de 2017. "Se sap que quan es torna la targeta és inservible per al seu funcionament", afirma el magistrat.
Així mateix, indicava en l'escrit que el juliol de 2016 un mitjà de comunicació va publicar durant diversos dies notícies acompanyades de les imatges procedents del dispositiu de Bousselham i que Pablo Iglesias havia vist a la targeta de memòria. El jutge subratlla que Iglesias en aquell moment tenia accés a la targeta que guardava en el seu poder pels que sabia que s'estaven publicant imatges enviades a tercers enviades per l'assessora.
En aquest sentit, afirma que amb l'única finalitat de desprestigiar a aquest mitjà de comunicació, i tot i saber l'origen de les imatges publicades, va instar "els serveis jurídics del partit a ampliar la denúncia inicial formulada per Bousselham, provant de simular falsàriament, una connexió entre les imatges publicades en el digital i la desaparició del telèfon l'1 de novembre de 2015".
D'aquesta manera, el magistrat relatava que, sota les instruccions donades per Iglesias, i amb el beneplàcit de la direcció de l'assessoria jurídica del partit, van presentar la desaparició del telèfon "com un encàrrec realitzat pel Govern del PP a l'excomissari Villarejo, per publicar en el digital, en el context d'una campanya per perjudicar Iglesias, i per tant a Podemos" i així utilitzar de forma fraudulenta aquest procés per intentar aconseguir algun tipus d'avantatge electoral.